Sorgeix sempre i sempre encara

d’un no res inesperat

on la paraula és vana.

Som d’aquí i som d’allà

d’on venim ningú en respon,

ningú troba la mirada.

Si és així i no ho sabem,

si ens fa mal i ens ocultem,

qui vindrà aquesta vegada?

Avui la nit que arriba

parla i calla; el silenci

a tu t’escolta ara.

No deixis que el demà

sigui un rostre perdut

en horitzons de tristeses.

Fes que ara sigui sempre

amb cos i ànima i mirada.

Sorgeix sempre, sempre encara.