La llista
Sentia aquest malestar a l’estómac: com quan saps que has arribat tard a una cita, com quan et presentes a una festa i ets l’únic que no porta cap regal per a l’amfitrió i sembla que tots els ulls es claven al teu clatell i fins i tot pots sentir els pensaments dels altres “serà desgraciat: mira que no portar res” … Sentia aquesta llàstima gens piadosa dels que et miren de dalt a baix, perquè senzillament han tingut un “miqueta” de més sort que tu a la vida (o això creuen ells). Podia sentir les rialles hipòcrites dels fins ara companys que li donaven consells de com encarar el repte que se li presentava … Aquell dia, decididament començava des d’un punt de no retorn.
Amb ulls d’autòmat, va repassar la llista de nou, de cap a peus i de peus a cap: no hi havia dubte, el seu nom figurava entre els 50 elegits pels prohoms de recursos humans. Entre la G i la M, just a la L de López. Sospirant profundament, va apartar la seva mirada de les línies mecanografiats de la fatídica llista, es va dirigir al seu despatx, va obrir la finestra; va donar un cop d’ull lleu a la gran ciutat que s’estenia sota els seus peus i va saltar al buit.
Mostra’l tot »