Tu
Les hostesses indiquen les últimes instruccions mentre l’avió s’endinsa en la pista. Em tornes a venir al cap. D’una manera un tant obsessiva. Afortunadament, sense tanta melangia ni floritures com temps ençà.
Recordo com ens vam conèixer, en un altre idioma, del desig que creixia i creixia. L’avió es troba enmig de l’aeroport solitari. Aquella platja de Llevant, la dolçor de l’orxata, els meus ulls, el color de la mar, els teus ulls, la gespa del Palmerar… Espanya sencera conspirà a favor nostre. Ens arribà a espantar tanta felicitat però pensava haver trobat la porta al paradís anul·lant-me en tu. Mentrestant, el soroll creixent dels motors em fa defugir d’aquests pensaments. Però vull seguir, vull recordar com vas aconseguir accedir a la meva ànima i vas arrencar-me-la. Fou un esquinçament fortuït per amor intens, res a destacar. Vaig ser capaç de crear un imperi, sense importar-me quedar orfe d’identitat. Tu no et vas despullar emocionalment davant meu, no era pas la teva intenció, t’incomodaven les meves frases acabades en t’estimo, no ens enganyem… M’és indiferent que hagin augmentat la força de l’aire condicionat. Costa refredar aquell sentiment, mai extingit per maledicció teva.
Mostra’l tot »