Desig
Em mira amb desig, apassionada, temptadora,
el seu magnetisme lentament em devora.
De reüll em mira a mi, només a mi…
i jo em deixo hipnotitzar, satisfet de la gran creació.
He dibuixat les seves corbes perfectes,
el seu rostre de nina i cadascuna de les seves faccions,
els seus ulls amb la barreja precisa de blaus
cada pinzellada és una gota de la meva suor.
Ella és més que un quadre, és un somni,
és la noia que m’apareix a ment cada nit
un sentiment congelat en imatge… el desig.
Passen els minuts les hores i els dies,
jo sóc un riu i ella un oceà que em desborda
vull pintar-me al seu costat, abraçar-la.
vull fondre’m contra el seu cos i estimar-la.
Però ella està condemnada a aquest llenç,
a viure eternament en un món de deesa
a ser presonera d’un espai sense temps,
I la mateixa condemna m’encadena a mi també.
Diguem, amor meu…
de què serveix tenir-te si no puc tocar-te,
per què mirar-te, si tu no em veus?
Aquest desig m’està tornat boig,
No puc viure sense tu, però amb tu tampoc.