Faig camí, però no em vull perdre:
m’escampo ací i allà en bocins.
I de cada marge en surt gent,
esguards atents, cors a les mans.
I em criden, i volen tornar-me
miques d’algú que no conec.
Faig camí. Les butxaques buides.
Punys tancats, engrunes eixutes.
Degut a la complicitat i per evitar els equívocs, presento el poema com una retòrica a l’existència . Les tres virtuts (les dones) i la humanitat (l’home) es veuran cara a cara amb una pregunta, què degut a la perfecció i tenacitat de la perfecció (les pròpies virtuts (força, intel·ligència i carisma)), intentaran respondre…
Convido a la meditació del tema i a la deducció de les premisses amagades dins la lletra metafòrica completament del conte.
Un macabre conte
jo us explicaré,
quatre casos
tots iguals moriren
oi que bé!
Tots els quatre
una pregunta estranya
es varen fer,
i cap d’ aquests
respondre-la
va poder…
Mostra’l tot »