Textos de la temàtica final feliç

Deriva oratòria

He arribat a un punt de la meva vida en que he deixat de ser capaç d’escriure pensant en passat o en futur. Tampoc sóc capaç d’escriure sobre cap altre cosa que no sigui allò que estigui succeint en els precisos moment i lloc en els que estic escrivint. La persona que jo era ahir és algú que no sóc jo, i la persona que seré demà tampoc sóc el jo que sóc ara. Tant l’un com l’altre són gent que no conec, ni ganes que en tinc. El present és l’únic temps que és real, i al mateix temps és l’únic temps que és etern. Dit això, m’aixeco a demanar un altre cafè sol.

Mostra’l tot »

Descens

Baixa, baixa pel camí,

Cap al calze del vell vi.

Baixa, baixa pel camí,

Fins la cova del destí.

Mostra’l tot »

La història mai narrada

Al món s’han narrat moltes històries però hi ha una que mai s’ha narrat, la història del narrador, aquesta és la història del primer narrador.

El primer narrador era grec, va néixer l’any 416 a. C. a la ciutat d’Atenes i va ser batejat pels seus pares com Narradikus Historikus Variatus. Quan tan sols tenia dos mesos va dir la seva primera paraula, què va ser cau perquè va veure com el seu pare es queia, des de llavors sempre explicava tot el que veia, feia o feien els altres, fins el punt que amb tan sols dotze anys els seus pares el van fer fora de casa de pesat que resultava. Quan va complir els quinze va començar a estudiar filosofia amb un gran mestre, un home molt savi i pacient, amb Sòcrates, es diu que al segon dia ell mateix el va fer fora d’una puntada de peu, tot i això l’any següent va anar al seu judici a animar-lo, la gent deia que fins que va parlar-hi se’l veia amb ganes de viure. Després d’això va entrar a l’escola de Plató on va fer amics que al cap de tres dies al veure que constantment explicava tot el que feien el van llençar per un precipici, el més curiós és què la gent deia que Plató va ser el que els ho va demanar. Per sort va sobreviure a la caiguda ja que va caure al mar i va ser pescat per un pescador que a l’hora el va tornar a llençar al mar. Un cop va tornar a Atenes va acusar els seus companys davant un tribunal explicant-ho tan bé que va guanyar, fins que el van conèixer millor i el van expulsar d’Atenes per sempre.

Mostra’l tot »

Accident

Van ser ni mes ni menys que tretze segons d’histèria….la mare va cridar-me tot de retrets, un rere l’altre, que deuria de tenir continguts durant els 24 anys de la meva existència.

Tot va començar amb un sentit: “Ho sabia”…tot seguit va continuar dient: “..mai t’hauria d’haver fet cas, es que mira que n’ets de tossut, i amb lo despistat que n’arribes a ser, incapaç de concentrar-te per mes de tres segons…”.Encesa va engegar començant a dir-me tot de coses que no eren gens desitjades de sentir pronunciades per part de la teva pròpia mare.

Va continuar:”..amb cara de mosqueta morta i sempre enredant a tot deu per sortir-te am la teva! egoista! mal criat!que no tens ni punyetera idea del que val la vida!..”. Era com si tot allò que les mares no pensen dels seus fills estigues sortint de les tenebres de la seva tendre veu, potser era el terror de la situació que l’havia ofuscada i parlava sense sentir res del que deia o potser era el contrari i aquell factor havia sigut únicament el desencadenant de la seva sinceritat.

Mostra’l tot »