El futur d’aquests dies
Ja fa dies que et cerco per tota la casa.
Et cerco darrera les portes tancades,
a l’habitació on jugaven els nens,
entre els llibres estimats…
Et busco ploriquejant,
benvolguda hostessa riallera,
al llit acaronador
(llençols de noces envellits),
a la taula guarnida de festa,
als calaixos on resten adormides
les imatges del món descobert.
I no aconsegueixo trobar-te .
Quan fa que pensaves fugir?
Quan vas començar a fer l’equipatge?
Quan vas posar a la maleta
els jocs dels infants,
les paraules encara no escrites,
l’ esperonadora dolçor del matí?
I el futur d’aquests dies?
No te l’enduguis,
amaga’l només. Només amaga’l
en un raconet que et plagui.
Deixa’m pensar que potser algun dia
aconseguiré trobar-lo.
