M’he arrencat l’ànima suaument.
Volia embolcallar-la amb fines teles de seda
cobrir-la amb fils d’or
i perfumar-la.
Un mirall de reflex indiferent immortalitza l’escena:
ens miro i recordo l’animalet mutilat
una de les seves dues meitats mortes encara es mou
i la justícia mai me n’ha parlat de gàbies.
Avui he reinterpretat la música. Des de la finestra, tres avions han marcat les seves trajectòries al cel i han format un semi-pentagrama per escriure-hi la melodia del matí.
Els meus matins a Barcelona són harmònics, i el ritme de les activitats la mesuro en intervals. M’agrada pensar que la vida s’interpreta en moviments i que les línies divisòries dels moments són subjectives: un mateix pot decidir la durada de les notes… No sempre… a vegades els batecs sonen com una simfonia plegada de mordents, que mosseguen la vida i mai més un torna a ser qui era; te rosseguen l’ànima.
Mostra’l tot »