La provínica
Avui passejo per Roma. No hi havia estat mai. Essent avui, el meu primer dia en aquesta ciutat, en sortir de la pensió, he agafat un taxi. El taxista m’ha parlat només en italià, però bé, ens hem entès.
He començat visitant el Colisseu. Quan he acabat la visita, com que tenia set, he entrat a una botiga regentada per llatinoamericans. Entre ells es parlaven en castellà, però a mi se m’han dirigit automàticament en italià. Començo a pensar que en aquesta ciutat hi ha alguna cosa que no va alhora. Surto de la botiga i el pensament s’esvaeix.
Arriba el migdia, i sóc al Vaticà. Tinc gana, i busco un restaurant. Sé que sóc en una zona turística, i que els restaurants són més cars, però m’és ben igual. En veig un que m’agrada i hi entro. L’únic estrany, destacable i potser anecdòtic que puc dir d’aquest restaurant, és que el cambrer se’m dirigeix tota l’estona en italià, encara que ens entenem prou bé. La carta, també és escrita en aquesta llengua, per bé que després descobreixo que al final de tot hi ha un resum en d’altres llengües. Em torno a capficar en aquesta actitud estranya dels italians, serà una obsessió? Serà una imposició? Alguna estranya llei? Acabo el tiberi i me’n vaig a visitar més monuments. El pensament s’esvaeix altra vegada.
Mostra’l tot »