Quatre cartes abans de morir
Por
Temuda por,
et demano de tot cor
que marxis lluny
i no ens molestis més.
Que ens deixis ser qui som,
que ens deixis fer
el que hem de fer.
Que ens decapites el cap
i no ens deixes pensar.
Ens lligues les mans
i no ens deixes ajudar.
Ens vernisses el cor
i no ens deixes estimar.
Ho sé, sempre has estat tu.
No et volem més
per aquí.
Et prego, si us plau,
que ens deixis tranquils.
No t’acostis a la meva
família. No et
volem!
Vés-te’n a viure lluny
a Júpiter!
No en volem saber
res més de tu!
Cordialment,
Amor
Ets la reina de la vida, ja ho saps.
Ets un munt de bogeries, ja ho saps.
Ets un munt de llàgrimes, ja ho saps.
Ets un munt de petons, ja ho saps.
Ets la brúixola dels mons, ja ho saps.
Ets la ximpleria més gran, ja ho saps.
Ets la fragància més especial, ja ho saps.
Ets el despertador de cada matí, ja ho saps.
Que ets la finalitat de l’Univers,
ara ho sé jo.
Sigues bondadosa, ja ho saps.
Alegria
El plaer no és just,
però tu sí que ho ets.
Saps repartir-te.
Trobar el teu lloc,
per aquí, per allà,
com un coet.
T’aventures a arribar
als mons més oblidats
i als indrets més obscurs.
Almenys un dia a l’any.
Creues deserts, solitària,
en busca dels necessitats
de tu.
Puges muntanyes, creues
ponts, viatges en autobús,
per les nits gairebé no dorms,
de bon matí sempre en peu.
En curses, en hospitals,
a les estacions, a les feines,
dins les cases, pel carrer…
A l’altra punta del món.
Almenys un dia a l’any.
Saps trobar el teu lloc
I t’entafores allà on calgui,
per fer-te sentir,
en els nostres cors,
tu, alegria.
Moltes gràcies
per tot.
Persones
Malgrat que enteneu la llengua
se’m fa tan difícil d’explicar.
Emma, Pere, Carina, Raimon,
Jesús, Coral, Paula, Míriam,
Gerard…
Les persones no som en va.
Les persones som
molt importants.
Compartim tot
aquest engany.
En el fons dels nostres ulls,
compartim l’enigma
de: “Què hi fem aquí?”.
I ens pot travessar
una fletxa.
I no fem més de
vuit pams.
Però voleu que us digui una cosa misteriosa?
Som infinits.
No ens acabem mai.
Em temo que sou tots infinits
per dins.
Cada dia demano més
i em doneu més.
I mai us acabeu.
I aquest estimar,
aquest parlar,
aquest sentir
de les persones
sembla etern.
I per això em fa tant
buit reconèixer
l’adéu.
I que no serem
sempre junts.
Companys meus.
Moltes gràcies infinitament,
per sempre i des de dins del meu cor,
directament en els vostres sers eterns;
us dono les gràcies i us dic que
no sou en va.