Diumenge de rams
Recordo que era Diumenge de Rams, tots els nens i nenes baixaven pel carrer gran, camí de l’església de Sant Joan.
Jo els mirava amb enveja des de ma casa estant.
Anaven tants mudats! Amb camises i mitjons blancs i les noies amb sabates de xarolina negra brillant..
Portaven palmes, palmons i rams de llorer tibant i jo anava bruta d’haver jugat en el fang.
A casa no hi havia “peles” per res celebrar a prou feines ens pagaven l’escola per estudiar, però érem feliços …no ens faltaven coses tan importants com escoltar-nos les penes a la nit tot sopant.
Recordo la meva mare sempre alegre, sempre cantant …Estenent llençols al pati com si fossin coloms blancs. La dona es passava hores per deixar-los perfumats de sabó de lavanda que de flaire omplia l’aire d’aquella casa tan gran.
Ara que tinc sabates, tantes com puc pagar, recordo amb enyorança quan jugava en el fang; mentre ma mare cantava alegre al pati; la roba tot perfumant.