Finestra
M’ha sorprès el retrobament amb un plec de fulls rebregats en els que vaig esbossar, molts cops no en la seva última i quasi inútil versió, els meus primers textos amb vague intenció literària. Aleshores, parlo de mitjans de l’any 2006 (o potser abans), jo llegia quasi exclusivament un poemari que va ser rescatat del desordre excessiu que, després de la seva mort, encara habitava en l’estudi i persona de Joan Brossa. Parlo de “El dia a dia (1988-1992)”. El poemari està fortament marcat per un escepticisme burleta i una rara i constant inspecció dels propis pensaments, sempre en el marc d’una impersonalitat sotjadora.
Mostra’l tot »