Ballarines en un naufragi d’agredolça simfonia.
Éssers s’obren i es tanquen en murs i portes de cristall.
Cossos i ànimes dansen solitaris en un palau urbà.
Cambres i retalls.
Parets confidents acaronen crits, plors, joia i sang.
Fortalesa d’aquells ulls fruit del foc i els encenalls.
Sospirs, somnis, murmuris desfilen en suites de marbre blanc.
Cambres i retalls.
Víctimes i testimonis de la bellesa platejada i l’horror de fang.
Promeses, disputes, mans entrellaçades i diamants.
Cambres i retalls.
Llits de soledat, llits de furtius amants.
Passadissos amb tresors a cada porta i cada clau.
Hotel de cambres i retalls.
-
Cambra 1: Viciós retall de Rock and Roll
Ulls de núvols difosos en cendra,
verí embenat sota pell d’alabastre.
Batecs accelerats, una vida es trenca,
premonició de gloria i desastre.
Llum d’èxit i carícies apagarà i consumirà el seu astre.
Un ídol esdevé mite perdurable.
Mor jove i deixa un bell cos d’esquerdat vitrall,
realitat fa sagnar somnis amb esmolat sable,
mor jove, vida de fama, joc i moribund retall.
Porta tancada sota l’aureola estrellada de l’heroïna,
Hoste d’estança fugaç, cambra ballarina.
-
Cambra 2: Bondage de cors apassionats
Amor frenètic, dansaire, inhòspit, hipotètic,
trobades casuals, reunions causals.
Mans, pell, perfum, gust desconegut, desig ascètic,
missatgers de tristeses, de llàgrimes perdudes en bassals.
Llavis sense llar componen sensuals melodies,
figurants d’una bella escena, ell i ella.
Monòtona actuació escalfa gelosia de gel a les seves vides,
figurants de passió i desenllaç atzabeja.
Amor frenètic, dansaire inhòspit, hipotètic.
Sense escapatòria,
realitat de dos amants.
Sense escapatòria,
manilles de infidelitat a les seves mans.
-
Cambra 3: Retrat estival , sangria, sol, cançons de Bisbal.
Imatge de perfecció i candidesa suprema,
vincle familiar meravellós entra a escena.
Goig i joia asfixien formalitat estival.
Una fotografia,
nens jugant a la sorra,
una mar serena.
Bocins del seu entusiasme impregnen aquesta cambra.
Una fotografia,
descans arbitrari, lluna plena.
Envejable paradigma de felicitat complerta,
setembre d’ullals esmolats tot ho crema.
-
Cambra 4: Retall hereu de l’horror
Urpes de fera botonen vestit d’etiqueta.
Personalitat de deu aniquila i juga amb mirada freda.
Urpes de fera botonen mort en armilla secreta.
Una porta oberta colpeja,
cambra d’hotel solitària.
Un explosiu roent esclata,
estació d’ànima incendiària.
Diable bru mor amb un sinistre somriure.
Una porta tancada s’obre,
cambra d’estança suïcida.
Al terra trossos d’una personalitat monstruosa,
vagó de tren aferrat a mort i vida.
Al terra homes lluiten amb alè d’esperança difosa.
-
Cambra 5: Retall de la meva història
Paraules s’amunteguen sense sentit,
combinació acurada les vesteix perfectes.
Soles es tornen buides, contra la meva voluntat rectes.
Sobre aquest llit, la meva creativitat tant sols es record,
claus d’un afortunat poeta,
varietat d’un somni sord,
fades sense paradís i sense vareta.
La meva oïda canta un al·leluia de llàgrimes,
tinta s’escorre, música sona, borra aquestes pàgines,
Cors viuen, respiren,
dibuixen com jo la meva història.
Retall de flors i dolços,
retall de targetes mortuòries.
-
Cambra 6: Terra- retall, plaques de mort
Sense nom.
Número animat en una nit.
Sense rostre,
retall de por, retall d’oblit.
En el seu cor,
un himne, un clam, una conquesta.
Tremola el món,
pols de metralla en el zenit.
Color vermell, vestit de festa.
Un bell soldat, el meu neguit,
tant punxegut com una aresta.
Cambra de guerra, retall ferit,
Suma una vida,
Suma i en resta.
-
Cambra 7: Agorafòbia
Fou un ciutadà cosmopolita en la gran ciutat,
un conte de fades que esdevé el passat.
Resta ara al terra arraconat.
Maniàtic, agorafòbic.
Diu ser un trist enamorat.
Una recepta de Prozac, un polsim màgic,
desterra els seus anhels sense pietat.
I on és ella?
La bella princesa, la cruel bruixa,
l’ànima assassina del seu cor trencat,
amb ulls de coure, llavis de maduixa,
fou la seva perdició, un funest pecat.
Com podrà oblidar el seu dolç estimar?
Corre a la cambra 11…
Ningú sap que farà…
-
Cambra 8: Seducció amb guants
Rostre pàl·lid, galtes de vermell setí,
cos abocat a branques espinoses.
Mil i una nits de cruent verí,
camí amarg, perfum de roses.
Nou turment dia a dia,
cor de pedra congela una ferida.
Habitacions desfilen,
llençols tacats, bèsties respiren,
Sota un llapis de llavis,
habitacions desfilen.
Sota un llapis de llavis,
retalls d’amor propi i dignitat criden.
-
Cambra 9: Estela
Fugitiva d’un remordiment,
d’un romanç horrible,
Estela vol volar amb el vent,
tancar els ulls, ser de nou invisible.
Disfressa de Litith,
disfressa de lluent papallona.
El sol escalfa les seves ales, les mou i les acarona.
Només es un trencaclosques,
només vol ser una altra persona,
deixar de caminar a les fosques,
cremar l’amor que ara l’empresona,
Va ser el seu amant,
fou la felicitat i el pànic.
Les seves mans navalla,
d’escultor furiós, satànic.
Supervivent,
Estela vol volar amb el vent.
Espantar els seus malson,
ser més llesta i forta.
Connexió d’un estrany pressentiment,
ara algú truca a la seva porta.
-
Cambra 10 :Mor un altre dia
Una senyal estranya,
una alerta es dispara,
Qui ocupava la cambra 4?
Fou aquell home…on és ara?
Agonitza en un formigós paviment.
Un carnestoltes sanguinari,
terrorista embogit en el ciment,
perillós artefacte al seu armari.
Un rellotge avança,
una llum parpelleja.
Un compte enrere comença..
On estàs Estela estrella?
Obre la seva porta,
el passadís s’encén…
el seu amant es allà, es amb ella.
Perd de vista el mon,
la realitat esclata…
El seu cor somriu, batega,
només en un segon…
L’amor els ataca.
L’amor ara els cega.
