Textos de la temàtica sol
El gira-sol
Com sincronitzats en una perfecta harmonia sota cada alba, sospirant dia rere dia i creient que era el seu deure fins a la fi de la seva curta existència entre el pol·len que les abelles deixaven besar a les seves fulles, una gran plana s’obria sota un nombre incomptable de gira-sols ambarins i esplendorosos somrient al sol.
Mai havien canviat la trajectòria del seu camí, ni la seva forma de girar, sempre observant l’Astre Rei al cel, com si depenguessin de la seva llum per a sobreviure, guiant-se per la seva brillant cara enmig d’un sender que mai haurien de recórrer. Un dia gris significava la perdició, un atemptat contra els seus pètals amb forma d’agulla que marca els segons, quatre hores de desplomar-se sobre la humitat de la terra fèrtil i no saber seguir endavant.
Un dia assolellat, l’esplendor procedia del més alt punt en el cel en una gran amalgama de brillantors parentes dels colors més càlids, la dansa de les plantes era més evident que mai. Sobtadament, un dels gira-sols es va aturar. Va ser inesperat, les fulles dels seus companys es van entrellaçar i els pètals en una allau de grocs es van fondre entre ells.
El responsable de l’enrenou havia estat un únic gira-sol que, un dia qualsevol, havia deixat de mirar el cel.
Mostra’l tot »
Clau de sol
Clau del sol,
deessa musical
que preludies
l’orde dins el
teu petit món
de partitures,
a tu, només a
tu, em sotmetré,
qualsevol altre
ordre em serà
aliè, fictici.