Textos de la temàtica tendresa

Ahir (Demà)

Sembla que no hagin passat els anys. L’Agnès encara seu a la butaca de pell de vaca que li va regalar el seu germà i que va ubicar, molts anys enrere, al costat de la llar de foc. Segueix teixint amb la mateixa parsimònia els cabdells de llana de colors vius, tot i que ara potser té més pietat a l’hora d’entortolligar els fils, i ho fa amb més tendresa. Als peus, una estora que li va donar el seu pare li segueix guardant del gèlid terra de fa masses anys, de quan es va construir la casa. La sala d’estar ha aconseguit mantenir-se impassible al pas del temps: la taula, les portes, els tapissos, les fotografies… totes aquestes coses romanen fidels a algun moment del temps al que, sols traient una mica la pols, retornen.

Mostra’l tot »

Categoria: Arrelats 2010  |  Temàtica:
Autoria: Ella  |  Data de publicació: 23 dUTC març dUTC 2010
  |  Cap comentari

Joan, Josep i Jordi

Faltaven deu minuts per a les vuit del vespre quan vaig arribar a la notaria Trilla i vaig trucar al timbre. Em va obrir un nen amb masclet i vestit jaqueta que em va preguntar qui era i em va convidar a esperar-me. N’era ben conscient que arribava amb temps, el «s’haurà d’esperar, encara no són les vuit» em va molestar. Arribar amb temps era el meu costum i no tolerava que me’l malveiessin. Em vaig asseure en una butaca al costat de la finestra; donava al Passeig de Gràcia, era la més llunyana a aquell secretari mocós i el despatx del notari em quedava just enfront.

Gastava uns aires insolents el tal senyor Montsant. Quan li vaig dir que s’havia d’esperar va tòrcer el gest, com si allà fóssim per servir-lo a l’hora que ell disposés. Si es queda a les vuit és a les vuit que se l’atendrà, no abans. Però vaig callar. Malhumorat, es va asseure amb posat seriós davant de la porta del despatx de l’Alícia, com un rapaç carronyaire que espera amb tensió discreta el moment de llançar-se sobre la seva presa. El Ròlex que treia el cap per la màniga demostrava que només era allà per l’avarícia de qui no en té prou amb molt.

Mostra’l tot »

Categoria: Arrelats 2010  |  Temàtica:
Autoria: Àtila  |  Data de publicació: 14 dUTC març dUTC 2010
  |  Cap comentari