Textos de la temàtica vi

Embriaguesa de març després del senyal

He descobert mig ebri  i zigi-zaga

per la Rambla dels Solitaris

que duc el cos nu en la nit,

he perdut la identitat pel camí.

El record em despulla i bec

glops de llàgrimes que em fan perdre

més el nord que una copa de vi.

Sóc un inútil alcohòlic per tu.

«No és el què sembla. T’ho puc  explicar. »

 

Tinc els sentiments pertorbats i zigi-zaga

la nit dorm i vomito a les cantonades el teu nom.

Et veig des d’un calidoscopi i completament distorsionada

Sóc l’anònim dels avions de paper que t’envia nostàlgia.

Com sóc d’idiota. M’he emborratxat de tu.

«Truca’m quan arribis. T’enyoro.»

 

 

Categoria: Envers 2012  |  Temàtica:
Autoria: Flor natural  |  Data de publicació: 15 dUTC març dUTC 2012
  |  Cap comentari

Ressaca

Ahir va ser l’aniversari de Tom Waits. Abans del vespre vaig agafar el meu discman, l’únic disc que tinc d’aquest tio. Vaig aconseguir dues ampolles barates de whisky i mentres una s’estava a la motxilla amb el discman, l‘altra m’ha l’anava bevent, sense got, pels carrers poc transitats. Quan vaig obrir la segona ampolla les llàgrimes em van venir els ulls. Tom Waits feia anys i no tenia ni puta idea que feia un idiota com jo bevent a la seva salut, i amb whisky barat i calent.
El disc me’l vaig trobar farà un parell d’anys en un aula de la universitat, entre dos llibretes que estaven dins d’una bossa oberta. Qui és Tom Waits? Doncs per mi és un tio que canta des de la soca dels collons, de darrera la gola, des de un lloc obscur però al mateix temps familiar; mai abans havia escoltat una cosa semblant, tot i que es podria dir que té un semblant a aquelles melodies que surten en les pel·lícules infantils quan apareix el malvat. Una veu com paper de vidre hem va destrossar des del primer cop que el vaig escoltar, no ho vaig poder deixar, de fet no ho he intentat.

Mostra’l tot »

Categoria: Arrelats 2010  |  Temàtica:
Autoria: Xavier Madero  |  Data de publicació: 6 dUTC abril dUTC 2010
  |  Cap comentari