El clam que uneix la gentada
El clam que uneix la gentada
expressa l’enuig altruïsta
d’una llibertat que sagna:
persecució a la justícia
que tots els presents reclamen.
El clam és un cant d’astúcia
i ens recorda el que somiàvem:
memòria de vides dutes
a terrenys buits d’esperança,
car tot pel qual es féu lluita
caigué en bossa foradada.
La gentada admet la intrusa:
Violència, abans repudiada,
i es defensen causes justes
amb mètodes qüestionables.
El clam que uneix la gentada
ignora què representa,
ignora ja el que buscava;
és ara traïdora absenta:
droga de conte de fades,
espases a la tempesta
que cada matí esclata,
ensangonada protesta
a les cadenes que ens maten.
El clam que uneix la gentada
era abans sols cant altruïsta
i és ara freda basarda.
El clam que uneix la gentada
és una sortida fàcil per a una societat farta.