hiperplàstic -a
hiperplàsic -a
La forma sufixada -plàsia, que forma mots com ara acondroplàsia, anaplàsia, aplàsia, cataplàsia, displàsia, hiperplàsia, hipoplàsia, leucoplàsia, metaplàsia, neoplàsia, ortoplàsia, rinoplàstia i molts altres, fa l’adjectiu en -plàstic (acondroplàstic, anaplàstic, aplàstic, cataplàstic, displàstic, etc.). La raó és etimològica, ja que la forma sufixada -plàsia ve del grec plasso ‘modelar, formar’, d’on deriva l’adjectiu grec plastikos. Per això les formes adjectives acaben en -plàstic i no pas en -plàsic (com seria d’esperar si l’adjectiu el féssim derivar directament del nom català).
L’adjectiu grec plastikos ha donat també l’adjectiu català plàstic -a, en els seus diversos significats: fàcil de modelar (argila plàstica), que dóna forma corpòria (arts plàstiques), que forma els teixits corporals o en restitueix els materials consumits (cirurgia plàstica). I també ha donat la forma substantivada plàstic referida al compost polimèric natural o artificial, transformat mitjançant l’aplicació de calor i de pressió, que s’utilitza en la fabricació d’objectes diversos.
Temes: Biologia, Farmàcia, Infermeria, Medicina, Odontologia