La forma preferent en català, segons recomana el Consell Supervisor del TERMCAT, és el verb admetre, amb el sentit de ‘Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció’. Segons el context, també poden ser adequades les construccions funcionar (amb), ser compatible (amb), permetre l’ús (de), etc.

Les alternatives catalanes proposades són prou flexibles per poder optar per la traducció més adequada en cada context: “el navegador funciona amb Java”, “aquesta aplicació no admet el dispositiu seleccionat”, “el motor de veu és compatible amb l’idioma de teclat”, “el programa permet l’ús de dibuixos a l’interior”, “no tots els tipus de bases de dades admeten totes les instruccions SQL”, “un programa que admet qualsevol mida de fitxers”, etc.

Els especialistes consultats, especialment experts en informàtica, localitzadors i lingüistes de serveis universitaris, han considerat l’ús del verb suportar amb aquest sentit un calc innecessari de l’anglès i creuen pertinent trobar altres alternatives a aquest verb, que es percep com un ús estrany en català tot i que hagi tingut difusió i es reculli en alguns diccionaris.

En altres llengües romàniques també es recorre a formes alternatives i, en general, s’alerta de la inadequació d’utilitzar el calc, per bé que no hi ha unanimitat i que alguns diccionaris en francès, castellà i italià ja admeten l’ús de l’anglicisme.

Font: Termcat

La grafia blog ja és normativa, cosa que vol dir que ha estat aprovada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El mot blog i el seu derivat bloguer -a ja tenen entrada en la versió en línia del DIEC, que s’ha actualitzat fa pocs dies:

blog
m. [LC] [IN] Pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s’actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos.

bloguer bloguera
1 m. i f. [LC] [IN] Persona que crea i gestiona un blog.
2 m. i f. [LC] [IN] Internauta que sol navegar per blogs.

L’any 2005,  el Consell Supervisor del Termcat va aprovar la forma bloc, que ha estat la forma difosa fins avui a través del Cercaterm. Però aquesta decisió va suscitar molta polèmica entre partidaris i detractors.  Els Serveis Lingüístics ens vam decantar per mantenir provisionalment la forma blog fins que l’Institut d’Estudis Catalans es pronunciés a favor d’una o altra solució, tal com vam explicar al Sens Dubte i a Un tip de trucs el 2009.

Ha estat justament a petició del Consell Supervisor del Termcat que la Secció Filològica ha estudiat el cas i s’ha decantat per la grafia blog. Tal com s’explica des de La finestra neològica del Termcat, «el motiu bàsic que ha menat la Secció Filològica a proposar el canvi de bloc per blog (i de blocaire per bloguer -a) és el fet que blog s’ha estès en català molt més que bloc: s’utilitza en la majoria de mitjans de comunicació catalans, és la forma que fan servir la major part d’universitats catalanes i ha estat defensada per diversos especialistes».

Font: Un tip de trucs

Els adjectius ample i ampli són formalment semblants, tenen una etimologia propera i tenen un significat similar, però no són ben bé el mateix. L’adjectiu ample està relacionat amb l’amplada (un carrer ample, uns pantalons amples) mentre que l’adjectiu ampli està relacionat amb l’amplitud (una sala àmplia). Per això, l’adjectiu ampli s’usa en contextos sovint figurats (una interpretació àmplia).

Tot i que la distinció és molt prima, la intuïció del parlant sol funcionar perfectament si no està interferida per la falsa creença que l’adjectiu ampli és un castellanisme.

© WhyNotThisOne | Flickr

El diccionari en línia Lèxic de fàrmacs  ja incorpora les noves denominacions de fàrmacs seleccionats aquest any pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. El TERMCAT ha dut a terme la revisió terminològica de l’obra.

Aquest diccionari conté prop de 3.000 termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada fàrmac, i el número CAS, una identificació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química.

Aquest diccionari es va publicar el 2008, i s’actualitza anualment en línia amb les denominacions de nous fàrmacs que es van aprovant.

Font: Termcat

© Alan Bell | Flickr

 

L’oïda és el sentit que ens permet identificar sons. Les orelles són els òrgans encarregats de percebre’ls. Les orelles es divideixen convencionalment en tres parts: orella externa, orella mitjana i orella interna.

Per interferència amb el castellà, a vegades es parla erròniament d’oïda externa, mitjana i interna, ja que en castellà també s’anomena oído a cadascun dels òrgans de l’audició, és a dir, les orelles. En aquest cas, el català fa una distinció semblant a l’anglès, en què oïda = hearing i orella = ear (external ear, middle ear, internal o inner ear).

Recordeu: l’oïda és el sentit,  l’orella és l’òrgan.

Aquest diccionari posa a l’abast dels usuaris una selecció de termes de farmacologia del Diccionari de recerca clínica, que actualment està en curs de revisió i que ha estat elaborat conjuntament per la Fundació Dr. Antoni Esteve i el TERMCAT, amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

A dia d’avui, quan l’elaboració de l’obra es troba en la recta final, els autors han volgut avançar la difusió parcial de les dades en un diccionari en línia per a facilitar la consulta pública de la informació que es considera ja definitiva.

Així, aquesta versió recull més de dos-cents termes catalans amb la definició i els equivalents en castellà i anglès, relatius a la farmacologia i la recerca clínica de medicaments. Aquest contingut es completarà en el Diccionari de recerca clínica amb terminologia de bioestadística i de la metodologia dels estudis clínics, de bioètica i dels agents implicats en la recerca clínica de medicaments.

Font: TERMCAT

S’ha publicat el desè número de la revista electrònica Llengua, Societat i Comunicació (LSC), del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB.

L’esperit de Llengua, Societat i Comunicació és posar a l’abast de la societat el treball realitzat en el món universitari per tal que hi pugui revertir d’una manera pràctica. D’acord amb aquest objectiu, s’han anat publicant monogràfics en què es presenta la llengua des d’òptiques diferents; el número actual, titulat «Medicina i llenguatge: les paraules de la salut», mostra una visió polièdrica del lèxic en les ciències de la salut. Podeu consultar tots els articles a http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/index.

Font: Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació

Mitjans de transport per al medi lunar

El medi és l’entorn (és a dir, l’element o substància que envolta una cosa). Per això parlem del medi ambient, del medi aquàtic, d’un medi anaeròbic.

Un mitjà, en canvi, és un instrument. Per això parlem dels mitjans de comunicació, dels mitjans de transport, dels mitjans de producció.

La frontera entre el que és medi i el que és mitjà, a vegades, és conceptualment molt prima. No és estrany si tenim en compte que tots dos mots provenen d’un mateix ètim llatí (medius i el seu derivat medianus). També contribueix a la confusió que el castellà usi el mateix mot per a tots dos conceptes (medio) i que l’anglès també ho faci en molts casos (medium).

Una mitja és una peça de vestir. La mitjana és el quocient de la suma de valors d’un conjunt i del nombre d’elements que el formen.

Mitjana aritmètica

 

 

Mitja

 

 

Com que són coses ben diferents, convé no intercanviar-ne els noms.

Per saber quan hem d’escriure dependent o depenent podeu fer la prova de la independència: si una cosa és dependent també pot ser independent; en canvi, si és depenent, no. Vegem-ho:

  Reaccions químiques dependents/independents.

  La funció dependent/independent del temps Y(x, t).

  Depenent/Independent de la naturalesa del conductor, els electrons estan més o menys atrapats en el material.

En el darrer exemple no podem fer la substitució, perquè o bé la frase no té sentit o en té un de molt diferent. En canvi, en els dos primers exemples podem intercanviar l’adjectiu dependent per l’adjectiu contrari, independent, i la frase continua sent correcta.

Per tant, recordeu: si és dependent pot ser independent.

Més informació i exemples al CUB.