La forma preferent en català, segons recomana el Consell Supervisor del TERMCAT, és el verb admetre, amb el sentit de ‘Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció’. Segons el context, també poden ser adequades les construccions funcionar (amb), ser compatible (amb), permetre l’ús (de), etc.

Les alternatives catalanes proposades són prou flexibles per poder optar per la traducció més adequada en cada context: “el navegador funciona amb Java”, “aquesta aplicació no admet el dispositiu seleccionat”, “el motor de veu és compatible amb l’idioma de teclat”, “el programa permet l’ús de dibuixos a l’interior”, “no tots els tipus de bases de dades admeten totes les instruccions SQL”, “un programa que admet qualsevol mida de fitxers”, etc.

Els especialistes consultats, especialment experts en informàtica, localitzadors i lingüistes de serveis universitaris, han considerat l’ús del verb suportar amb aquest sentit un calc innecessari de l’anglès i creuen pertinent trobar altres alternatives a aquest verb, que es percep com un ús estrany en català tot i que hagi tingut difusió i es reculli en alguns diccionaris.

En altres llengües romàniques també es recorre a formes alternatives i, en general, s’alerta de la inadequació d’utilitzar el calc, per bé que no hi ha unanimitat i que alguns diccionaris en francès, castellà i italià ja admeten l’ús de l’anglicisme.

Font: Termcat

La grafia blog ja és normativa, cosa que vol dir que ha estat aprovada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El mot blog i el seu derivat bloguer -a ja tenen entrada en la versió en línia del DIEC, que s’ha actualitzat fa pocs dies:

blog
m. [LC] [IN] Pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s’actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos.

bloguer bloguera
1 m. i f. [LC] [IN] Persona que crea i gestiona un blog.
2 m. i f. [LC] [IN] Internauta que sol navegar per blogs.

L’any 2005,  el Consell Supervisor del Termcat va aprovar la forma bloc, que ha estat la forma difosa fins avui a través del Cercaterm. Però aquesta decisió va suscitar molta polèmica entre partidaris i detractors.  Els Serveis Lingüístics ens vam decantar per mantenir provisionalment la forma blog fins que l’Institut d’Estudis Catalans es pronunciés a favor d’una o altra solució, tal com vam explicar al Sens Dubte i a Un tip de trucs el 2009.

Ha estat justament a petició del Consell Supervisor del Termcat que la Secció Filològica ha estudiat el cas i s’ha decantat per la grafia blog. Tal com s’explica des de La finestra neològica del Termcat, «el motiu bàsic que ha menat la Secció Filològica a proposar el canvi de bloc per blog (i de blocaire per bloguer -a) és el fet que blog s’ha estès en català molt més que bloc: s’utilitza en la majoria de mitjans de comunicació catalans, és la forma que fan servir la major part d’universitats catalanes i ha estat defensada per diversos especialistes».

Font: Un tip de trucs

Els adjectius ample i ampli són formalment semblants, tenen una etimologia propera i tenen un significat similar, però no són ben bé el mateix. L’adjectiu ample està relacionat amb l’amplada (un carrer ample, uns pantalons amples) mentre que l’adjectiu ampli està relacionat amb l’amplitud (una sala àmplia). Per això, l’adjectiu ampli s’usa en contextos sovint figurats (una interpretació àmplia).

Tot i que la distinció és molt prima, la intuïció del parlant sol funcionar perfectament si no està interferida per la falsa creença que l’adjectiu ampli és un castellanisme.

© WhyNotThisOne | Flickr

S’ha publicat el desè número de la revista electrònica Llengua, Societat i Comunicació (LSC), del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la UB.

L’esperit de Llengua, Societat i Comunicació és posar a l’abast de la societat el treball realitzat en el món universitari per tal que hi pugui revertir d’una manera pràctica. D’acord amb aquest objectiu, s’han anat publicant monogràfics en què es presenta la llengua des d’òptiques diferents; el número actual, titulat «Medicina i llenguatge: les paraules de la salut», mostra una visió polièdrica del lèxic en les ciències de la salut. Podeu consultar tots els articles a http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/index.

Font: Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació

Per saber quan hem d’escriure dependent o depenent podeu fer la prova de la independència: si una cosa és dependent també pot ser independent; en canvi, si és depenent, no. Vegem-ho:

  Reaccions químiques dependents/independents.

  La funció dependent/independent del temps Y(x, t).

  Depenent/Independent de la naturalesa del conductor, els electrons estan més o menys atrapats en el material.

En el darrer exemple no podem fer la substitució, perquè o bé la frase no té sentit o en té un de molt diferent. En canvi, en els dos primers exemples podem intercanviar l’adjectiu dependent per l’adjectiu contrari, independent, i la frase continua sent correcta.

Per tant, recordeu: si és dependent pot ser independent.

Més informació i exemples al CUB.

Recentment el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat les formes tutoritzar i tutorització en educació. Malgrat una certa coexistència amb les formes tutorar, tutoració i tutoratge, formades probablement per semblança amb el patró monitorar i monitoratge, les formes més utilitzades amb normalitat dins l’àmbit, avalades pels especialistes i documentades ja en nombrosos textos d’especialitat i en alguns reculls lexicogràfics, són tutoritzar i tutorització.

El verb tutoritzar pot tenir dos sentits: un amb complement humà (‘orientar, un tutor, un alumne o un grup d’alumnes per mitjà de la tutoria’); i un altre, per ampliació de significat, amb complement no humà (‘fer el seguiment, un tutor, d’un curs, una matèria o bé un treball d’un alumne o un grup d’alumnes’). El substantiu derivat tutorització es refereix tant al ‘procés de tutoritzar un alumne o un grup d’alumnes’ com al ‘procés de tutoritzar un curs, una matèria o un treball’.

Des del punt de vista lingüístic, són formes adequades perquè tutoritzar és un verb derivat del substantiu tutor, ja recollit en el diccionari normatiu, amb l’adjunció del sufix -itzar, del llatí -izare, que generalment significa ‘convertir en’, però que també té el significat més genèric, com en aquest cas (i com a hospitalitzar, satiritzar o tiranitzar, entre d’altres), d’‘acció o procés relacionats amb (la base a què s’adjunta)’; el substantiu tutorització, al seu torn, és un derivat del verb tutoritzar creat amb el sufix -ció, del llatí -tio, -onis, que significa ‘acció i efecte de’.

Font: La consulta del mes (TERMCAT)

Durant aquest curs que ja s’acaba, s’han introduït algunes millores al Vocabulària que tot seguit us comentem:

• Subscripció mitjançant correu electrònic. Ara, a més de poder-vos subscriure per RSS, també ho podeu fer per correu electrònic clicant allà on trobeu aquesta icona .
• Obres de consulta segons el perfil temàtic. Algunes àrees de coneixement, com ara medicina o dret, disposen d’obres terminològiques en línia que hem inclòs en la columna de l’esquerra (a sota de les dues fonts de consulta comunes a totes les àrees) només quan s’accedeix amb el perfil corresponent. Així, per exemple, si seleccioneu l’etiqueta Medicina (a la columna de la dreta), veureu que apareix una tercera opció de cerca que és el Diccionari enciclopèdic de medicina.
• Més recursos adiccionals per a la cerca d’informació. A la pestanya Més eines i recursos per a la cerca d’informació (a la barra superior) trobareu recursos que us poden ajudar a complementar la cerca bàsica feta amb l’UBterm i l’Optimot.

La vuitena edició de la Classificació internacional de malalties, 9a revisió. Modificació clínica (CIM-9-MC) ja està disponible en català en format pdf. Aquesta edició serà vigent a Catalunya des de gener de 2012 fins al desembre de 2013.

A Catalunya aquesta classificació s’utilitza principalment amb finalitats clíniques i estadístiques. La CIM-9-MC és el sistema de classificació requerit per a la notificació a l’Administració sanitària de l’activitat dels hospitals, centres de salut mental i sociosanitaris, i alguns centres d’atenció primària, entre d’altres.

Promoguda pel Departament de Salut, l’edició ha estat elaborada pel TERMCAT, amb col·laboració de l’Institut d’Estadística de Catalunya i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. L’obra original, International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), l’elabora i l’actualitza periòdicament el govern dels Estats Units.

Podeu accedir a la 8a edició de la CIM-9-MC en format pdf descarregable a l’apartat Terminologia Oberta del web del TERMCAT, al web del Departament de Salut, al del Servei Català de la Salut i a Canal Salut. En aquests mateixos llocs hi podeu trobar, també, la Classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut, 10a revisió (CIM-10), que s’utilitza a Catalunya per a la codificació de les causes de mort i de les malalties i els problemes relacionats amb la salut que s’atenen en l’àmbit de l’atenció primària, de les urgències extrahospitalàries i de la salut laboral, entre d’altres.

Font: TERMCAT

un text, dos textos

un texte, dos textes

Com ja vam veure en l’apunt sobre els complexos, també en el cas del mot text hi ha una certa tendència a afegir-hi una e final que no és correcta, ni en el singular ni en el plural.

Recordeu, doncs, que qualsevol text, pretext, context, paratext, teletext o videotext acaba en t, i que el plural es fa en -os: textos, pretextos, contextos, paratextos, teletextos, videotextos.

 En el CUB podeu trobar més informació sobre els plurals de paraules acabades en –sc, –st i –xt.