Regles de distribució de l'aigua per a les comunitats de regants

Els membres de la XREPP i investigadors de la Universitat de Girona Renan Goetz i Angels Xabadia acaben de publicar un article molt rellevant per repensar les polítiques públiques que han d’enfrontar-se a l’escassedat de recursos naturals  i que han de buscar, no només l’eficiència, si no també l’acceptació i la satisfacció dels usuaris.

En aquest cas, han estudiat el cas d’una comunitat d’usuaris d’aigua de rec a Osca, Aragó. L’aigua dolça és un bé molt escàs i el canvi climàtic no farà més que agreujar els conflictes per l’aigua en els propers anys.  Els decisors polítics han d’equilibrar l’oferta d’aigua possible amb la demanda d’aigua per a diferents usos, especialment el rec.

Teòricament la solució més eficient és l’establiment d’un “mercat de l’aigua”, de manera que cadascú paga en funció del què consumeix. A la pràctica però, la introducció de mercats d’aigua pot fins i tot empitjorar l’eficiència de l’assignació. El problema dels mercats de l’aigua és que causa reticències entre les comunitats de regants (pensen que s’encarirà l’aigua, que no els arribarà, a fi de comptes és una novetat i fins ara ja estaven contents com anaven les coses, etc.), també reticències legals.  Quan una iniciativa així es vota entre els usuaris de l’aigua, els usuaris tomben la iniciativa i la situació d’ineficiència i de malbaratament d’aigua es perpetua.

Per això els economistes han experimentat amb una solució que pot ser més fàcil de digerir per als regants: unes regles de distribució de l’aigua per etapes. Han comparat la situació de la comunitat abans d’adoptar les noves regles amb la situació que esdevindria en adoptar-les i ha resultat que l’aigua es malbarata molt menys i que l’ús que se’n fa és molt més eficient. I, el més important, és que amb unes compensacions mínimes hi ha una majoria de regants que estarien d’acord en canviar de model.

Aquesta és la primera vegada que s’estudia l’aplicació de la nova regla de la distribució d’aigua i calen casos demostratius per confirmar que l’experiment funciona. Seria molt bo poder fer un estudi pilot amb una altra comunitat de regants amb, si no tota, almenys una part de l’aigua que s’ha de gestionar.

Renan U. Goetz, Yolanda Martínez and Àngels Xabadia (2017) “Efficiency and acceptance of new water allocation rules – The case of an agricultural water users association”, Science of the Total Environment, 601–602: 614-625

L’article estarà disponible per descarregar gratuïtament fins al 20 de juliol 2017:

authors.elsevier.com/a/1V8JFB8ccckz3