Maria Llop i Xavier Ponce-Alifonso, 2013.

Durant el segle XX, a Espanya es va evidenciar un problema d’escassetat d’aigua, que s’ha anat intensificant durant les darreres dècades. Enmig d’aquest escenari de creixent escassetat d’aigua, s’ha plantejat la necessitat d’un canvi a la política d’aigua de tal forma que es traslladés aigua des de l’agricultura cap a altres activitats amb un valor econòmic i social superior. A la vegada, aquesta necessitat s’ha manifestat en la conveniència d’un ús més eficient i sostenible de l’aigua.

En aquesta línia, la legislació espanyola d’aigua es va reformar l’any 1999, per tal d’introduir la possibilitat de traslladar drets d’ús d’aigua i, per tant, per tal de permetre la creació de mercats formals d’aigua. Sobretot, en els darrers anys s’ha fet un esforç per a promoure la innovació i el canvi tecnològic als sistemes d’irrigació. Es va establir el Plan Nacional de Regadío (MAPA, 2002), el programa A.G.U.A. (MMA, 2004), el Plan de Emergencia para la Modernización del Regadío (MAPA, 2006) i la Estrategia Nacional para la Modernización del Regadío, Horizon 2015 (MARM, 2010).

Article complert