Segons les dades publicades per l’IDESCAT, l’any 2005, per agafar un any anterior a la crisis econòmica actual, la despesa social pública a Catalunya era tan sols d’un 17,7% del PIB, una xifra clarament inferior a la mitjana espanyola (20,8% del PIB) i molt per sota de la mitjana de la UE-15 (27,8% del PIB). De fet, si prenem com a referència els països de la UE-15, entre 1995 i 2005 la despesa social catalana només va quedar clarament per damunt de la d’Irlanda. A part del interès que pels acadèmics té analitzar les causes que expliquen perquè uns països destinen més recursos que altres a la política social, el “dèficit social” que arrossega Catalunya s’ha convertit en un tema que ha captat bona part de l’atenció política, i que en algunes ocasions s’ha barrejat amb els debats actuals sobre el model fiscal que ha regit les relacions entre Catalunya i Espanya. Article complert
Els orígens històrics del dèficit català en polítiques socials
Sergio Espuelas, Alfonso Herranz, Alexander Elu.
Related Projects
nmig d’aquest escenari de creixent escassetat d’aigua, s’ha plantejat la necessitat d’un canvi a la...

Agricultura, Canvi Tecnològic i Sostenibilitat Ambiental: Disseny d’una Política Òptima d’Aigua
nmig d’aquest escenari de creixent escassetat d’aigua, s’ha plantejat la necessitat d’un canvi a la política d’aigua de tal forma que es traslladés aigua des de l’agricultura cap a altres activitats amb un valor econòmic i social superior.
Concepción Patxot Cardoner

Comptes de transferències nacionals per a Espanya: Primers resultats i possibles aplicacions
Concepción Patxot Cardoner
En aquest curt article[1], es demostra un teorema de “tradició oral”, és a dir, un...

Dualisme de benestar i maximització del benefici
En aquest curt article[1], es demostra un teorema de “tradició oral”, és a dir, un resultat conegut durant molt de temps de manera intuïtiva per bona part dels docents de la microeconomia.