A finals del segle XIV ja s’havia plantejat la possibilitat de dotar Barcelona d’uns estudis generals, però la ciutat no estava preparada per assumir un projecte d’aquesta magnitud. No serà fins a mitjan segle XV quan la idea prendrà força. Barcelona vivia un període de crisi institucional i econòmica, i el Consell de Cent, conscient de la necessitat de revitalitzar la ciutat, va veure en la creació d’una universitat una oportunitat única per atraure recursos, coneixement i prestigi. En plena eclosió de l’humanisme i el Renaixement, la proposta s’eleva al rei Alfons V el Magnànim el 21 d’abril de 1450.

El monarca hi dona suport i, el 3 de setembre del mateix any, atorga el privilegi reial de fundació de l’Estudi General de la Universitat de Barcelona. El document especificava clarament que era la pròpia ciutat qui havia de finançar “tot el que calgui per a la seva fundació”. Poc després, el papa Nicolau V confirma el projecte amb una butlla papal. D’aquesta manera, la ciutat de Barcelona, amb el suport del seu govern municipal i de la Corona, veu néixer una institució que aviat esdevindrà un motor de coneixement, cultura i progrés.

«Malgrat que la nostra ciutat de Barcelona, per moltes raons i especialment pel seu govern, excel·leix per sobre les altres ciutats dels nostres dominis fins al punt que les altres aspiren a governar-se i organitzar-se segons el seu model, tot i això pensem que li manca una cosa per tal d’equiparar-se amb la resta de ciutats del món i, si pot dir-se, superar-les, i és que no pot lliurar-se a les diverses branques de la ciència; si això arriba, els seus habitants i el seu veïnatge podrien aprendre dels savis, i aquells que no disposen d’abundants recursos econòmics podrien amb facilitat lliurar-se a l’estudi».

Fragment inicial del privilegi reial signat per Alfons el Magnànim