La nova universitat necessita un patró i es decideix que aquest sigui sant Lluc. Per això, la primera pedra es col·loca un 18 d'octubre, festivitat d'aquest sant. Concretament es fa el 18 d'octubre de 1536, vuitanta-sis anys després de privilegi d'Alfons el Magnànim. Les circumstàncies no han estat gens fàcils. Per al seu emplaçament s’escull un espai a la part central de la Rambla, a tocar de la muralla per la part alta (actual carrer Pelai) i fins al carrer Tallers. D’aquí que aquest tram de la Rambla es conegui, precisament, amb el nom de Rambla dels Estudis.
Tres anys després, l’edifici ja és una realitat i s'inaugura, evidentment, un 18 d'octubre. La porta principal està coronada amb un gran escut del rei Carles I, que és l'únic element que es conserva d'aquesta primera seu de la universitat i que es pot contemplar a la galeria del Paranimf. Com era d’esperar, a la façana de l’edifici de la Rambla també hi havia una imatge de sant Lluc.
18 d’octubre de 1536 (Sant Lluc)
Col·locació de la primera pedra de l’edifici de la Rambla
18 d’octubre de 1539 (Sant Lluc)
L’edifici de la Rambla obre les portes
24 de juliol de 1565
Fusió de l’Estudi General de la Universitat de Barcelona i l’Estudi de Medicina i Arts Liberals (amb seu a l’Hospital de la Santa Creu)
1573
Creació del Teatre Anatòmic a l’Hospital de la Santa Creu (val la pena visitar-lo!)
1662
Felip IV ordena la modificació del contingut de les càtedres de Filosofia, fins aleshores de pensament tomista. La Universitat s’hi oposa.
1701-1703
Conflicte entre Felip V, d’una banda, i el Consell de Cent i la Universitat, de l’altra, sobre el contingut de les càtedres de Filosofia. Felip V paralitza la convocatòria d’oposicions. Finalment, el nou Tribunal de Contrafaccions es declara competent en el conflicte i la Universitat convoca les oposicions
Cada any, el curs lectiu arrencava el 18 d'octubre i s'allargava fins a Sant Joan. Això sí, entre Nadal i Quaresma hi havia una aturada perquè a les aules no s'hi podia estar del fred que feia. L’horari habitual de les classes era de set a onze del matí i de dues a sis de la tarda. Calia anar-hi amb ganes!
Per estrany que soni ara, els estudiants universitaris de l'època estaven obligats a anar a classe amb uniforme. Un uniforme, per cert, que s'havien de pagar de la seva butxaca. En canvi, en ocasions especials vestien amb toga i musseta, una mena de capa botonada al pit i que cobreix des de les espatlles fins als colzes. Ah, i cada col·legi universitari tenia la seva musseta d'un color diferent: (lleopard i lleonat, respectivament) els mestres d’arts i retòrica, morat els filòsofs, groc els metges, vermell els juristes, verd els canonistes i blanc els teòlegs. Així tothom sabia a quin "bàndol" pertanyia.
En època de Carnaval els estudiants tenien per costum fer batalles de taronges. Sí, sí, de taronges. El taronger era un arbre relativament nou i exòtic, aleshores, per als catalans. Bonic de veure i amb bona olor, n'hi havia plantats a llocs com ara la Rambla, l'Hospital de la Santa Creu o la Generalitat (que encara conserva el mític Pati dels Tarongers). Aquest tipus de tarongers són nans i el fruit que produeixen és amarg i només serveix per fer melmelada. Per fer melmelada i per omplir-te de blaus en batalles campals. De fet, de tant en tant no era estrany que els vianants acabessin rebent alguna «taronjada», i per això les autoritats havien prohibit explícitament aquest passatemps en més d'una ocasió. Que els estudiants fessin cas ja són figues d'un altre paner.
A finals del segle XVII a Catalunya hi ha universitats arreu. Així, a la de Lleida i Barcelona s'hi han d'afegir les de Girona, Tarragona, Vic, Solsona i Tortosa. I la lluita per aconseguir alumnes és acarnissada. Tant, que fins i tot es prohibeix que a les ciutats universitàries es publiqui l’oferta acadèmica dels altres centres. Els números, però, no menteixen. La Universitat de Barcelona superava en matriculats, i de lluny, la resta de centres.
Més enllà de les xifres, val a dir que la creació de la Universitat de Barcelona va tenir efectes decisius sobre la ciutat i el seu govern, ja que va contribuir decisivament a la formació d’una classe dirigent moderna. Com a mostra, un botó: cap al 1700, el 60% dels consellers de la ciutat eren graduats universitaris. Barcelona havia forjat la Universitat, i aquesta la dotava de governants. Llàstima que el futur que s'acostava fos el més tràgic de tots.
Juliana Morell (1594-1653) neix al Raval de Barcelona i, ja des de ben petita, mostra grans dots d'intel·ligència. "Un miracle del seu sexe", diuen les males llengües. A casa alimenten la seva sacietat de coneixement amb mestres particulars i lectures, perquè al segle XVII la universitat no és una opció que es contempli per a les dones (i encara menys per a una nena). Però a ella no l'atura res: amb tan sols dotze anys defensa tesis orals en filosofia i es converteix, d'aquesta manera, en la primera doctora de la història, a Avinyó. Per disgust de son pare, rebutja casar-se i entra en un convent, on exercirà de priora.
Poeta, música, filòsofa i teòloga, Morell encarna la lluita històrica de les dones per accedir a una formació acadèmica. Ella, que va tenir les portes de la universitat tancades i barrades, és una de les tres dones honrades al paranimf de la Universitat de Barcelona.
La nova universitat necessita un patró i es decideix que aquest sigui sant Lluc. Per això, la primera pedra es col·loca un 18 d'octubre, festivitat d'aquest sant. Concretament es fa el 18 d'octubre de 1536, vuitanta-sis anys després de privilegi d'Alfons el Magnànim. Les circumstàncies no han estat gens fàcils. Per al seu emplaçament s’escull un espai a la part central de la Rambla, a tocar de la muralla per la part alta (actual carrer Pelai) i fins al carrer Tallers. D’aquí que aquest tram de la Rambla es conegui, precisament, amb el nom de Rambla dels Estudis.
Tres anys després, l’edifici ja és una realitat i s'inaugura, evidentment, un 18 d'octubre. La porta principal està coronada amb un gran escut del rei Carles I, que és l'únic element que es conserva d'aquesta primera seu de la universitat i que es pot contemplar a la galeria del Paranimf. Com era d’esperar, a la façana de l’edifici de la Rambla també hi havia una imatge de sant Lluc.
18 d’octubre de 1536 (Sant Lluc)
Col·locació de la primera pedra de l’edifici de la Rambla
18 d’octubre de 1539 (Sant Lluc)
L’edifici de la Rambla obre les portes
24 de juliol de 1565
Fusió de l’Estudi General de la Universitat de Barcelona i l’Estudi de Medicina i Arts Liberals (amb seu a l’Hospital de la Santa Creu)
1573
Creació del Teatre Anatòmic a l’Hospital de la Santa Creu (val la pena visitar-lo!)
1662
Felip IV ordena la modificació del contingut de les càtedres de Filosofia, fins aleshores de pensament tomista. La Universitat s’hi oposa.
1701-1703
Conflicte entre Felip V, d’una banda, i el Consell de Cent i la Universitat, de l’altra, sobre el contingut de les càtedres de Filosofia. Felip V paralitza la convocatòria d’oposicions. Finalment, el nou Tribunal de Contrafaccions es declara competent en el conflicte i la Universitat convoca les oposicions
Uniformes obligatoris i vacances per culpa del fred
Una història singular
Cada any, el curs lectiu arrencava el 18 d'octubre i s'allargava fins a Sant Joan. Això sí, entre Nadal i Quaresma hi havia una aturada perquè a les aules no s'hi podia estar del fred que feia. L’horari habitual de les classes era de set a onze del matí i de dues a sis de la tarda. Calia anar-hi amb ganes!
Per estrany que soni ara, els estudiants universitaris de l'època estaven obligats a anar a classe amb uniforme. Un uniforme, per cert, que s'havien de pagar de la seva butxaca. En canvi, en ocasions especials vestien amb toga i musseta, una mena de capa botonada al pit i que cobreix des de les espatlles fins als colzes. Ah, i cada col·legi universitari tenia la seva musseta d'un color diferent: (lleopard i lleonat, respectivament) els mestres d’arts i retòrica, morat els filòsofs, groc els metges, vermell els juristes, verd els canonistes i blanc els teòlegs. Així tothom sabia a quin "bàndol" pertanyia.
Batalles campals amb taronges
Una història singular
En època de Carnaval els estudiants tenien per costum fer batalles de taronges. Sí, sí, de taronges. El taronger era un arbre relativament nou i exòtic, aleshores, per als catalans. Bonic de veure i amb bona olor, n'hi havia plantats a llocs com ara la Rambla, l'Hospital de la Santa Creu o la Generalitat (que encara conserva el mític Pati dels Tarongers). Aquest tipus de tarongers són nans i el fruit que produeixen és amarg i només serveix per fer melmelada. Per fer melmelada i per omplir-te de blaus en batalles campals. De fet, de tant en tant no era estrany que els vianants acabessin rebent alguna «taronjada», i per això les autoritats havien prohibit explícitament aquest passatemps en més d'una ocasió. Que els estudiants fessin cas ja són figues d'un altre paner.
Competència i competents
Una història singular
A finals del segle XVII a Catalunya hi ha universitats arreu. Així, a la de Lleida i Barcelona s'hi han d'afegir les de Girona, Tarragona, Vic, Solsona i Tortosa. I la lluita per aconseguir alumnes és acarnissada. Tant, que fins i tot es prohibeix que a les ciutats universitàries es publiqui l’oferta acadèmica dels altres centres. Els números, però, no menteixen. La Universitat de Barcelona superava en matriculats, i de lluny, la resta de centres.
Més enllà de les xifres, val a dir que la creació de la Universitat de Barcelona va tenir efectes decisius sobre la ciutat i el seu govern, ja que va contribuir decisivament a la formació d’una classe dirigent moderna. Com a mostra, un botó: cap al 1700, el 60% dels consellers de la ciutat eren graduats universitaris. Barcelona havia forjat la Universitat, i aquesta la dotava de governants. Llàstima que el futur que s'acostava fos el més tràgic de tots.
Juliana Morell, la primera doctora de la història
Una història singular
Juliana Morell (1594-1653) neix al Raval de Barcelona i, ja des de ben petita, mostra grans dots d'intel·ligència. "Un miracle del seu sexe", diuen les males llengües. A casa alimenten la seva sacietat de coneixement amb mestres particulars i lectures, perquè al segle XVII la universitat no és una opció que es contempli per a les dones (i encara menys per a una nena). Però a ella no l'atura res: amb tan sols dotze anys defensa tesis orals en filosofia i es converteix, d'aquesta manera, en la primera doctora de la història, a Avinyó. Per disgust de son pare, rebutja casar-se i entra en un convent, on exercirà de priora.
Poeta, música, filòsofa i teòloga, Morell encarna la lluita històrica de les dones per accedir a una formació acadèmica. Ella, que va tenir les portes de la universitat tancades i barrades, és una de les tres dones honrades al paranimf de la Universitat de Barcelona.