El 1893, trenta anys després del seu inici, finalitzen les obres. L'edifici, imponent i espectacular, té l'estructura d’un palau neoromàntic. El pressupost total ha estat de 4.047.397,09 pessetes.

Les facultats de Ciències, Filosofia i Lletres, Farmàcia i Dret s'emplacen ja còmodament a la nova Universitat. Per la seva banda, la de Medicina continua a l’Hospital de la Santa Creu fins al 1906, quan es traslladarà al nou edifici annex a l’Hospital Clínic.

Val a dir que, durant un temps, i per culpa de les obres i de l'ocupació militar, el nombre d’alumnes matriculats ha quedat tocat: si el 1878 n'hi havia hagut 2.400, el 1882 la xifra baixa a 2.000. A partir d’aquest moment, per això, hi ha una remuntada: el 1887 es matriculen 2.824 estudiants i, el 1900, s’arribarà als 3.000. I, mentrestant, l'Edifici Històric es converteix en una icona de la ciutat de Barcelona.

L'11 de febrer de 1873 es proclama la Primera República espanyola. Dos dies després, La Imprenta: Diario de Avisos, Noticias y Decretos recull aquesta notícia:

"En este momento, que son las doce, entra en la plaza de la Constitución [ara plaça de Sant Jaume] una numerosísima manifestación de los estudiantes de esta Universidad para expresar sus simpatías en favor de la República federal. Va precedida de un pendón en el que se hallan escritos varios lemas que indican la predilección de los manifestantes por la forma federativa. Una música militar tocaba aires patrióticos al pasar por la calle de la Libertad [carrer Ferran]. [...] La manifestación marchaba tranquila y sosegada con el mayor orden, con entera calma y dentro de los límites de la legalidad."

El curs 1872-73 és diferent de la resta. Per primera vegada, una dona s'ha matriculat a la Facultat de Medicina. Es tracta de Maria Elena Maseras Ribera (1853-1905), la primera estudiant universitària de l’Estat Espanyol.

Nascuda a Vila-seca (Tarragonès), ja de ben jove somnia en ser metgessa. I això que en aquests moments les noies no fan ni el batxillerat. Determinada a treure's la carrera, Maseras aconsegueix tots els permisos necessaris. Fins i tot fa una petició al rei Amadeu I de Savoia (som en ple Sexenni Democràtic, amb Isabel II a l’exili)! Aconsegueix matricular-se, però no la deixen assistir a classe fins al cap de tres anys. El 1878, amb totes les assignatures aprovades, es converteix en la primera dona que completa de manera oficial una carrera universitària a l’Estat espanyol. Per desgràcia, les contínues traves que li posen per aconseguir el doctorat la desanimen molt i finalment renuncia a la pràctica mèdica. Mentrestant, ha aprovat Magisteri i acabarà treballant de mestra.

L'Edifici Històric no només allotjava la universitat, sinó també altres estudis superiors com ara l'Escola Superior d'Arquitectura. Un dels primers alumnes que van passar per les seves aules va ser un jove de Reus anomenat Antoni Gaudí. L'estudiant no era de treure molt bones notes, però es passava hores i hores a la biblioteca. Hi havia làmines precioses amb dibuixos d’edificis d’arreu del món, exemples de sanefes gregues, àrabs, celtes, xineses, índies… I tenien àlbums de fotos que li permetien observar fins al més mínim detall. La universitat li va obrir una finestra al món sense la necessitat de sortir de Barcelona. I a ell, que mai seria un gran viatger, li va anar fantàstic.

Es diu que, quan l'any 1878 Elies Rogent —que s'havia convertit en el director de l'Escola— li va entregar el títol d'arquitecte, va murmurar: “Hem donat un títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà”.