Universitat de Barcelona
Torna enrere

Goteres i sang, un retorn accidentat

1837-1853

A mig període progressista, el 10 d'agost de 1842, Baldomero Espartero signa un reial decret que converteix el trasllat de la Universitat de Barcelona en definitiu. Una bona notícia, sens dubte. Però a la universitat no tot són flors i violes...

A primer cop d'ull, el Convent del Carme podria semblar la ubicació perfecta: és espaiós i està a prop de l’Hospital de la Santa Creu, on s'imparteixen els estudis de Medicina i Cirurgia. El problema és que l'edifici s'aguanta amb pinces. El 1853 ja s'alerta del perill que suposen les bigues corcades. I el conserge denuncia: “después de una època de abundantes lluvias, se ha hecho necesaria la colocación de vasijas para recoger el agua de las goteras”. Ara bé, ningú està preparat per als fets del 5 d’abril: durant unes obres s'ensorra una volta, un peó mor i quatre més resulten ferits. L'accident causa un gran impacte. Cal un edifici nou i segur.

  • 18 d'octubre de 1837

    Inauguració de curs a l’Oratori de Sant Felip Neri

  • 4 de desembre de 1837

    La Universitat s’ubica a l’antic convent del Carme

  • 10 d'agost de 1842

    Retorn definitiu de la Universitat a Barcelona. A mig període progressista, Baldomero Espartero signa un reial decret que converteix el trasllat de la Universitat de Barcelona en definitiu. Tancament de les universitats de Cervera i de Palma, incorporades a la Universitat de Barcelona

  • 1843

    Enderroc de l’edifici de la Universitat a la Rambla dels Estudis, que des de 1714 havia esdevingut caserna

  • 1845

    Creació de la Facultat de Farmàcia i obertura de l’Escola Normal (masculina)

  • 1853

    Ensorrament d’una volta de l’edifici del convent del Carme. Un estudiant mor i cinc resulten ferits
     

Goteres i sang, un retorn accidentat

1837-1853

A mig període progressista, el 10 d'agost de 1842, Baldomero Espartero signa un reial decret que converteix el trasllat de la Universitat de Barcelona en definitiu. Una bona notícia, sens dubte. Però a la universitat no tot són flors i violes...

A primer cop d'ull, el Convent del Carme podria semblar la ubicació perfecta: és espaiós i està a prop de l’Hospital de la Santa Creu, on s'imparteixen els estudis de Medicina i Cirurgia. El problema és que l'edifici s'aguanta amb pinces. El 1853 ja s'alerta del perill que suposen les bigues corcades. I el conserge denuncia: “después de una època de abundantes lluvias, se ha hecho necesaria la colocación de vasijas para recoger el agua de las goteras”. Ara bé, ningú està preparat per als fets del 5 d’abril: durant unes obres s'ensorra una volta, un peó mor i quatre més resulten ferits. L'accident causa un gran impacte. Cal un edifici nou i segur.

  • 18 d'octubre de 1837

    Inauguració de curs a l’Oratori de Sant Felip Neri

  • 4 de desembre de 1837

    La Universitat s’ubica a l’antic convent del Carme

  • 10 d'agost de 1842

    Retorn definitiu de la Universitat a Barcelona. A mig període progressista, Baldomero Espartero signa un reial decret que converteix el trasllat de la Universitat de Barcelona en definitiu. Tancament de les universitats de Cervera i de Palma, incorporades a la Universitat de Barcelona

  • 1843

    Enderroc de l’edifici de la Universitat a la Rambla dels Estudis, que des de 1714 havia esdevingut caserna

  • 1845

    Creació de la Facultat de Farmàcia i obertura de l’Escola Normal (masculina)

  • 1853

    Ensorrament d’una volta de l’edifici del convent del Carme. Un estudiant mor i cinc resulten ferits