L'arquitecte escollit per projectar el nou edifici que acollirà la Universitat de Barcelona és Elies Rogent. Per a la sort de tots, sembla que els astres s'hagin alineat perquè, mentre es busca el terreny adequat, Barcelona està vivint dos moments clau de la seva història: l’enderrocament de les muralles i el disseny de l’Eixample d'Ildefons Cerdà. La ciutat ja té espai per créixer.

Durant un temps es discuteixen diversos emplaçaments per a la universitat, però finalment es tria un terreny davant del baluard de Tallers. El pressupost inicial és de “1.700.000 rals”, 400.000 dels quals “algo dudosos”. L'acte de col·locació de la primera pedra té lloc el 22 d’octubre de 1863 i, si bé corre molta pressa, ja se sap que les obres són les obres... i aquestes s'allargaran fins al 1893. El procés tindrà molts entrebancs, però acabarà arribant a bon port. L'Edifici Històric de la UB serà el primer gran edifici públic erigit fora de les muralles i hi acollirà també les escoles superiors d’Arquitectura i Enginyeria.

Arrenquen els setanta i l'edifici de la universitat encara està a mig acabar. Però professors i estudiants ja no poden més amb les condicions que viuen al convent del Carme i l'11 de desembre de 1871 ocupen com poden les instal·lacions. Fins i tot es manifesten davant del Govern Civil. Un estudiant declararà que el grup, "nombrosíssim y compacte", ha reivindicat "el dret que teníam de anar a la Universitat nova”.

Al Diario de Barcelona reclamen celeritat:

"Como no todos los locales habilitados son a propósito para clases, en algunos no se oye bien de todos los ángulos, y es preciso un oído muy fino a los escolares, viéndose obligados algunos catedráticos a alzar la voz más de lo acostumbrado. Como local interino, muy bien, si el cielo permite que se les deje concluir allí el curso. Es urgente que el gobierno disponga cuanto antes el aceleramiento en las obras a fin de que esté del todo terminado para la inauguración del nuevo curso."

La majoria d’universitats europees segueixen, des de fa segles, la tradició del discurs inaugural. A la Universitat de Barcelona es llegeix, com a mínim, des del 1536, quan es va col·locar la primera pedra de l'edifici ubicat a la part superior de la Rambla.

La lectura de la primera lliçó inaugural de curs a l’Edifici Històric té lloc l’1 d’octubre de 1872, de la mà de Felip Vergés, degà de la Facultat de Dret. Aquí se'n pot llegir un petit fragment:

“[…] me atrevo a aconsejarles y hasta pedirles que cuiden más de aprovechar en su carrera, que de terminarla con prontitud: “Non multa, sed multum.” Y si memorias felices y talentos despejados absroben con rapidez y claridad las ideas, es necesario pensar en la necesidad de asimilación que no se improvisa, y sin la cual los trabajos que más tarde dieran a luz esos mismos jóvenes de memoria feliz y talento despejado, serían plagios o producciones incompletas y defectuosas.”

Amb l’enderroc el 1869 de l’odiada Ciutadella —construïda per ordre de Felip V— es genera una gran alegria ciutadana... i molts problemes d’allotjament per a les tropes. I on els reubiquen? Doncs a la Universitat de Barcelona, que encara està en obres. Elies Rogent es queixa amargament de l’ocupació: a part de lamentar-se que les obres es troben "en tristes condiciones económicas", es lamenta que el pati lateral est està ple de menjadores del bestiar i que a l’escalinata s’hi fan exercicis militars.

Els soldats no marxaran ni un cop inaugurat l'edifici. El conflicte fins i tot esdevindrà tema de debat parlamentari a les Corts, on un diputat denunciarà que les tropes "maniobran en la plaza pública que hay delante de este edificio, y que algunos oficiales han dado de sablazos a los jóvenes estudiantes". No serà fins ben entrada la dècada de 1880 que les tropes es traslladaran a les noves casernes de Jaume I i de Roger de Llúria —actuals edificis, per cert, de la Universitat Pompeu Fabra—.