El 19 de juliol de 1936 un grup de militars, falangistes i civils armats entren a l’Edifici Històric i ocupen les torres i les finestres de la façana principal, on instal·len metralladores. Per sort, s’aconseguirà repel·lir l'atac. El conflicte, però, no ha fet més que començar.
El rector Bosch Gimpera fa viatges a l’estranger per aixecar consciències i aconseguir ajuda. Els mesos avancen i la tragèdia és cada cop més gran i més a prop. El 18 de gener de 1939 es convoca el darrer Claustre de la Universitat Autònoma. Només té un punt a l’ordre del dia: nomenar Pau Casals doctor honoris causa. El 5 de febrer de 1939, Bosch Gimpera emprèn el camí de l'exili. Adeu a la Universitat Autònoma. Adeu al progrés. En total, el 71% del professorat de la Universitat acabarà o bé a l'exili o bé depurat pel tribunal dirigit pel futur rector, afí als postulats ideològics nazis. Bosch diu que només tornarà a Catalunya quan Franco estigui sota terra. Per desgràcia, el rector de la Universitat Autònoma morirà just un any abans que el dictador.
1937
Commemoració del centenari del retorn de la Universitat a Barcelona en plena Guerra Civil. Ferran Soldevila publica: Barcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837), amb pròleg del rector Pere Bosch Gimpera (1938)
18 de març de 1938
Bombardeig de l’aviació italiana que malmet greument l’edifici de la Universitat
18 de gener de 1939
L’últim Claustre de la Universitat Autònoma de Barcelona nomena doctor honoris causa Pau Casals
A la Universitat s’organitzen cursets de Medicina i Farmàcia per formar al personal destinat al front i als hospitals militars. A més, es crea una emissora de ràdio per impartir cursos a distància dictats per professors universitaris. Amb aquesta iniciativa es vol contribuir a la cultura popular amb emissions adreçades als soldats del front. Les mancances tècniques fan fracassar la iniciativa, però es busca una alternativa. Així, es faran conferències de divulgació sobre temes de caràcter cultural relacionats amb la guerra, dictades a l’Escola Popular d’Instructors de l’Exèrcit.
És l’objectiu de la Universitat en aquesta situació tan adversa: mantenir, com a mínim, una part de la vida acadèmica. Però cada cop és més complicat. A més, a alguns professors el cop d’estat els ha enxampat a l’estranger i, tot i la crida de Bosch Gimpera perquè tornin i reprenguin les classes, han decidit no moure’s d’on són.
El 18 de març de 1938, Barcelona pateix un dels atacs més greus de l’aviació italiana contra la ciutat. L’Edifici Històric pateix desperfectes, però resisteix l’embat d’una de les bombes, que havia caigut sobre un camió militar carregat de trilita. Bosch Gimpera, que per una vegada a la vida va tard, se salva pels pèls. El govern de Burgos justifica l’atac perquè diu que a l’edifici s’hi emmagatzemava material de guerra.
Bosch Gimpera dirà: «Un venturós dia tornaran els professors i els estudiants que lluiten, ara com el 1714, per les llibertats de Catalunya i dels altres pobles espanyols, i reprendran la tasca ardidament». El recinte universitari es tanca i les classes se suspenen fins a disposar de nous espais.
El 19 de juliol de 1936 un grup de militars, falangistes i civils armats entren a l’Edifici Històric i ocupen les torres i les finestres de la façana principal, on instal·len metralladores. Per sort, s’aconseguirà repel·lir l'atac. El conflicte, però, no ha fet més que començar.
El rector Bosch Gimpera fa viatges a l’estranger per aixecar consciències i aconseguir ajuda. Els mesos avancen i la tragèdia és cada cop més gran i més a prop. El 18 de gener de 1939 es convoca el darrer Claustre de la Universitat Autònoma. Només té un punt a l’ordre del dia: nomenar Pau Casals doctor honoris causa. El 5 de febrer de 1939, Bosch Gimpera emprèn el camí de l'exili. Adeu a la Universitat Autònoma. Adeu al progrés. En total, el 71% del professorat de la Universitat acabarà o bé a l'exili o bé depurat pel tribunal dirigit pel futur rector, afí als postulats ideològics nazis. Bosch diu que només tornarà a Catalunya quan Franco estigui sota terra. Per desgràcia, el rector de la Universitat Autònoma morirà just un any abans que el dictador.
1937
Commemoració del centenari del retorn de la Universitat a Barcelona en plena Guerra Civil. Ferran Soldevila publica: Barcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837), amb pròleg del rector Pere Bosch Gimpera (1938)
18 de març de 1938
Bombardeig de l’aviació italiana que malmet greument l’edifici de la Universitat
18 de gener de 1939
L’últim Claustre de la Universitat Autònoma de Barcelona nomena doctor honoris causa Pau Casals
Classes a distància per als estudiants destinats al front
Una història singular
A la Universitat s’organitzen cursets de Medicina i Farmàcia per formar al personal destinat al front i als hospitals militars. A més, es crea una emissora de ràdio per impartir cursos a distància dictats per professors universitaris. Amb aquesta iniciativa es vol contribuir a la cultura popular amb emissions adreçades als soldats del front. Les mancances tècniques fan fracassar la iniciativa, però es busca una alternativa. Així, es faran conferències de divulgació sobre temes de caràcter cultural relacionats amb la guerra, dictades a l’Escola Popular d’Instructors de l’Exèrcit.
És l’objectiu de la Universitat en aquesta situació tan adversa: mantenir, com a mínim, una part de la vida acadèmica. Però cada cop és més complicat. A més, a alguns professors el cop d’estat els ha enxampat a l’estranger i, tot i la crida de Bosch Gimpera perquè tornin i reprenguin les classes, han decidit no moure’s d’on són.
Bombardejar la universitat perquè emmagatzema material de guerra?
Una història singular
El 18 de març de 1938, Barcelona pateix un dels atacs més greus de l’aviació italiana contra la ciutat. L’Edifici Històric pateix desperfectes, però resisteix l’embat d’una de les bombes, que havia caigut sobre un camió militar carregat de trilita. Bosch Gimpera, que per una vegada a la vida va tard, se salva pels pèls. El govern de Burgos justifica l’atac perquè diu que a l’edifici s’hi emmagatzemava material de guerra.
Bosch Gimpera dirà: «Un venturós dia tornaran els professors i els estudiants que lluiten, ara com el 1714, per les llibertats de Catalunya i dels altres pobles espanyols, i reprendran la tasca ardidament». El recinte universitari es tanca i les classes se suspenen fins a disposar de nous espais.