El franquisme destrueix les innovacions republicanes: sense renovació pedagògica ni catalanització, i amb una depuració massiva de professors, la universitat esdevé un instrument de la dictadura. 

Tot i la repressió, als anys cinquanta neixen moviments estudiantils que reclamen democràcia i compromís social. La primera assemblea lliure d’estudiants (1957) i la Caputxinada (1966) marquen l’inici d’una etapa de resistència.