Cada any, prop de la tercera part de tots els aliments produ\u00efts al m\u00f3n \u2014uns 1.300 milions de tones\u2014 acaba malbaratant-se a les llars dels consumidors o a les empreses minoristes, segons dades de l\u02bcOrganitzaci\u00f3 de les Nacions Unides (ONU). El sector de l\u02bcalimentaci\u00f3, a m\u00e9s, representa al voltant del 30 % del consum total d\u02bcenergia al m\u00f3n i el 22 % de les emissions de gasos amb efecte d\u02bchivernacle. Els impactes ambientals m\u00e9s greus tenen lloc durant la fase de producci\u00f3 dels aliments \u2014\u00e9s a dir, durant l\u02bcagricultura i el processament\u2014, per\u00f2 els consumidors tamb\u00e9 hi influeixen amb els seus h\u00e0bits i opcions aliment\u00e0ries, que tamb\u00e9 afecten el medi ambient pel consum d\u02bcenergia vinculat a l\u02bcalimentaci\u00f3 i per la generaci\u00f3 de residus.<\/p>\n\n\n\n
Gestionar l\u02bcimpacte mediambiental i socioecon\u00f2mic del model productiu industrial, reduir la sobreexplotaci\u00f3 dels recursos naturals i potenciar un sistema alimentari m\u00e9s sostenible i respectu\u00f3s amb el medi ambient \u2014saludable, segur i socialment just\u2014 s\u00f3n reptes que, al segle XXI, cal afrontar. Des del 2015, una les prioritats dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides \u2014en concret, de l\u02bcobjectiu n\u00famero 12\u2014 \u00e9s fomentar estils de vida sostenibles i augmentar l\u02bcefici\u00e8ncia dels recursos naturals, a fi d\u02bcassolir una producci\u00f3 i un consum responsables i aix\u00ed evitar la degradaci\u00f3 mediambiental. En aquest context de desafiaments globals, les universitats s\u00f3n institucions amb un gran potencial per fomentar la sostenibilitat i els h\u00e0bits saludables entre els seus membres, i per afavorir la formaci\u00f3 de professionals compromesos amb aquests principis.<\/p>\n\n\n\n
Con\u00e8ixer quina \u00e9s la percepci\u00f3 de la comunitat UB sobre sostenibilitat aliment\u00e0ria i saber quins s\u00f3n els seus coneixement respecte d\u02bcaquesta q\u00fcesti\u00f3 era l\u02bcobjectiu d\u02bcun estudi que s\u02bcacaba de publicar a la revista Frontiers in Nutrition. L\u02bcha desenvolupat un equip multidisciplinari que han encap\u00e7alat les investigadores M. Carmen Vidal-Carou, catedr\u00e0tica de Nutrici\u00f3 i Bromatologia de la Facultat de Farm\u00e0cia i Ci\u00e8ncies de l\u02bcAlimentaci\u00f3 i directora del Campus de l\u02bcAlimentaci\u00f3 de Torribera, i Montserrat Puig-Llobet, professora de la Facultat de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Salut i vicerectora d\u02bcIgualtat i G\u00e8nere de la Universitat de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed mateix, en la recerca hi han treballat els experts Ricard Celorio-Sard\u00e0, Oriol Comas-Bast\u00e9 i M. Luz Latorre-Moratalla, del Campus Torribera, la Facultat de Farm\u00e0cia i Ci\u00e8ncies de l\u02bcAlimentaci\u00f3, l\u02bcInstitut de Recerca en Nutrici\u00f3 i Seguretat Aliment\u00e0ria (INSA-UB) i la Xarxa d\u02bcInnovaci\u00f3 Aliment\u00e0ria (XIA); M. Clara de Moraes Prata Gaspar, de la Facultat de Geografia i Hist\u00f2ria i de l\u02bcINSA-UB; Mari Aguilera Ruiz, de la Facultat de Psicologia, l\u02bcInstitut de Neuroci\u00e8ncies de la UB (UBNeuro) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i Gustavo A. Llorente Cabrera, de la Facultat de Biologia i l\u02bcInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.<\/p>\n\n\n\n
Van prendre part en l\u02bcestudi un total de 1.220 participants (entre PDI, PAS i estudiants), dels quals el 67 % eren dones i el 47 % tenien entre 51 i 65 anys. El 33 % provenien de l\u02bc\u00e0rea de les ci\u00e8ncies de la salut. En el cas dels estudiants, la seva participaci\u00f3 ha estat baixa: representen nom\u00e9s el 18 % de tots els participants, tot i ser el col\u00b7lectiu m\u00e9s nombr\u00f3s a la UB.<\/p>\n\n\n\n
El treball revela que els aspectes relatius a l\u02bcalimentaci\u00f3 que m\u00e9s preocupen la comunitat universit\u00e0ria s\u00f3n, per ordre decreixent: el malbaratament alimentari; la higiene; els embalatges de pl\u00e0stic; el contingut en greixos, sal i sucres; l\u02bcimpacte ambiental; la contaminaci\u00f3 v\u00edrica; les malalties cr\u00f2niques no transmissibles; els pesticides; les condicions socioecon\u00f2miques; el benestar animal; els contaminants qu\u00edmics, i el pes corporal.<\/p>\n\n\n\n
El sector de l\u02bcalimentaci\u00f3 t\u00e9 un impacte directe en el medi ambient. D\u02bcaquest problema, el 71 % de les persones entrevistades \u2014el 77 % del PDI i el 52 % dels estudiants\u2014 manifesta haver-ne sentit a parlar sovint, per\u00f2 el 5 % declara no haver-ne sentit a parlar pr\u00e0cticament mai. Pel que fa als ODS i l\u02bcAgenda 2030, el 67 % diuen estar-ne informats \u2014el 78 % del PDI i el 35 % estudiants\u2014, percentatge que baixa al 58 % en el cas del Pacte Verd Europeu.<\/p>\n\n\n\n
Les \u00e0rees en qu\u00e8 es manifesten nivells m\u00e9s alts de coneixement corresponen, de manera gradual, als aliments de quil\u00f2metre zero, el malbaratament alimentari, els gasos amb efecte d\u02bchivernacle, la biodiversitat, la petjada de carboni i la petjada h\u00eddrica.<\/p>\n\n\n\n
Segons els entrevistats, una dieta sostenible t\u00e9 especialment en compte aspectes com ara la temporalitat, el baix impacte, el malbaratament zero, l\u02bcembalatge sostenible, els productes ecol\u00f2gics, els aliments vegetals i l\u02bcacceptaci\u00f3 cultural. Fruita i verdura, oli d\u02bcoliva, llegums, fruita seca i cereals integrals han de formar part d\u02bcuna dieta sostenible i saludable, segons un r\u00e0nquing en qu\u00e8 la carn vermella, els cereals refinats, les begudes alcoh\u00f2liques, els aperitius salats i les begudes edulcorades queden al final de la llista.<\/p>\n\n\n\n
El 10 % dels participants identifiquen totalment dieta saludable amb dieta sostenible, i el 73 % consideren que s\u00f3n conceptes de vegades similars (nom\u00e9s el 3 % respon que una cosa i l\u02bcaltra no tenen res a veure).<\/p>\n\n\n\n
Pel que fa al moment de fer la compra, el 59 % dels participants \u2014sobretot homes i estudiants\u2014 diuen que tenen molt en compte la sostenibilitat aliment\u00e0ria; per al 32 %, aquesta consideraci\u00f3 \u00e9s nom\u00e9s moderada.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s dif\u00edcil seguir una dieta sostenible? Nom\u00e9s el 9 % dels participants declaren que segueixen sempre una dieta sostenible, mentre que la gran majoria \u2014el 77 %\u2014 diuen que ho fan de vegades. Sobre aix\u00f2, l\u02bcestudi revela que els principals factors que ho dificulten s\u00f3n el preu dels aliments, la manca d\u02bcinformaci\u00f3 i l\u02bcaccessibilitat als aliments estacionals.<\/p>\n\n\n\n
Si els resultats s\u02bcanalitzen segons el col\u00b7lectiu a qu\u00e8 pertanyen els participants, s\u02bcobserva que \u00abels docents mostren un nivell m\u00e9s alt de coneixement respecte als diferents temes associats a la sostenibilitat, com ara els ODS o el Pacte Verd, sobretot en comparaci\u00f3 amb l\u02bcalumnat\u00bb, informa M. Clara de Moraes Prata Gaspar. \u00abAix\u00ed mateix \u2014continua\u2014, alguns factors relacionats amb la sostenibilitat exerceixen m\u00e9s influ\u00e8ncia en les decisions aliment\u00e0ries del professorat i del personal administratiu que en els estudiants\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
\u00abQuant a la percepci\u00f3 d\u02bcuna dieta sostenible, el personal administratiu i el professorat indiquen concepcions similars que es diferencien dels estudiants, que donen m\u00e9s import\u00e0ncia als aliments produ\u00efts localment, als envasos biodegradables i compostables, i al cost monetari\u00bb, informa la investigadora.<\/p>\n\n\n\n
Les persones que admeten que a la llar llencen aliments de manera ocasional s\u00f3n majoria (pr\u00e0cticament el 50 % dels enquestats), seguides de les que responen que no ho fan pr\u00e0cticament mai (aproximadament el 40 %).<\/p>\n\n\n\n
Com evitar que els aliments comprats es malgastin? Aprofitar les sobres, planificar les compres i els \u00e0pats, comprar menys quantitat de menjar i aprendre noves t\u00e8cniques culin\u00e0ries per conservar millor els aliments s\u00f3n les estrat\u00e8gies m\u00e9s emprades en l\u02bcentorn dom\u00e8stic.<\/p>\n\n\n\n
\u00abEn general, en la majoria de preguntes observem que les dones de tots els col\u00b7lectius mostren m\u00e9s coneixement i conscienciaci\u00f3 sobre els temes relacionats amb la sostenibilitat aliment\u00e0ria. Per exemple, veiem que les dones i el PDI s\u00f3n m\u00e9s propensos a utilitzar estrat\u00e8gies relacionades amb la gesti\u00f3 dels aliments a la llar, quan s\u02bcintenta evitar el malbaratament d\u02bcaliments\u00bb, detalla l\u02bcinvestigador Ricard Celorio-Sard\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
Les conclusions indiquen que el grau de coneixement sobre els aspectes t\u00e8cnics de la sostenibilitat aliment\u00e0ria \u00e9s moderat, o fins i tot baix en el cas dels estudiants. Malgrat que els aspectes sobre sostenibilitat aliment\u00e0riapreocupen molt, , especialment en les dones i en el col\u00b7lectiu d\u02bcestudiants, aquest concepte encara no \u00e9s un element cabdal en les decisions aliment\u00e0ries. Pel que fa a les percepcions, l\u02bcestudi posa de manifest una visi\u00f3 poc hol\u00edstica del concepte de sostenibilitat aliment\u00e0ria, que en la majoria de casos obvia les dimensions social i econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n
\u00abDes de fa anys, la UB treballa per mantenir-ser alineada amb els ODS en totes les seves accions i en tots els seus \u00e0mbits d\u02bcactuaci\u00f3\u00bb, explica Oriol Comas-Bast\u00e9. \u00abNo obstant aix\u00f2, els resultats d\u02bcaquest estudi posen de manifest que cal continuar esfor\u00e7ant-se per desenvolupar iniciatives que considerin la sostenibilitat de manera hol\u00edstica, tenint en compte, sobretot, les dimensions social i econ\u00f2mica, en les quals s\u02bcha detectat un grau de coneixement i sensibilitzaci\u00f3 m\u00e9s baix de la comunitat UB. A m\u00e9s, \u00e9s important que aquestes estrat\u00e8gies no es limitin \u00fanicament a augmentar el coneixement te\u00f2ric sobre aquest \u00e0mbit, sin\u00f3 que ajudin a concretar-lo en accions individuals i col\u00b7lectives a favor de pr\u00e0ctiques m\u00e9s sostenibles\u00bb, conclou l\u02bcinvestigador.<\/p>\n\n\n\n
Article de refer\u00e8ncia:<\/strong><\/p>\n\n\n\n Prata Gaspar, M.C.M.; Celorio-Sard\u00e0, R.; Comas-Bast\u00e9, O.; Latorre-Moratalla, M.L.; Aguilera, M.; Llorente-Cabrera, G.A.; Puig-Llobet, M.; Vidal-Carou, M.C. \u201cKnowledge and perceptions of food sustainability in a Spanish university population\u201d. Frontiers in Nutrition, novembre de 2022. Doi: 10.3389\/fnut.2022.97092<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Cada any, prop de la tercera part de tots els aliments produ\u00efts al m\u00f3n \u2014uns 1.300 milions de tones\u2014 acaba malbaratant-se a les llars dels consumidors o a les empreses minoristes, segons dades de l\u02bcOrganitzaci\u00f3 de les Nacions Unides (ONU). El sector de l\u02bcalimentaci\u00f3, a m\u00e9s, representa al voltant del 30 % del consum total […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":524,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-151","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized"],"acf":[],"yoast_head":"\n