Facultat de Belles Arts

Facultat de
Belles Arts

Logo 575 UB

EN AQUELL LLINDAR ON – ART NOU ‘25

Amb la participació d’alumnat de Belles Arts

“En aquell llindar on”, és una proposta curatorial de Manuela Pereira Enríquez en col·laboració amb Homesession, el Grup d’Innovació Docent Art. Professió i Docència de la Universitat de Barcelona i la Sala d’Art Jove. Hi participen artistes de l’últim curs de Belles arts: Marga Estelrich, Alex Luz Palomares i Marc Salas Armengol.

Lxs artistes d’aquesta exposició treballen des del moviment i la inestabilitat, explorant la tensió entre matèria i acció. Si agafem una caixa, la girem, la tornem a girar i repetim els passos al revés, deixa de ser només una caixa: es converteix en un objecte explorat, voltejat, revisat. Si una pedra es guarda, s’extreu, s’observa i es deixa anar, ja no és la mateixa: ha estat interrogada, retinguda i alliberada. Si la caixa ja no és caixa i la pedra ja no és pedra, és perquè l’acció no està marcada per una intenció prèvia, sinó per les relacions que sorgeixen entre els elements. Els treballs de Ixs artistes se situen en aquest llindar on l’objecte deixa de ser estàtic i esdevé rastre de la seva pròpia mutació. L’acció no resideix únicament en el visible, sinó també en el que succeeix en l’imperceptible: l’atzar, el transcurs, la casualitat. Un traç de pols a terra, la ressonància d’un gest reiterat, la vibració d’una superfície al contacte. En la fricció es desplega un diàleg entre allò que canvia i el que roman. Un moviment entre acoblaments. Les peces es freguen, es desplacen, es reconfiguren. Mai romanen quietes i és en el desequilibri on troben sentit. L’exposició es concep com un entorn viu, un espai de trobada entre la matèria, la petjada i el temps. Tot s’inscriu en un procés continu, on l’obertura de possibilitats és una seqüència en la qual la conclusió no és l’objectiu.

Marga Estelrich (Manacor, 2002) Actualment viu a Barcelona on està cursant el grau de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. La seva pràctica artística parteix de l’interès per la semiòtica des d’un enfoc objectual. La seva obra tracta de relacionar-se amb el paisatge material que conforma l’entorn urbà, assimilable a un procés de desplegament, complementant i juxtaposant materials intervinguts per la vivència. En les seves obres posa especial èmfasi en una metodologia que sovint es basa en el trànsit i la transhumància, explorant el concepte de terrain vague i les afeccions que establim amb les estructures arquitectòniques i els elements que les conformen. Recentment, ha tingut menció d’honor al programa Art Jove IB (2024), i hi ha participat en exposicions col·lectives com Damunt Davall, al Totsol Club (2024) i Dins i més enllà del marc dins el marc de l’Art Palma Brunch (2025).

Alex Luz Palomares (Barcelona, 2001) va créixer a Sant Just Desvern, al Baix Llobregat. La seva pràctica artística investiga la relació entre la construcció i la desconstrucció, entenent l’obra com un acoblament en constant transformació. A través de la repetició, la superposició i el desplaçament d’elements, genera noves relacions espacials i simbòliques que desdibuixen els límits entre gèneres. El seu treball no parteix d’estructures fixes, sinó que es configura a partir de la convivència entre els seus segments, on cada peça altera i redefineix la disposició de les altres, proposant models oberts. Explora la tensió entre l’estable i el mutable, analitzant com els objectes i les formes s’adapten i es transformen segons el seu context. Al 2024, va formar part de l’exposició col·lectiva És evident que una exposició és una exposició, a la galeria Estrany-de la Mota Art Advisors.

Marc Salas Armengol (Sabadell, 2002) Actualment està acabant el grau de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en l’acció i en els processos que donen vida a les imatges. Investigant al voltant de la contingència, del mateix acte de pintar, del rastre pictòric, de la noció del temps i del gest. Li interessa el més essencial de la pintura, la seva morfologia i el seu procés, abordant-la des de la materialitat, com una pràctica que dialoga amb l’espai i el cos. Ha participat en exposicions col·lectives com Òxid de Plom comissariada per Oriol Vilapuig en el marc de la biennal Manifesta 15 a la Galeria SIS (Sabadell, 2024) i ha sigut finalista de Mollet Art ’24 exposant al Museu Abelló (Mollet del Vallès, 2024), i recentment ha sigut becat per la Fundació Guasch Coranty.

Inauguració: 4 juliol, 18-21 h
Horari: 4-5 juliol, 18-21 h / 6 juliol, 12-15 h
Activitat paral·lela: 6 juliol a les 13 h – Visita guiada amb les artistes i comissària

Més informació

EXPOSICIÓ FEMME FEMME

Laura Baigorri participa en una taula rodona amb l'artista

El pròxim divendres 27 de juny a les 18:30 h tindrà lloc una taula rodona sobre l’exposició fotogràfica Femme Femme de Núria Martínez Seguer, amb la participació de:

  • Núria F. Rius, docent i investigadora en Història de la Fotografia a la Universitat Pompeu Fabra.
  • Laura Baigorri, catedràtica en media art de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
 
Nommer femme belle de jour és un projecte de l’artista Núria Martínez Seguer, iniciat l’any 2002 i que continua en procés de treball. Es tracta d’una sèrie de fotografies — que combinen l’ús del color amb el blanc i negre — el discurs de la qual es vertebra entorn del cos femení, que apareix tant de manera explícita com mitjançant les metàfores, plenes de poesia, que ha creat l’autora. L’exposició Femme Femme, que es pot visitar fins al 30 de juny, presenta un conjunt d’imatges format per algunes de les peces més emblemàtiques de la sèrie i una majoria de més recent producció, inèdites fins avui.
 

La taula rodona estarà dirigida per la historiadora i crítica d’art Elina Norandi a la IMAGINART Gallery de Barcelona.

📅 27/06/2025 – 18:30 h

📍 IMAGINART Gallery. Av. Diagonal, 432 – Barcelona

Us hi esperem!

Taula rodona Exposició Femme Femme

Lorem fistrum por la gloria de mi madre esse jarl aliqua llevame al sircoo. De la pradera ullamco qué dise usteer está la cosa muy malar.

TRES EXALUMNES INAUGUREN UNA EXPOSICIÓ AL FESTIVAL ART NOU

Del 25 de juny al 23 d'agost, a Barcelona

Expo SUBITO

Les exalumnes de la Facultat de Belles Arts, Soledad Marcote, Lorena Ruiz Pellicero i Aitanna Pascual Casaux (juntament amb Gaby Lobato) inauguren aquest dimecres 25 de juny de 2025, de 17 a 20 h, l’exposició SOBTAT, en el marc del Festival Art Nou de Barcelona . Es podrà veure fins al 23 d’agost a l’espai Anywhere (C/Campo Florido, 54-56, 3r pis, Barcelona).

Amb aquesta exposició, les artistes defensen que la irrupció no és sempre una explosió: a vegades és un xiuxiueig que tremola, una imatge que amb prou feines s’insinua, una pregunta sense resposta. El que és sobtat no arriba amb estrèpit, sinó amb una delicadesa inquietant: com l’eco d’un cos que intenta dir allò que no té forma, com la matèria que murmura alguna cosa que encara no sabem anomenar. Aquesta trobada traça un mapa de gestos i veus que no busquen respostes definitives. No cerca certeses, sinó altres maneres de sostenir i habitar la incertesa, de preservar allò que s’esvaeix. Uneix sensibilitats que donen forma al que és invisible, que freguen l’inaprehensible, que activen relacions abans que significats. Aquí, la imatge no representa: vibra, s’aproxima, tremola. I l’art deixa de ser discurs per convertir-se en batec, alè, frec. Sobtat, sí. Íntim, fàgil, necessari també.

Mitjans com La Vanguardia o El Periódico han destacat la proposta com una exhibició que convida a una experiència sensorial i conceptual.

Organitza: NOMEVOY

Art Nou és el festival d’art emergent de Barcelona i l’Hospitalet que ofereix la possibilitat a joves creadores nacionals i internacionals d’establir la primera relació professional amb el mercat de l’art, les galeries, els espais autogestionats, i les institucions dedicades a l’art emergent. El festival aposta un any més per estimular la producció jove, reivindicar les galeries com a espais de trobada i debat, i posar en contacte els agents de l’art i el públic general.

Aquí podeu consultar tot el programa del Festival.

XXVIII EDICIÓ DEL FESTIVAL D’ART JOVE EMERGENT STRIPART

Del 27 de juny al 18 de juliol de 2025

El Centre Cívic Guinardó acollirà, del 27 de juny al 18 de juliol de 2025, la 30a edició del festival Stripart, una cita consolidada amb l’art emergent i la creació jove. Durant tres setmanes, el festival esdevé un espai obert per a l’exhibició, la producció i l’intercanvi de propostes artístiques trencadores, allunyades dels circuits convencionals. Amb una clara aposta per la llibertat creativa i la fusió de llenguatges, Stripart reivindica la hibridació artística i desafia les convencions establertes.

La inauguració tindrà lloc el divendres 27 de juny a les 20.30 h, amb l’obertura de l’exposició interior del Centre Cívic, seguides de performances escèniques i musicals.

Stripart 2025

El programa inclou també nits temàtiques dedicades a la música i les arts escèniques. Tanmateix, el festival ofereix tallers i activitats gratuïtes, amb inscripció prèvia a través del web stripart.cat o presencialment a la recepció del Centre Cívic. Entre les propostes es pot trobar: accions performatives, xerrades sobre art i mediació cultural i tallers pràctics. Stripart també proposa un programa de formació amb tallers i taules rodones sobre producció artística i qüestions com la fiscalitat per a artistes

Totes les activitats són gratuïtes però amb aforament limitat.

Les inscripcions estan obertes a stripart.cat i a la recepció del Centre Cívic Guinardó.

MOSTRA ESCENA_02

Presentació de treballs de creació d’alumnat d’«Intervencions Gràfiques en Escena i Performance»

El pròxim divendres 13 de juny de 2025, a les 19 h, us convidem a una sessió oberta on es presentaran treballs de creació desenvolupats per estudiants de la Facultat de Belles Arts (UB) en el marc de l’assignatura «Intervencions Gràfiques en Escena i Performance», que pren com a punt de partida la trobada entre el dibuix expandit i la performance.

L’activitat és fruit d’un espai d’exploració interdisciplinari on el cos, el gest, el rastre i la multitextualitat dialoguen per obrir preguntes i imaginar formes d’expressió que escapen dels formats convencionals. Des de la pràctica i la reflexió, s’han treballat referències històriques i actuals per donar lloc a una constel·lació de propostes que es mouen entre disciplines, formats i intensitats diverses.

Escena_02

Aquesta sessió és la primera ocasió en què el projecte surt fora dels espais habituals de la Facultat; té lloc a La Caldera com a resultat d’un acord de col·laboració entre ambdós centres de creació, amb la voluntat de generar espais compartits d’experimentació i situacions d’hibridació entre pràctiques diverses.

Amb els grups de matí i tarda de la línia A2 de Dibuix Projectes Intermèdia – Expansions Gràfiques | Secció Produccions d’Art Contemporani [PAC] | Dept. d’Arts Visuals i Disseny [AVD] | Facultat de Belles Arts UB.

Professorat responsable de l’assignatura: Eva Marín, Mercè Ubalde, Montse López.

Organitza: GIDR Draw Raw Gif. Projectes Intermèdia-Expansions Gràfiques.

Amb la col·laboració de La Caldera i el suport de RIMDA i CRAI Belles Arts.

Divendres 13 de juny de 2025, a les 19 h.

La Caldera, carrer d’Eugeni d’Ors, 12. Les Corts. 08028 Barcelona.

PATRIM’24: LLENGUATGES EN TRÀNSIT

Can Framis presenta Patrim’24, una selecció dels millors treballs de l’alumnat de Belles Arts de la UB

El museu Can Framis, de la Fundació Vila Casas, presenta una nova edició del cicle d’exposicions Patrim, que es realitza des de fa més de tres dècades i que mostra una selecció d’obres de l’alumnat del darrer curs del grau en Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

La tria per a Patrim’24 s’ha fet d’entre totes les obres exposades a la mostra Sense Títol’24, organitzada pel Vicedeganat de Cultura de la Facultat de Belles Arts i dedicada als millors treballs finals de grau de l’alumnat de la promoció 2020-2024.

L’exposició Llenguatges en trànsit presenta l’obra de sis joves artistes que ens conviden a explorar el llenguatge com a territori viu, mutable i compartit, que es revela com un agent formador de identitat. En un món de comunicació accelerada, les seves obres aturen el temps per preguntar-se com ens narrem, quines veus heretem i quins silencis ens configuren.

Les obres i els artistes seleccionats aquest any són els següents:

  • Laia Borràs HervàsBressols d’aigua. Sobre la babulació des de la col·lectivitat i les movilitzacions sonores. Fitxa de l’obra
  • Eduard Claver AltisenRepública blanca. La història com a espai de lluita. Fitxa de l’obra
  • Judit Freixas BoixPARAULA DE PARAULES. Fitxa de l’obra
  • Judith Katherine Altamirano CastilloPieles en tránsito. Fitxa de l’obra
  • María Carrasco MarínLa niña de fuego. Fitxa de l’obra
  • Helena Ripoll LlopartEstructures calcicocelulòsiques. Fitxa de l’obra
Cartell PATRIM'24
@ Laia Borràs Hervàs, "Bressols d'aigua"

Les obres seleccionades passaran a formar part del Fons Patrimonial de la Universitat de Barcelona. D’aquesta manera la mateixa universitat impulsa les carreres professionals dels artistes que han estudiat a la casa. Oferint aquesta exposició l’alumnat té l’oportunitat de difondre la seva obra i començar a fer-se un espai en el món de l’art. La col·laboració entre la Facultat de Belles Arts i la Fundació Vila Casas permet a l’alumnat apropar-se als circuits expositius professionals i al públic.

Inauguració: dilluns 16 de juny a les 19 h.
Horaris: de dimarts a dissabte d’11 a 18 h. Diumenge d’11 a 14 h.
Can Framis: Roc Boronat, 116 – 126. Barcelona.

Comissariat: Ana Urroz Osés

L’exposició Patrim’24: Llenguatges en trànsit estarà oberta fins al 20 de juliol de 2025.

No us la podeu perdre!

EXPOSICIÓ: VINCLES INTERGENERACIONALS. COMPARTIR SAVIESES

Fins al 16 de juny a la Sala d'Exposicions

Vincles intergeneracionals

Les nostres estudiantes, estudiants, estudiantxs, cada cop més s’apropen a aquelles generacions que els han precedit: ja sigui com a homenatge, com a necessitat reivindicativa del seu llegat, de repetició de cicles de vida, com nota d’alerta de preocupacions d’allò que no hauria de tornar a succeir o com a intercanvi d’aprenentatges. Nosaltres els docents els acompanyem en aquestes inquietuds i també en som còmplices quan proposem activitats que ens acosten a aquestes reflexions. Així, voldríem recuperar, com a mostra, algunes de les resolucions fetes en les nostres aules i tallers, que apleguin aquestes cerques.

Participants: Gabriela a Carvalho, Raúl Alcaraz, Erik Alvarado, Clàudia Álvarez, Emma Anfruns, Minola Ardelean, Martina Balagué, Helena Barea, Arantxa Cabré, Priscila Carrera, Laura Copetti, Carla de Leonardo, Núria Escoda, Margalida Estelrich, Laura Fernández, Cinta Ferreres, Ariadna García, Míriam García,  Teresa Gatterer, Mònica Jofre, Sol Melina Khun, Alba López, Sara Martín, Yanira Martínez, Duna Masó, Julia Mayer, Celeste Moreno, Llum Muñoz, Noa Páez, Amàlia Pellicer, Alícia Ramentol, Anna Roca, Carmen Sánchez, Antonia Sansó, Marta Subirana, Antonia Sastre, Eulàlia Tort, Lide Ulazia i altres estudiants dels cursos precedents 2022-23 i 2023-24.

Comissariat novell: Arantxa Cabré Roman, Estel Puigarnau Moreno i Míriam García Posada

Tutoria: Eulàlia Grau i Costa, Andrea Martínez Arroyo i Joan Miquel Porquer Rigo.

Fins al 16 de juny a la Sala d’Exposicions de la Facultat de Belles Arts.

VINCLES INTERGENERACIONALS

EXPOSICIÓ: “Sense sortida. L’embat de les economies depredadores”

Fins al 8 de juny a l’Espai d’Arts, Roca Umbert Fàbrica de les Arts (Granollers)

Michel Foucault, al segle XX, empra el terme biopolítica per anomenar l’exercici del poder sobre la vida tant d’individus com de societats. Un segle més tard, el pensador camerunès Achille Mbembe utilitza el terme necropolítica per explicar quines estrategies fa servir el neocapitalisme global i d’arrel colonial per exercir el seu poder.  Aquestes es basen sovint en la massacre de civils, l’esclavatge o l’extractivisme dels recursos naturals i humans, especialment de les persones excloses pel mateix sistema. En definitiva, la necropolítica explica i assenyala les condicions de “deixar viure” i “fer morir” que operen en el context contemporani.

Al segle XX l’horror de l’Holocaust va provocar en l’art, la fotografia i el cinema una crisi de representació. De la mateixa manera que aquest horror obligava a revisar la relació de les imatges amb la història i el seu paper en la memòria col·lectiva, en l’actual context necropolític, artistes, fotògrafs i cineastes també examinen com les imatges tenen el compromís d’explicar els fets alhora que busquen mantenir una mirada crítica sobre aquests, involucrar el públic i crear consciència.

L’artista Alfredo Jaar afirmava fa uns anys que el món de la cultura és l’últim lloc on encara s’és lliure per somiar amb un món millor. Els treballs que conté aquesta mostra són, per a la curadora de la mostra Mercè Alsina, un testimoni del compromís de l’art amb la història, no només per narrar-la, sinó per canviar-la.

Exposició “Sense sortida. L’embat de les economies depredadores"

La mostra inclou el documental experimental Insurgent Flows. Trans*Decolonial and Black Marxist Futures, de Marina Gržinić i Tjaša Kancler, així com els treballs Virus (2020), d’Antoine d’Agata; Mar de luto (2023), d’Anna Surinyach, Our Bodies Have Turned to Gold (2018), de Kristiina Koskentola; Affannosa lotta per strappare alla morte (2021), d’Alán Carrasco i One in three women (2021), de Nieves Mingueza.

Dates de l’exposició: 10 d’abril – 8 de juny

Comissariada per: Mercè Alsina

Amb la participació de: Alán Carrasco, Antoine d’Agata, Anna Surinyach, Kristiina Koskentola, Nieves Mingueza, Marina Gržinić i Tjaša Kancler.

Fins al 8 de juny a l’Espai d’Arts, Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Granollers.

PATRIM’24 – HELENA RIPOLL LLOPART

Estructures calcicocelulòsiques

Aquestes peces sorgeixen del vincle entre dos materials, el ciment i el paper. De veure quines són les seves característiques, d’entendre’ls, d’observar-los, d’ajuntar-los. La hibridació d’aquests dos materials li permet subvertir la idea tradicional que s’associa als usos del paper i del ciment, entrecreuant els seus llenguatges, donant peu a una relació estètica i processual entre ells.

"Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024 (Detall de "Cocodril").
Patrim24-Ripoll
Instal·lació de l'obra "Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024.
Patrim24-Ripoll
"Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024 ("ST").
"Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024 ("Ciment verjurat").
"Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024 ("Cocodril").

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – MARÍA CARRASCO MARÍN

La Niña de Fuego

La Niña de Fuego es una obra que combina mi amor por el flamenco con una exploración profunda de temas como la identidad, la resistencia y la transformación. Este proyecto, que incluye una performance en vivo y su representación en video, ha sido una experiencia increíblemente personal y transformadora. Todo comenzó con mi fascinación por la copla «La Niña de Fuego». Esta canción siempre ha resonado conmigo por su capacidad de transmitir emociones tan in-tensas y complejas. La figura de la niña de fuego, con su mezcla de vulnerabilidad y fuerza, me inspiró a experimentar y finalmente crear una obra que evocase estos mismos sentimientos. Desde pequeña, el flamenco ha sido una parte importante de mi vida. Mi abuelo Jaime, que tocaba la guitarra de oído, me cantaba «La Niña de Fuego» cuando era niña. Cada Septiembre en época de vendimia, mientras mi abuelo trabajaba, cantaba una y otra vez el estribillo de “La niña de fuego”, improvisando sobre la estructura que él intuía de memoria. Él era prácticamente analfabeto y a penas tenía medios para registrar o reproducir esta canción. Y así, cantando juntos esta preciosa obra de Manolo Caracol, logró pasar de su boca a la mía. Afortunadamente y tras experimentar mucho he logrado reinterpretarla 20 años más tarde. Esta obra es, en muchos sentidos, un homenaje a esas raíces y a las personas que me han inspirado y acompañado en mi camino artístico. La performance en vivo de «La Niña de Fuego» fue un viaje emocional.

Patrim24-Carrasco
"La nina de fuego: resonancias del flamenco, la performance, la memòria y la infància". María Carrasco Marín, 2024.
"La nina de fuego: resonancias del flamenco, la performance, la memòria y la infància". María Carrasco Marín, 2024.

La pieza se centra en mi interpretación como la niña de fuego, utilizando mi voz y mi cuerpo para contar una historia de lucha y transformación. La voz es el eje central, modu-lándose para reflejar diferentes estados emocionales, desde la desesperación hasta la esperanza. Utilicé la vibración del diafragma y movimientos horizontales del cuerpo para crear una conexión visceral con el público. Estos movimientos no son coreográficos en el sentido tradicional, sino expresiones físicas de las emociones que estaba sin-tiendo en ese momento. El estar totalmente estirada, cada respiración, cada vibración, era una forma de comunicar algo.

La tecnología jugó un papel crucial en la performance. Los efectos de sonido crearon un entorno envolvente que interactuaba con mi actuación. Estas herra-mientas no eran solo accesorios, sino partes integrales de la narrativa que ayuda-ban a crear una atmósfera única y poderosa.

Patrim24-Carrasco
"La nina de fuego: resonancias del flamenco, la performance, la memòria y la infància". María Carrasco Marín, 2024.

El video de «La Niña de Fuego» es una reinterpretación poética de la performance en vivo. Quería que este video capturara la misma intensidad emocional, pero también ofreciera algo nuevo. A través del video, pude manipular elementos visua-les y sonoros de maneras que no son posibles en una actuación en vivo. Desde el primer fotograma, el video busca sumergir al espectador en un mundo cargado de simbolismo y emoción. Utilicé primeros planos y tomas íntimas para crear una conexión más profunda con la audiencia. Cada detalle, desde la luz has-ta el sonido, está diseñado para resonar a nivel emocional. La voz sigue siendo el corazón del video. Sus modulaciones y matices crean una textura sonora rica que envuelve al espectador. Además, la tecnología visual se utiliza para amplificar esta experiencia, con efectos de iluminación y proyecciones que añaden profundidad y contexto a la narrativa. «La Niña de Fuego» es un proyecto que me ha permitido explorar y expresar mu-chas de las emociones y experiencias más profundas de mi vida. A través de la voz y el cuerpo, he podido contar una historia que resuena no solo conmigo, sino con muchas otras personas. Este proyecto ha sido un viaje de autodescubrimiento y transformación, y estoy increíblemente agradecida por la oportunidad de com-partirlo. Espero que esta obra inspire a otros a explorar sus propias historias y emociones, y a encontrar su propia voz en el proceso. La niña de fuego vive en cada uno de nosotros, y a través del arte, podemos encontrar la fuerza y la belleza en nuestras propias luchas y transformaciones.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.