Facultat de Belles Arts

Facultat de
Belles Arts

CERCABIB – LA NOVA EINA DEL CRAI

 

Vols saber on trobar un document?

El Cercabib és la nova eina de descoberta del CRAI de la Universitat de Barcelona que permet realitzar cerques de manera simultània a tot el fons del CRAI al marge del suport, tipologia o ubicació del recurs. És a dir: llibres, revistes, articles de revista, tesis, audiovisuals i altres, independentment de si són recursos en paper o format electrònic i de si estan ubicats físicament a algun dels nostres CRAI Biblioteques o allotjats en un servidor propi o aliè.

El trobaràs a: http://cercabib.ub.edu

Cinefòrum: Cuidado Resbala! – CC Sant Jordi-Ribera Baixa

Dimarts dia 5 de desembre a les 17h al Centre Cívic Sant Jordi – Ribera Baixa col·laborem amb el cinefòrum mensual de l’Associació de Dones Progressistes Frida Kahlo.

Plegades projectarem el documental Cuidado Resbala!, realitzat per l’Asociación Círculo de Mujeres de Málaga, que posa en qüestió el paradigma hegemònic des d’on entenem el treball. Concebem el treball com una activitat remunerada que es mesura pel seu valor monetari. Però què passa amb les cures? Com es valora el treball domèstic? En quines condicions s’exerceix? actualment qui lexergeix?
Després berenarem i debatrem els temes que ens proposa la proposta audiovisual.
Esteu totes convidades!

INAUGURACIÓN de la exposición «13L X 20A» 13EXPACIOarte

Textliner 2018. Eugènia Agustí

EXPOSICIÓN:  «13L x 20 A»

Colectivo 13L

INAUGURACIÓN 30 de Noviembre / 20 h.

13L es un colectivo de artistas de Barcelona que surgió en 1998 en torno al libro de artista y al arte gráfico y que coinciden con una noción abierta del libro, entendido en un contexto de investigación y producción; una unidad visual y temporal, suma de relaciones entre la palabra y la imagen que se abre a una gran diversidad de formas e intenciones. Sus integrantes son:

Eugènia Agustí – Montse Carreño+Raquel Muñoz – Mercè Casanovas – David Curto – Enric Mas – Cristina Pastó – Eloi Puig – Rosa Tarruella – Alicia Vela – Eva Vila Pou – Antònia Vilà.

13L hace referencia al número de artistas y de libros, como si cada uno fuera una obra que forma parte de la Biblioteca Humana. Pero también cabe remarcar que 13L atañe al espacio de confluencia que compartimos. Es pues un colectivo de artistas a los que nos une la afinidad por el arte, la obra gráfica original, las publicaciones y el libro de artista.

No en vano es un grupo que se articuló desde sus inicios en torno a tres talleres de grabado donde compartíamos la implicación y el deseo de expandir la sonoridad del medio gráfico y su riqueza de lenguajes. Esta resonancia, aunque el origen del grupo remonta a 20 años atrás, es el motor para reunirse y presentar nuestros libros colectivamente.

La relación continuada y mantenida a lo largo del tiempo se ha manifestado en las distintas maneras de presentar proyectos de arte gráfico desde la diversidad de perspectivas, dejando un registro evolutivo vinculado a los cambios de percepción del territorio de la publicación.  Cada miembro de 13L ha mostrado los proyectos que le interesaban en cada momento y también ha participado en los proyectos de grupo: libros de artista, flyers, postales, láminas o feuilles volantes, así como cuadernos y otras clases de libros.

Diferencia y confluencia han sido los ejes que han  nutrido nuestra relación y que han creado, al hilo del tiempo, una genealogía de acercamientos poéticos y gráficos diversos, que nos han enriquecido hasta hoy para poder celebrar 20 años de trabajo conjunto.

 

+INFO

INAUGURACIÓ de l’exposició «FER-SE UN LLOC EN EL DESERT» DE TONI MOLINS I RAUL PÁEZ – FUNDACIÓ ARRANZ-BRAVO

Toni Molins. Raul Páez. Fer-se lloc en el desert

Comissariada per Biel Llinàs, l’exposició Toni Molins. Raul Paez. Fer-se lloc en el desert a la Fundació Arranz Bravo presenta una proposta conjunta de dos artistes emergents, Raul Paez i Toni Molins que desenvolupen una pràctica artística irreverent, des de contextos físicament i simbòlicament perifèrics. El desert posmodern, un espai, segons Gilles Lipovetsky, erm, sense fronteres ni camins predefinits on impera la lògica de la incertesa, la provisionalitat i l’autoexplotació, esdevé aquí metàfora tant del treball com de l’accelerada trajectòria de Molins i Páez, llaurada al marge dels circuits de producció hegemònics.

Davant la impossibilitat d’ocupar més espai horitzontal del que els ha cedit la institució, ambdós artistes decideixen agafar impúls i atacar l’espai verticalment, com qui salta una tanca que l’impedeix seguir el camí premeditat. Les seves obres, s’articulen aquí com a parts d’un tot que envaeix l’espai expositiu creant una unitat indivisible a partir de la pintura, l’escultura i la instal·lació. Els assemblages construits per Paez, a partir de material trobat i impersonal, que ens remeten als descampats (espais urbans sense una funció clara) i les flotants i inabarcables pintures de fons neutre de Molins, que es fan presents aquí com a miratges o aparicions espectrals, dialoguen en una constant tensió entre allò real i fictici, entre l’hostilitat del camí i l’èpica de superar la travessia. És en aquest espai inhòspit i immersiu, com el mateix desert, on les obres es fan presents com a fites que el visitant haurà d’interpretar per traçar el seu propi recorregut, seguint la lògica de l’etern errar que defineix la pràctica artística contemporània, a la recerca de l’oasis enmig del desert. Comptarà per això amb l’inestimable ajuda del kit d’explorador, format per un mapa del desert de la fundació i un conjunt d’enganxines amb els noms de cada peça que els serviran de full de ruta.

[Biel Llinàs]

Toni Molins (Sant Feliu de Llobregat, 1995) treballa al seu estudi de Sant Feliu de Llobregat i entre les seves fites més recents hi trobem Miracles de dubtosa autenticitat (2018) al Claustre de Santa Anna del Raval, Pensar-se com un anemòmetre (2018) a l’Espai Angram de Barcelona i la Bacanal al Palau Falguera (2017), a Sant Feliu, la seva ciutat natal.

Raul Paez (L’Hospitalet de Llobregat, 1995) es forma acadèmicament a l’Escola Massana i actualment treballa a l’Espai Garatge, a L’Hospitalet de Llobregat. Entre les seves exposicions hi trobem Enemy (2018), a la galeria Córdova, Es solo el principio (2017) al Centre Cultural Sant Josep, de L’Hospitalet de Llobregat o la participació en Arranz-Bravo 75/75 (2017) a la fundació.

Biel Llinàs (Felanitx, 1994) és artista visual i gestor cultural. La seva obra s’ha pogut veure, entre altres llocs, al V Premi de Pintura Internacional Guasch Coranty (2018) a Centre d’Art Tecla Sala, a Ciutat Subterrània 04 (2017) al CCCB i a En Paral·lel (2016), mostra individual a Ca’n Timoner, a Mallorca. S’inicia com a curador el 2017 a través del seminari de pràctiques curatorials ON MEDIATION #5.

 

+INFO

Carta de suport – aturem la repressió al professorat universitari

 

Amb aquesta carta volem expressar la nostra indignació per la decisió de la justícia espanyola d’encausar a dos politòlegs i a tres juristes. Concretament, els politòlegs Jordi Matas (catedràtic, Universitat de Barcelona), Tània Verge (professora agregada, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona) i els juristes Marc Marsal (professor associat, Universitat de Barcelona), Josep Pagès (professor associat, Universitat Autònoma de Barcelona) i Marta Alsina van ser nomenats membres de la Sindicatura Electoral el setembre de 2017 pel Parlament de Catalunya per supervisar el referèndum d’autodeterminació celebrat l’1 d’octubre de 2017. El govern espanyol va impugnar la legalitat d’aquest referèndum i uns deu dies abans de seva realització, el Tribunal Constitucional va obligar a tots els síndics electorals a dimitir mitjançant la imposició d’una multa de 12.000 euros per persona per dia mentre romanguessin en el càrrec. Malgrat la seva renúncia, la justícia espanyola va fer un pas més i va decidir processar els membres de la Sindicatura Electoral. Se’ls imputen els delictes de “desobediència” i “usurpació de funcions” i s’enfronten a la possibilitat real de fins a dos anys i nou mesos de presó.

Probablement és la primera vegada en la història de la Unió Europea que uns politòlegs i juristes són amenaçats amb pena de presó per fer la seva feina, un fet indignant i desproporcionat. Al cap i a la fi, l’únic “delicte” d’aquests politòlegs i juristes va consistir en utilitzar la seva experiència per garantir que el referèndum es realitzés de manera justa i imparcial. En fer-ho, van actuar a petició del Parlament de Catalunya, que tenia en aquell moment un mandat legal vàlid derivat de la Llei 19/2017 sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Els nostres col·legues no van fer res il·legal, ja que el Codi Penal espanyol no conté cap disposició específica que prohibeixi l’organització de referèndums, fins i tot quan no compten amb l’autorització del govern central. Per tant, el seu enjudiciament no només és espuri, sinó que es basa en motius polítics, constituint una flagrant violació de drets humans.

Nosaltres, els sotasignats, professors de ciència política, dret i altres disciplines, denunciem la persecució dels drets democràtics i civils bàsics a Espanya. No ens posicionem en aquesta carta sobre la independència de Catalunya, sinó que condemnem fermament la il·legalitat d’empresonar algú per les seves idees polítiques. La comunitat global de professors universitaris mostra la seva indignació pel processament dels nostres col·legues i exigeix ​​la retirada immediata de l’amenaça de pena de presó, així com el tancament de la causa penal oberta contra ells.

PER AFEGIR EL TEU SUPORT, ESCRIU A: catalunyademocracia@gmail.com


Con esta carta queremos expresar nuestra indignación por la decisión de la justicia española de encausar a dos politólogos y a tres juristas. Concretamente, los politólogos Jordi Matas (catedrático, Universitat de Barcelona), Tània Verge (profesora contratada doctora, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona) y los juristas Marc Marsal (profesor asociado, Universitat de Barcelona), Josep Pagès (profesor asociado, Universitat Autònoma de Barcelona) y Marta Alsina fueron nombrados miembros de la Sindicatura Electoral en septiembre de 2017 por el Parlamento de Cataluña para supervisar el referéndum de autodeterminación celebrado el 1 de octubre de 2017. El gobierno español impugnó la legalidad de este referéndum y unos diez días antes de su realización, el Tribunal Constitucional obligó a todos los síndicos electorales a dimitir mediante la imposición de una multa de 12.000 euros por persona por día mientras permanecieran en el cargo. A pesar de su renuncia, la justicia española dio un paso más y decidió procesar a los miembros de la Sindicatura Electoral. Se les imputan los delitos de “desobediencia” y “usurpación de funciones” y se enfrentan a la posibilidad real de hasta dos años y nueve meses de prisión.

Probablemente sea la primera vez en la historia de la Unión Europea que unos politólogos y juristas son amenazados con pena de prisión por hacer su trabajo, un hecho indignante y desproporcionado. Al fin y al cabo, el único “delito” de estos politólogos y juristas consistió en utilizar su experiencia para garantizar que el referéndum se realizara de manera justa e imparcial. Al hacerlo, actuaron a petición del Parlamento de Cataluña, que tenía en ese momento un mandato legal válido derivado de la Ley 19/2017 sobre el referéndum de autodeterminación de Cataluña. Nuestros colegas no hicieron nada ilegal, ya que el Código Penal español no contiene ninguna disposición específica que prohíba la organización de referéndums, incluso cuando no cuentan con la autorización del gobierno central. Por lo tanto, su enjuiciamiento no solo es espurio, sino que se basa en motivos políticos, constituyendo una flagrante violación de derechos humanos.

Nosotros, los abajo firmantes, profesores de ciencia política, derecho y otras disciplinas, denunciamos la persecución de los derechos democráticos y civiles básicos en España. No nos posicionamos en esta carta sobre la independencia de Cataluña, sino que condenamos firmemente la ilegalidad de encarcelar a alguien por sus ideas políticas. La comunidad global de profesores universitarios muestra su indignación por el procesamiento de nuestros colegas y exige la retirada inmediata de la amenaza de pena de prisión, así como el cierre de la causa penal abierta contra ellos.

PARA AÑADIR SU APOYO, ESCRIBA A: catalunyademocracia@gmail.com

INAUGURACIÓN de la exposición «IMATGE I SEMBLANÇA» de SALVADOR JUANPERE – MUSEO DE MONTSERRAT

La voz de fondo de la escultura

La larga trayectoria escultórica de Salvador Juanpere está marcada por fuertes interrogantes sobre la razón de ser de la escultura, que combina con un gran respeto por los escultores atrevidos que le han precedido, de los que extrae pensamientos, comparte ideas sobre cuál sería el origen de la forma y especula con ellos, con filósofos y escritores sobre las complejidades de este oficio. Con el objetivo de relativizar la supuesta genialidad del quehacer artístico, ha trazado un mapa conceptual de todo lo que le rodea y hace aparecer un interesante mundo subyacente al hecho escultórico, que deja de ser secundario para crear imágenes poéticas. Juanpere consigue dar categoría escultórica tanto a los soportes materiales como a los conceptuales al tratarlos como a sujetos representables. El trabajo de Juanpere es un elogio permanente a la dualidad, intelectual y procesual, intrínseca al trabajo del taller.

Esta exposición pone el acento en el acto iniciático, de confluencias indefinibles, que tiene que ver con la disposición para crear y sus problemáticas inherentes. En la obra De massa unde fuit plasmatus Adam (1238) el artista nos recuerda que la forma más primigenia para cualquier creador es el molde de la propia mano. En la obra Et requievit die septimo, concebida hace casi tres décadas, la mitología religiosa de los seis días de la creación y el séptimo para descansar se funde con cada uno de los seis elementos (los quarks, elementos básicos de materia observados en los túneles de aceleración de partículas), sugiriendo que los nombres puestos por los científicos podrían haber marcado, día a día, el guion de la creación, en un intento de hacernos notar la vertiente espiritual de la ciencia.

La instalación realizada para esta exposición con catorce piedras de la propia montaña de Montserrat, Aquél que talla esculturas no hace sino acelerar el desmenuzamiento de las montañas, evoca unas palabras que Marguerite Yourcenar pone en boca del escultor renacentista Miguel Ángel. La mirada de Juanpere sobre la sierra de Montserrat no podía quedar ajena a sus frecuentes disquisiciones sobre la doble condición destructiva-constructiva respecto a la naturaleza que contiene el acto de la creación. Las placas de acero con la frase explícita se incrustan dentro de cada piedra; parece que sierran la montaña en un curioso juego metalingüístico con la denominación mont-serrat (“monte serrado”) y, sobre todo, apelan a la idea de poner la primera cuña y abrir la piedra para abordar la acción creadora.

El proceso creativo en sí mismo comporta un debate permanente entre deseos y renuncias, retos y fracasos, empatías y soledad vividos por el artista. La obra Berufung (que significa “llamada” o “vocación”, tanto religiosa como artística), reproduce fielmente cinco veces la piedra que la conocida escultura del David de Bernini tiene bien visible en la mano. Según la Biblia, llevaba cinco piedras en la bolsa para enfrentarse al gigante, al que venció al primer intento. Estas minúsculas piezas de mármol, como Juanpere explica, “evocan una reserva disponible de proyectiles, puestos al alcance para ser lanzados”. Simbolizan la actitud ejemplar de superación y la posibilidad de acertar, a veces contra todo pronóstico.

Una doble coincidencia ontológica acecha desde siempre en el trabajo de Salvador Juanpere. Por un lado, referida a la materia. La finca del campo tarragonés donde desarrolla su trabajo artístico, al pie de la imponente sierra de la Mussara, donde tiene sus raíces familiares, le ha legado una especial creencia en la fuerza telúrica del territorio, de donde emana una vena táctil vinculada a una fuerte intimación con las piedras. Una segunda conciencia ontológica le ata estrechamente a la historia del arte. En la obra Hurtos (Puso Dios en el mundo la belleza para que fuera robada), extraída de Ortega y Gasset, Juanpere desplaza el sentido de la belleza de los antiguos cánones estéticos a las nuevas relaciones con materiales aportadas por artistas como Penone, Tàpies, Cragg, Buren, Laib o Beuys. Cada caja contiene un elemento escultórico específico junto al nombre de su autor, escrito en minúscula para manifestar que aquello que parecen hurtos, objetos apropiados de cada escultor, en realidad son más bien semillas que pueden haber germinado en él. Los escultores con quien comparte complicidades, como dice el propio artista, “proveen al mundo de posibilidades latentes que erran como un polvo”.

Al inicio de su carrera artística aparece el interés por Caravaggio, a quien ya rindió homenaje en una pintura de 1977. En esta exposición retoma este interés con una cita sobre la pintura San Jerónimo penitente del Museo de Montserrat. Juanpere extrae de la oscuridad barroca el esquema esencial de la imagen con un pequeño dibujo transferido en medio de un fondo blanco impoluto del tamaño de la famosa pintura. A los pies del dibujo, una espada emergente de un gran bloque de mármol lleva la inscripción Nec Spe Nec Metu (“sin esperanza, sin miedo”), un lema de Isabella de Este que el artista hizo suyo y que da nombre a la obra. El artista mira al hombre en pequeño que hay tras las grandes figuras del pasado. De San Jerónimo pone énfasis en las manos sabias surcadas por el trabajo al sol, como serían las de un agricultor, y en los dos cráneos como recipientes de vida y muerte de las ideas. Del gran pintor barroco rescata una herramienta personal, más mundana: la espada que Caravaggio usaba para defenderse en las múltiples contingencias de la vida cotidiana. Al entender de Juanpere, la frase inscrita en la hoja de la espada “alienta a encarar causas difíciles, pese a que cada hombre es un pequeño átomo dentro del universo”.

Teresa Blanch
Comisaria de la exposición

 

+INFO

RESIDENCIAS ARTISTICAS – LA ESCOCESA

 

 

La Escocesa obre pel 2019 una convocatòria de 11 residències a tallers per a la creació artística, ofertes tant a artistes individuals com a col·lectius que desitgin desenvolupar un projecte artístic al centre en un termini de sis mesos a dos anys.

Tota la informació sobre les residències i sobre la documentació a presentar es troba a la nostra web

El termini de presentació és el 20 de desembre a les 13:00.

Confio en tu! // Mostra pública de performance

 

Dilluns, 26/novembre/2018

Confio en tu!

Performance

Mostra de performance dels alumnes de Gaudir de la possible caiguda, taller impartit al Centre d’Art Maristany per Adrian Schindler. Amb Diana Matos, Agustín Ortiz, Eva Prieto, Josep Sayós i Adrian Schindler.

S’oferirà una copa per cortesia dels alumnes del curs.

Lloc: Casa Aymat, c/ de Villà 68

Data: dilluns 26 de novembre

Hora: 19.30h

El curs «Gaudir de la possible caiguda proposa» iniciar-se a la performance a través d’una exploració de les idees de prova i error, de caiguda i de fracàs, tant de manera metafòrica com literal. Mitjançant exercicis físics i d’escriptura (individuals i col·lectius), moments d’intercanvi, exemples històrics i contemporanis i assignacions setmanals, el curs tracta de fomentar un espai de confiança on poder experimentar amb la fragilitat i la incertesa que paradoxalment defineixen la força del moment performatiu.

Ens interessarem, entre altres, per treballs del col·lectiu de performance Goat Island, de les coreògrafes Anne Teresa De Keersmaeker i Meg Stuart i d’artistes com Bas Jan Ader, Sharon Hayes, Marc Vives i David Wojnarowicz.

 

+info

Jornada Recerca col·laborativa en l’àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials

 

Recerca col·laborativa en l’àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials

La Fundació Bosch i Gimpera organitza una jornada per explicar a investigadors, grups de recerca i professors del Campus Mundet quines són les particularitats de treballar per empreses i institucions des de la Universitat i quin suport ofereix l’FBG en aquest camp.

Parlarem del marc legal que regula aquest tipus de col·laboracions, dels beneficis pels grups de recerca, dels punts a considerar a l’hora de fer un pressupost o en una negociació i del recolzament que ofereix l’ FBG.

 

inscriu-te

 

Programa

Benvinguda del Dr. Albert Cirera, Vicerector d’Emprenedoria, Transferència i Innovació

Oportunitats de Transferència per investigadors UB
Salvador Mena. Cap de l’Àrea de recerca per contracte de l’FBG.
Com l’FBG ajuda a promoure i assessorar les col·laboracions amb empreses i institucions, amb especial atenció a projectes d’humanitats i ciències socials.

Introducció a la Responsive Research and Innovation (RRI)
Sergio Villanueva. Biotecnòleg i professor de Comunicació Audiovisual de la UB.
Les noves tendències transdisciplinars i participatives de la recerca acadèmica i la innovació.

Noves oportunitats de transferència a la UB: els Living-Labs
Francesc Benlliure. Promotor d’Humanitats i Ciències Socials de l’FBG.
Els laboratoris socials d’innovació com a noves estructures de transferència

Dia: 11 de desembre de 2018 Hora: de 12.30h a 14.30h

Lloc: Palau de les Heures, Montbau.
Sala d’Actes. 08035 Barcelona

INAUGURACIÓ de l’exposició «LOS CADÁVERES DE MIS DÍAS» de BENXAMIN ALVAREZ – LA XINA A.R.T.

Los cadáveres de mis días
Benxamin Alvarez
Del 24 de novembre al 17 de decembre de 2018

. no tinc res a dir. Només que mostrar.

No robaré res valuós, ni m’apropiaré de cap formulació profunda.

Però els parracs, les deixalles, aquests no els vull inventariar,

sinó deixar que aconsegueixin el seu dret de l’única manera

possible: utilitzant-los «

     

Walter Benjamin

Benxamín Álvarez, sota el títol manllevat d’un vers d’un conegut poema d’Apollinaire, «Els cadàvers dels meus dies», ens presenta una sèrie de dibuixos realitzats en els últims dos mesos, a manera de diari. Són fruit d’un procés d’hibridació d’imatges oníriques i imatges quotidianes que exploren la connexió entre allò imaginari i allò real. El resultat és un conjunt de metàfores de la realitat visualitzades a través del dibuix.

 

Aquests dibuixets són una mena de gimnàstica diària per exorcitzar els dimonis de l’actualitat, L’acció de dibuixar neutralitza la fúria de la mirada. Parafrasejant la poeta Antònia Vicens «faig poesia per no cridar». Alhora estan carregats d’humor i ironia, deia Luis Piedrahita «Humor una arma de construcció massiva». No és un humor hiperrealista, que ataca defectes aliens, és més aviat fi humor surrealista com el que es riu de si mateix. Al final tot resulta ser veritat perquè és inventat. Un intent crear una situació poètica, enigmàtica que produeix un pessigolleig cerebral.

 

Apollinaire, un expert en el namingavant-la-lettre, (se li atribueix l’encunyació de termes que van fer fortuna en la Història de l’Art, com Cubisme, Orfisme o Surrealisme) hauria de donar-li moltes voltes al seu cap embenat per trobar un terme cal que defineixi, catalogui o taxonomitzi amb encert l’obra d’un artista tan personal, suggeridor i il·luminador com Benxamín Álvarez. Com ho són els versos finals del poema que dóna nom al projecte: “I les roses de l’electricitat s’obren encara / Al jardí de la meva memòria».

 

Títol: “LOS CADÁVERES DE MIS DÍAS

Autor: Benxamín Álvarez

Espai: La Xina A.R.T., Hort de la bomba, 6, 08001 Barcelona

Dates: del 24 de novembre  al 8 de desembre de 2018

Horari: De dimecres a dissabte de 17:30 a 20:30 h. Visites concertades: 678452653

Inauguració: dissabte 24 de novembre a les 19:30 h.