Documental

15.03.2022 a les 17h ( DURADA: 72’)

Sala d’Actes – Facultat de Belles Arts

–

STORY LINE: Dedicat a aquelles dones catalanes que van ser pioneres en els estudis universitaris (Filosofia i Lletres i Ciències) durant el període entre la Segona República i el final de la Guerra Civil. (1931-1941). Mitjançant una trobada amb els seus familiars ens endinsem a les seves vides d’estudiants i la seva lluita per la igualtat personal i professional.

SINÒPSI: Entre la Segona República i el final de la Guerra Civil unes dones catalanes van poder aconseguir llurs llicenciatures. El període en què van estudiar és molt important històrica i políticament, clau en l’esdevenir de totes elles i posteriorment en la lluita per la igualtat de la dona personal i professionalment parlant. Per aquelles dones de classe mitja no era fàcil pensar i fer realitat el fet d’estudiar una carrera Universitària que per una part estava dedicada als homes, (que així i tot no eren molts) i per altra part les dones estaven dedicades al casament o a aprendre un ofici com a màxim. Quan van començar a estudiar? L’ingrés a la universitat el van fer entre el 1931 i el 1933.

Eulàlia Presas,Elisa Sales, Carmina Pleyán, Dolors Pomar, Maria Bernet, Carme Picart i Margarita Figueres, van estudiar Filosofia i Lletres en les diferentes branques. Maria Vilà Clé i Dolores Alvarez Castrillón, van estudiar Ciències.

L’1 de juny del 1933 un decret signat pel president de la II República Espanyola, Niceto Alcalá Zamora, i pel ministre espanyol d’Instrucció Pública, Fernando de los Ríos, aprovà l’autonomia de la universitat catalana projectada pel Govern de la Generalitat de Catalunya d’acord amb la Constitució republicana del 1931. Entre les novetats hi hagué el català que fou declarat llengua oficial de la universitat, juntament amb el castellà, que fins llavors n’era la llengua oficial única. La nova universitat es definí com a autònoma, catalana i social, impulsà uns Estudis Universitaris per a Obrers, dotà beques per a estudiants amb pocs recursos econòmics i nomenà com a catedràtics i professors alguns que ho eren d’altres universitats i també professionals prestigiosos en diverses matèries que fins llavors no col·laboraven amb la universitat. Un dels professors que van tenir les noies que van estudiar Clàssiques era en Carles Riba.

La Universitat va romandre tancada poc temps durant la Guerra Civil. Quasi totes van acabar el 1941 a causa de la guerra i la proclamació de la Dictadura.

El documental personifica cadascuna d’aquestes dones en l’entorn polític i universitari de l’època, quan elles van estudiar la carrera.
Parla l’única que és viva, Elisa Sales, que actualment té 105 anys, però són els fills de totes elles qui fan el retrat de totes les seves mares en una trobada conjunta. Totes van ser molt actives intel·lectualment, decidides, amb ganes d’estudiar i exercir una professió durant la post guerra.

D’una manera o una altra, els devem aquest petit homenatge en format documental per la seva aportació a la igualtat de les dones.