Facultat de Belles Arts

Facultat de
Belles Arts

Logo 575 UB

PATRIM’24 – HELENA RIPOLL LLOPART

Estructures calcicocelulòsiques

Aquestes peces sorgeixen del vincle entre dos materials, el ciment i el paper. De veure quines són les seves característiques, d’entendre’ls, d’observar-los, d’ajuntar-los. La hibridació d’aquests dos materials li permet subvertir la idea tradicional que s’associa als usos del paper i del ciment, entrecreuant els seus llenguatges, donant peu a una relació estètica i processual entre ells.

"Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024 (Detall de "Cocodril").
Patrim24-Ripoll
Instal·lació de l'obra "Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024.
Patrim24-Ripoll
"Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024 ("ST").
"Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024 ("Ciment verjurat").
"Estructures calcicocelulòsiques". Helena Ripoll Llopart, 2024 ("Cocodril").

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – MARÍA CARRASCO MARÍN

La Niña de Fuego

La Niña de Fuego es una obra que combina mi amor por el flamenco con una exploración profunda de temas como la identidad, la resistencia y la transformación. Este proyecto, que incluye una performance en vivo y su representación en video, ha sido una experiencia increíblemente personal y transformadora. Todo comenzó con mi fascinación por la copla «La Niña de Fuego». Esta canción siempre ha resonado conmigo por su capacidad de transmitir emociones tan in-tensas y complejas. La figura de la niña de fuego, con su mezcla de vulnerabilidad y fuerza, me inspiró a experimentar y finalmente crear una obra que evocase estos mismos sentimientos. Desde pequeña, el flamenco ha sido una parte importante de mi vida. Mi abuelo Jaime, que tocaba la guitarra de oído, me cantaba «La Niña de Fuego» cuando era niña. Cada Septiembre en época de vendimia, mientras mi abuelo trabajaba, cantaba una y otra vez el estribillo de “La niña de fuego”, improvisando sobre la estructura que él intuía de memoria. Él era prácticamente analfabeto y a penas tenía medios para registrar o reproducir esta canción. Y así, cantando juntos esta preciosa obra de Manolo Caracol, logró pasar de su boca a la mía. Afortunadamente y tras experimentar mucho he logrado reinterpretarla 20 años más tarde. Esta obra es, en muchos sentidos, un homenaje a esas raíces y a las personas que me han inspirado y acompañado en mi camino artístico. La performance en vivo de «La Niña de Fuego» fue un viaje emocional.

Patrim24-Carrasco
"La nina de fuego: resonancias del flamenco, la performance, la memòria y la infància". María Carrasco Marín, 2024.
"La nina de fuego: resonancias del flamenco, la performance, la memòria y la infància". María Carrasco Marín, 2024.

La pieza se centra en mi interpretación como la niña de fuego, utilizando mi voz y mi cuerpo para contar una historia de lucha y transformación. La voz es el eje central, modu-lándose para reflejar diferentes estados emocionales, desde la desesperación hasta la esperanza. Utilicé la vibración del diafragma y movimientos horizontales del cuerpo para crear una conexión visceral con el público. Estos movimientos no son coreográficos en el sentido tradicional, sino expresiones físicas de las emociones que estaba sin-tiendo en ese momento. El estar totalmente estirada, cada respiración, cada vibración, era una forma de comunicar algo.

La tecnología jugó un papel crucial en la performance. Los efectos de sonido crearon un entorno envolvente que interactuaba con mi actuación. Estas herra-mientas no eran solo accesorios, sino partes integrales de la narrativa que ayuda-ban a crear una atmósfera única y poderosa.

Patrim24-Carrasco
"La nina de fuego: resonancias del flamenco, la performance, la memòria y la infància". María Carrasco Marín, 2024.

El video de «La Niña de Fuego» es una reinterpretación poética de la performance en vivo. Quería que este video capturara la misma intensidad emocional, pero también ofreciera algo nuevo. A través del video, pude manipular elementos visua-les y sonoros de maneras que no son posibles en una actuación en vivo. Desde el primer fotograma, el video busca sumergir al espectador en un mundo cargado de simbolismo y emoción. Utilicé primeros planos y tomas íntimas para crear una conexión más profunda con la audiencia. Cada detalle, desde la luz has-ta el sonido, está diseñado para resonar a nivel emocional. La voz sigue siendo el corazón del video. Sus modulaciones y matices crean una textura sonora rica que envuelve al espectador. Además, la tecnología visual se utiliza para amplificar esta experiencia, con efectos de iluminación y proyecciones que añaden profundidad y contexto a la narrativa. «La Niña de Fuego» es un proyecto que me ha permitido explorar y expresar mu-chas de las emociones y experiencias más profundas de mi vida. A través de la voz y el cuerpo, he podido contar una historia que resuena no solo conmigo, sino con muchas otras personas. Este proyecto ha sido un viaje de autodescubrimiento y transformación, y estoy increíblemente agradecida por la oportunidad de com-partirlo. Espero que esta obra inspire a otros a explorar sus propias historias y emociones, y a encontrar su propia voz en el proceso. La niña de fuego vive en cada uno de nosotros, y a través del arte, podemos encontrar la fuerza y la belleza en nuestras propias luchas y transformaciones.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – JUDITH KATHERINE ALTAMIRANO CASTILLO

Pieles en tránsito

El proyecto Pieles en tránsito surge de una profunda reflexión sobre la soledad experimentada por aquellas personas que se encuentran fuera de su país de origen y que a su vez no se sienten parte de ningún lugar, enfrentando una especie de limbo que les lleva a cuestionarse sobre sus orígenes y lugares de pertenencia.


El Trabajo de Fin de Grado se desarrolla desde el sentimiento colectivo, para luego seguir desde un marco individual centrándose en la experiencia personal. Se busca mostrar que no es un hecho aislado y que no solo pasan esta experiencia las personas nacidas u originarias de un país en concreto, sino que también puede darse en migrantes exteriores o interiores de un mismo país de procedencia.


La obra pretende enfocarse en evidenciar el lenguaje ofensivo o la manera en cómo nos comunicamos, este análisis busca comprender cómo la manera de expresarse puede afectar tanto a la persona emisora como receptora, incluyendo el impacto del uso de algunas palabras peyorativas y en cómo se transforman o mutan a través del tiempo, así como la idea que apunta Mieke Bal, los conceptos viajan al igual que las personas migrantes y se perciben más como una ventaja que como una desventaja; pudiendo transformar y buscar un equilibrio en la sociedad evitando el uso de términos de tono ofensivos, optando por una comunicación basada en el respeto. Aprendiendo que existen distintas etnias, culturas, cuerpos, géneros, etc., con el objetivo de derrocar los prejuicios y estereotipos marcados en el devenir histórico por la sociedad.

Patrim24_Altamirano
Il·lustració 5 Instal·lació "Pieles en tránsito". Judith Altamirano Castillo, 2024.

Para ello, se lleva a cabo una investigación en imágenes, concretamente de noticias que reflejan esta problemática y el tránsito de personas europeas hacia América entre la primera década del primer franquismo y la posguerra entre los años 1940 y 1970. La imagen detonante de este viaje será extraída de su contexto, la del barco llamado El Elvira lleno de inmigrantes españoles canarios llegando ilegalmente a las costas de Venezuela. Este hecho, que me impactó personalmente, será significativo para poner de relieve un tránsito que se emprende en busca de una vida mejor. Con él se busca recordar el pasado y traer al presente esta serie de sucesos que no son nada distintos a los de nuestra actualidad en 2024.
De este modo, se aborda el constante movimiento humano y se introducen en mi obra conceptos perimetrales tales como fronteras, líneas y divisiones, los cuales deberían diluirse resultando ser cada vez más lejanos, puesto que la sociedad actual se caracteriza por la mezcla de etnias y culturas dondequiera que se vaya. Se examina también la experiencia de los hijos de migrantes, conocidos como la “segunda generación”, quienes buscan encajar e integrarse en una sociedad que a menudo les rechaza por ser hijos de padres no originarios de una misma región. Esto abre la pregunta sobre cómo deben sentirse o vivir estas personas con una identidad dividida

Llibreta "Pieles en tránsito". Judith Altamirano Castillo, 2024.

La finalidad de este proyecto consiste en aportar evidencias desde el contexto de la práctica artística a través de técnicas textiles, de imprenta y bordado evidenciando una realidad en nuestro entorno sin caer en la victimización, al tiempo que se reitera que la pluralidad cultural forma parte de la riqueza de nuestra sociedad. Una riqueza que se incrementa con la evolución natural del mismo lenguaje que se adapta, viaja, y nosotros con él.

Il·lustració 6 Detall de "Pieles en tránsito". Judith Katherine Altamirano, 2024.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – JUDIT FREIXAS BOIX

Paraula de Paraules

Paraula de paraules és un recull de reflexions al voltant de la situació del llenguatge en el context actual mediat per la xarxa. Una anàlisi i una experimentació que cerquen evidenciar la qualitat dels missatges que consumim, la forma que presenten, qui els genera, com ens arriben i quines són les veritats subjacents que se’n desprenen.

Una proposta vertebrada al voltant de tres obres que ofereixen més preguntes que respostes i que necessiten un espectador que hi interactuï. Un projecte nascut de la paraula com a subterfugi de creació que es formalitza en tres llibres d’artista connectats amb un objectiu: obrir la conversa.

“Paraula de Paraules”. Judit Freixas Boix, 2024 (Detall d'anuari).
Patrim 2024 - Judith Freixas
"Paraula de Paraules". Judit Freixas Boix, 2024 (Anuari).
Patrim24-Judit Freixas
"Paraula de Paraules". Judit Freixas Boix, 2024 (Noulipo)
"Paraula de Paraules". Judit Freixas Boix, 2024

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – EDUARD CLAVER ALTISEN

República blanca. La història com a espai de lluita

República blanca. La història com a espai de lluita és una instal·lació formada per Constitution, Elles i Atlas, tres peces que dialoguen amb relats de la història. Aquests, no són únics: es configuren en funció de qui, com i quan es creen. Sedimenten, es modifiquen i generen significats depenent de qui els desxifra.

S’enfoca la mirada a la revolta de la Comuna de París de 1871, una acció revolucionària carregada d’intencions, incertesa i potència; d’esdeveniments i conseqüències poc valorades i impulsada per milers de persones poc protagonistes.

La Comuna governà durant 72 dies farcits de debat i decrets anti-sistema, fou una revolta per recuperar l’esperança en el futur. Milers de dones ho arriscaren tot per la seva dignitat, en un fet que en la seva derogació esdevé un referent revolucionari per compondre noves realitats.

"República blanca. La història com a espai de lluita". Eduard Claver Altisen, 2024.
Patrim_Claver
Instal·lació de "República Blanca: la història com a espai de lluita". Eduard Claver Altisen, 2024.

El projecte és una recerca pels marges atapeïts d’idees, personatges i accions apartades del relat hegemònic. Es configuren noves trames de sentit, per descolgar com arqueòlegs allò enterrat que apareix sobtadament, i es fa evident silenciosament. En blanc, com a trànsit entre l’oblit i la presència, com a color d’un silenci ple de ressò dels discursos del canvi i de les converses a les barricades. El blanc no juga a favor de res ni de ningú sinó que ofereix la possibilitat d’un inici transparent i col·lectiu.

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

PATRIM’24 – LAIA BORRÀS HERVÀS

Bressols d’aigua. Sobre la babulació des de la col·lectivitat i les movilitzacions sonores

Després d’un llarg procés d’investigació sonora per poder construir diversos aeròfons hidràulics, busca la manera de donar vida a les peces a través de la construcció de relats.

Sent conscient de l’actual crisi climàtica en què vivim organitza algunes dinàmiques al voltant del riu de la mà d’un grup de biòlegs (Fehm-Lab) per intentar generar parentesc amb altres espècies, parlar sobre els rius que ens envolten i generar espais de joc, calma i reflexió des dels quals imaginar i fabular sobre presents possibles, però inversemblants que involucrin altres espècies i que ens permetin visualitzar altres formes de futur des d’on transitar per la nostra quotidianitat.

Exposició "Bressols d'aigua". Laia Borràs Hervàs, 2024
Patrim 24 - Laia Borràs
"Bressols d'aigua". Laia Borràs Hervàs, 2024

Aquesta obra s’exposa al Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas, del 16 de juny al 20 de juliol de 2025.

VISITA DE L’ARTISTA SUSANA SOLANO A LA FACULTAT DE BELLES ARTS

El pròxim divendres 23 de maig de 2025, l’artista Susana Solano visitarà la Facultat de Belles Arts per parlar sobre els 45 anys de la seva primera exposició individual a la Fundació Miró.

Susana Solano (Barcelona, 1946) va fer la seva primera exposició individual a l’Espai 10 el 1980. Titulada «Escultures i dibuixos», s’hi presentaven obres escultòriques fetes amb fusta, dibuixos i grans teles intervingudes. Solano estava estudiant a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Enguany, la Fundació Miró ha homenatjat l’artista (juntament amb Fina Miralles i Eva Lootz) amb l’exposició temporal «Entre dos patis». L’exposició feia valdre el paper de l’Espai 10 (actual Espai 13) en la trajectòria d’aquestes tres creadores que han esdevingut referents en l’art contemporani català i espanyol.

La xerrada amb la Susana Solano serà a l’Aula Seminaris de l’Annex II Parxís de la Facultat de Belles Arts, a les 16 h.

Activitat organitzada per la professora Tónia Coll, Màster Producció i Recerca Artística.

Xerrada Susana Solano
Exposició "Entre dos patis. El pas de Fina Miralles, Susana Solano i Eva Lootz per l'Espai 10". © Fundació Joan Miró, Barcelona. Fotografia: Davide Camesasca

NOUS TALENTS 2025

Cartell Nous Talents 2025 - pintura

El 6 de maig a les 12 h s’inaugura l’exposició Nous Talents 2025 a la Facultat de Belles Arts.

Fins al 16 de maig, podreu descobrir de les pintures de:

  • Nora Corberó Grifell
  • Sara Fernández Parrilla
  • Julia Franco Álvarez
  • Natalia Gómez Sesé
  • Lola Martínez Galdeano
  • Andrea Quero Carcereny
  • Anna Pineda
  • Marcel Ramos Berg
  • Candela Reyes
  • David Terroba

 

L’exposició, comissariada per Lydia de Casademunt, estarà ubicada a:

Sala d’exposicions de la Facultat de Belles Arts. Edifici principal (C/ Pau Gargallo 4).

Del 6 al 16 de maig de 2025.

IMPRESES 2025

Festival d'art i autoedició de la Facultat de Belles Arts

El proper dijous 8 de maig, d’11 a 19 h, una nova generació d’IMPRESES arriba a la Facultat de Belles Arts.

Impreses és una fira d’Art i Autoedició organitzada per iniciativa dels estudiants, amb el suport del Departament d’Arts Visuals i Disseny i amb la implicació del deganat de la mateixa facultat.

Es vol donar suport a la comunitat de l’autoedició, de la il·lustració, del llibre d’artista, del fanzín, etc. perquè trobem a faltar la cultura de l’intercanvi i perquè veiem la necessitat de ser nosaltres qui obrim portes un dia a l’any.

Activitat dirigida a tota la comunitat de la Facultat: alumnat, professorat i PTGAS.

Per a més informació podeu accedir a l’Instagram de la fira: @ei.ambpresses

Cartell Impreses 2025

Gràfiques expandides, arxius i performance: noves tecnologies / noves metodologies

Jornades de trobada i intercanvi al voltant de les pràctiques artístiques actuals

Els pròxims 7 i 8 de maig, us convidem a participar en unes jornades de trobada i intercanvi al voltant de les pràctiques artístiques actuals, especialment aquelles que se situen en els límits del dibuix expandit, les arts d’arxiu, l’escena i la performance.

Amb el títol Gràfiques expandides, arxius i performance: noves tecnologies / noves metodologies, volem obrir un espai per pensar i experimentar sobre com es combinen avui dia tècniques i enfocaments diversos —des de les tecnologies antigues que han estat recuperades, fins a eines digitals i nous suports. Les pràctiques artístiques contemporànies són híbrides, mutables i sovint travessen diferents temps i llenguatges. Ens sembla oportú aturar-nos a observar com es creuen aquests elements i què en podem extreure per a la pràctica artística actual.

Jornades de recerca i innovació

Per fer-ho, comptarem amb artistes i professionals que ens oferiran propostes que combinen teoria i pràctica, en un format pensat per activar el debat, el pensament crític i l’acció artística. Les jornades volen ser, alhora, un espai per estudiar l’art i per fer-lo.

DIMECRES 7 DE MAIG DE 2025
15.00 – 15.30 h Presentació de les jornades
15.30 – 16.50 h Una línia recta de 10.000 dibuixos
Lluís Alabern. Artista i Cap de Museografia del MNAC
16.50 – 17.00 h Poseu-vos en pes, 2025
Perfomance 01 a càrrec de l’Arantxa Cabré Roman i la Carla Martínez Valls
17.00 – 17.15 h Pausa
17.15 – 18.35 h Dibuix, so i moviment. Artefactes i altres excuses per passejar
Oriol Garriga Mora. Artista, investigador i docent d’educació infantil, primària
i secundària, en l’especialitat d’art
18.35 – 19.55 h Feltre-performance: una acció repetitiva, tàctil i col·laborativa
Ana Vivero i Daniela Castilho (col·lectiu Tornen les Esquelles)
A. Vivero és artista multidisciplinar, investigadora i fundadora del col·lectiu el 2022/
D. Castilho és artista, investigadora, dissenyadora tèxtil i membre del col·lectiu.
19.55 – 20.15 h Temps de debat

DIJOUS 8 DE MAIG DE 2025
15.00 – 15.30 h Presentació
15.30 – 16.50 h Representació visual de xarxes com a dibuix expandit en les pràctiques
artístiques d’arxiu
Antònia del Río i Mario Pérez-Montoro
A. del Río és artista, treballadora cultural, investigadora i docent a la Facultat de
Belles Arts, UB/ M. Pérez-Montoro és Catedràtic Universitari i docent de la Facultat
d’Informació i Mitjans Audiovisuals, UB
16.50 – 17.00 h Hiperconnexions, 2025.
Perfomance 02 a càrrec de la Joana Anguera Vigatà i el Marc Gascón Blasco
17.00 – 17.15 h Pausa
17.15 – 18.35 h Assaig per a Deep Song. La investigació artística per mitjà de la repetició
Lola Lasurt. Artista visual, investigadora i docent a la Facultat de Belles Arts, UB
18.35 – 19.55 h Un-sense-acabar. Temptativa sobre la “imagiació”
Joaquin Collado. Artista resident a La Caldera i curador del Festival Paisatge
19.55 – 20.15 h Temps de debat i tancament

Si teniu curiositat per explorar maneres alternatives de fer, pensar i mostrar l’art, aquestes jornades et poden interessar molt.

Us hi esperem!

Inscripcions gratuïtes fins a completar l’aforament: mireiaplans@ub.edu [assumpte del correu electrònic: gràfiques expandides]

Lloc: Espai Kantor (Facultat de Belles Arts).

Tota la informació al díptic de les jornades.