Skip to main content

Cinema i medi ambient 2: Modes de veure més enllà de l'Antropocè

Data de inici
01/09/2024
Data de finalització
31/12/2027
Referència
PID2023-152989NB-I00
Institució
MICIU/AEI/10.13039/501100011033; FEDER, UE 
Projectes de recerca
IP
Katarzyna Paszkiewicz
(Universitat de les Illes Balears)
Equip investigador
Verena A. Conley
(Harvard University)
-
Ignacio Bergillos García
(CESAG-Universidad Pontificia Comillas)
-
Libe García Zarranz
(Norwegian University of Science and Technology)
-
Julia Leyda
(Norwegian University of Science and Technology)
-
Salma Monani
(Gettysburg College)
-
Andrea Ruthven
(Universitat de les Illes Balears)
-
Marta Segarra
(Centre de recherches sur les arts et le langage-CRAL/CNRS)
-
Alexa Weik von Mossner
(University of Klagenfurt)
Personal en formació predoctoral
Laura Del Vecchio
(Universitat de les Illes Balears)
-
Stephanie Rincón
(Universitat de les Illes Balears)
Resum

Aquest projecte consolida el nostre treball en el projecte anterior, "Cinema and Environment: Affective Ecologies in the Anthropocene”, avançant en la producció de coneixement sobre la relació entre la crisi ecològica i el cinema contemporani en l'àmbit anglòfon del segle XXI. Ens proposem reflexionar, des d'una perspectiva postantropocèntrica, sobre si, i fins a quin punt, el cinema pot oferir visualitats no humanes o més-que-humanes, desnaturalitzant les nostres formes habituals de veure el món, centrades i limitades a l'humà.

En el context de la crisi climàtica i altres crisis que vivim en l'actualitat, l'antropocentrisme sovint es planteja com el problema, però alhora, l'única solució que podria portar-nos a un futur diferent. Qüestionant aquest discurs i analitzant altres maneres d'abordar la implicació ecològica, recuperem la reflexió de John Berger sobre “els modes de veure” com una eina conceptual a partir de la qual pensar sobre el postantropocèntric al cinema i qüestionar la reïficació visual del medi ambient i els seus habitants més-que-humans. A aquesta tradició teòrica afegim la revisió del paradigma ocularcèntric, que ens permet abordar diferents tipus de visualitat, incloent-hi les no antropocèntriques. En lloc de plantejar preguntes pels modes de veure (o visualitzar) l'Antropocè, el projecte pretén abordar els modes de veure més enllà de l'Antropocè, mitjançant l'estudi de les ficcions fílmiques que problematitzen els imaginaris dominants de la “fi del món”, que desplacen les jerarquies formals heretades d'Occident i la modernitat, o que imaginen noves formes de racionalitat de parentiu més-que-humà.

El projecte proposa un enfocament interdisciplinari que permet creuar eines metodològiques dels estudis fílmics, els nous materialismes, els posthumanismes crítics i els estudis sobre l'afecte (affect theory), així com les teories descolonials, les teories crítiques de la raça, els estudis indígenes i els estudis sobre animalitat, entre altres. El nostre principal objectiu és desenvolupar noves perspectives sobre el cinema i el medi ambient que qüestionin una visió antropocèntrica del món, oferint tant reflexions teòriques com difonent les nostres recerques a través de seminaris, cursos, cicles de cinema i vídeo assajos.

 

Línies de treball  

  1. Repensar el gènere per a l'emergència climàtica
  2. El cinema i les ontologies no occidentals
  3. Ètica i estètica del parentiu més-que-humà
  4.  Pedagogies del cinema més enllà de l'Antropocè

Més informació: https://cinemaenvironment.uib.eu/

https://www.ub.edu/adhuc/ca/node/6087