Skip to main content

Gènere(s) i llenguatge(s) a l'arabitat contemporània

Referència
PGC2018-100959-B-I00 MCIU/AEI/FEDER, UE
Programa
Programa estatal de generación de conocimiento y fortalecimiento científico y tecnológico del sistema de I+D+I
Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento. Modalidad Proyectos de R+D
Institució
Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades
Durada
2019-2022
Projectes de recerca
IP
Mònica Rius Piniés
(ADHUC—Universitat de Brcelona)
Investigadors/es
Ana M. Bejarano Escanilla
(Universitat de Barcelona)
,
Gonzalo Fernández Parrilla
(Universidad Autónoma de Madrid)
,
Margarita Castells Criballés
(Universitat de Barcelona)
,
Nesrin Karavar
(Universitat de Barcelona)
Personal en formació predoctoral
Erica Consoli
(Universitat de Barcelona)
,
Ana González
(Universidad Autónoma de Madrid)
,
Hanan Jasim
(Universitat Autònoma de Barcelona)
,
Meritxell Joan
(ADHUC—Universitat de Barcelona)
,
Èlia Romo
(ADHUC—Universitat de Barcelona)
,
Abdallah Tagourramt
(Universitat de Barcelona)
,
Andrea Villar del Valle
(ADHUC—Universitat de Barcelona)
Resum

El present projecte analitza els processos d'hibridació de les creacions artístiques en l' "arabitat" contemporània. Per tal cosa, s'utilitzen dos eixos principals: el primer és el concepte de gènere en relació als estudis de feminisme, sexualitat i masculinitats, però també en relació a les categories artístiques; el segon eix està vinculat a l'anàlisi dels llenguatges, tant en el sentit de llengües com als modes i signes d'expressió. Es pretén, doncs, abordar la hibridació cultural no solament estudiant-ne el contingut, sinó les formes en les que es manifesta.

 

L'anàlisi té per objectiu d'estudi principal la literatura escrita per dones des dels postulats dels estudis de gènere, postcolonials i literaris, atenent, molt especialment, al desenvolupament en les últimes dècades d'una corrent de ginocrítica duta a terme per les mateixes intel·lectuals àrabs: dones que estudien i analitzen la literatura escrita per dones. S'ha de tenir en compte, d'altra banda, que gràcies als processos que van des de la colonització a l'exili i a la diàspora, l' "arabitat" pot expressar-se en diverses llengües més enllà de la mateixa llengua àrab. D'aquesta manera, s'inclou un estudi comparat d'obres escrites en àrab, hebreu, anglès, francès, castellà i català, amb menor inclusió de l'italià i el portuguès. A més, es qüestionen les dinàmiques i límits de les traduccions d'aquests mateixos textos. 

 

En la intersecció entre arabitat, llengua i gènere, per tant, un dels elements d'anàlisi essencials és la traducció. En aquest sentit, el projecte aborda l'anàlisi de la traducció des d'una perspectiva més ampla que l'estrictament lingüística: la vinculació entre activisme i traducció literària, la reivindicació de la oralitat (en concret, del seu ús en les performances poètiques) i, en general, la utilització de mecanismes fora de l' establishment cultural per dur a terme l'activitat creadora, serveixen per explorar les fronteres de l'expressió literària i els nous processos de creació artística. 

 

Com a marcs conceptuals de recolzament, el projecte reconsidera, així mateix, els límits del paper de la traducció en el teixit del pensament àrab durant la nahda; el pes de l'establiment del feminisme; i les característiques de les representacions de gènere -amb especial èmfasis en les (neo)orientalistes- en els mitjans audiovisuals.

 

Objectius

1. Examinar les traduccions de l'àrab i de l'hebreu al castellà i al català al segles XX i XXI, així com les traducció de l'àrab a l'hebreu i viceversa. No es tracta tant d'un anàlisi quantitatiu sinó d'una reflexió i investigació sobre les fites i les mancances, els llenguatges i gèneres de la traducció. Es farà especial atenció a la utilització del gènere i procedència dels autors i als paratextos que acompanyen les traduccions.

2. Estudiar les obres d'escriptores àrabs en la diàspora. Els casos d'estudi es centraran, especialment, en Miral al-Tahawy, Ahdaf Soueif, Alia Memdouh, Duna Ghali, Mayada Khalil, Somaya Ramadan, Laila Lalami, Najat El Hachmi i Dalila Kerchouche. 

3. Avaluar els mecanismes del discurs d'hibridació aplicat a la creació artística per determinar en quina mesura són una estratègia de domesticació i assimilació de l' "Altre" i l' "Altra". Identificar si existeixen diferències relacionades amb l'ús de termes com diàspora, exili, migració, origen, refugi, etc. L'estudi de cas es centrarà en la producció per part de creadors d'origen àrab (o amazigh) o d'origen israelí mizrahí a Europa (amb especial atenció a Espanya/ Catalunya) i les Amèriques, així com en la producció literària dels jueus d'origen àrab i el seu vincle amb la cultura àrab, en general, i Palestina, en particular.

4. Analitzar la producció literària àrab i hebrea contemporànies feta per dones (encara que no exclusivament) per explorar la llibertat d'expressió literària i els nous processos de creació artística. Inclou l'estudi de la globalització de la literatura a través d'internet, l'ús de les xarxes socials com a format de creació i difusió, així com l'estudi de llenguatges que van més enllà del text escrit.

5. Avaluar les ruptures i construccions lingüístiques en tant que ruptures i construccions epistemològiques del gènere. En particular, fer un estudi de cas dels límits de traduccions de termes com homosexualitat, transexualitat, transgènere, Queer, homofòbia, etc, en les obres de les autores estudiades.

6. Mostrar les característiques de les representacions de gènere (amb especial èmfasis en les (neo)orientalistes en els mitjans audiovisuals. Com a suport dels objectius específics anteriors, es planteja l'anàlisi de la representació del gènere (en particular de les dones àrabs) en el cinema i les sèries produïdes a Espanya/ Catalunya, encara que també s'abordaran algunes produccions estatunidenques -donat el seu gran impacte en la cultura de masses-.