Skip to main content

Trànsfugues i pàries modernes: gènere i exclusió a la cultura popular del s. XXI

Data de inici
01/01/2018
Data de finalització
31/12/2021
Referència
FEM2017-83974-P MINECO/AEI/FEDER, UE
Institució
Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades / Agencia Estatal de Investigación - MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033 y por “FEDER Una manera de hacer Europa”
Programa
Programa Estatal de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia. Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento. Modalidad Proyectos de R+D
Projectes de recerca
IP
Helena González Fernández
(ADHUC–Universitat de Barcelona)
Equip investigador
Isabel Clúa
(ADHUC–Universidad de Sevilla)
-
Saleta de Salvador Agra
(Universidad Complutense de Madrid)
-
Pau Freixa
(Universitat de Barcelona)
-
Sara Martín
(Universitat Autònoma de Barcelona)
-
Katarzyna Moszczyńska-Dürst
(Uniwersytet Warszawski)
-
Fernando Moreno
(Universidad Complutense de Madrid)
-
Noemí Novell
(Universidad Nacional Autónoma de México)
-
Montserrat Pena Presas
(Universidade de Santiago de Compostela)
-
Marta Segarra
(LEGS-CNRS / ADHUC-Universitat de Barcelona)
-
María Teresa Vera-Rojas
(ADHUC–Universitat de Lleida/Universitat Autònoma de Barcelona)
Personal en formació predoctoral
Jana Baró González
(ADHUC–Universitat de Barcelona)
-
Irina Cruz Pereira
(ADHUC–Universitat de Barcelona)
-
Maria Isern Ordeig
(ADHUC- Universitat de Barcelona)
-
Joana Videira
(ADHUC- Universitat de Barcelona)
Resum

Aquest projecte es proposa estudiar dues figures de l'exclusió preses de la teoria política, les trànsfugues (Martine Leibovici) i les pàries modernes (Hannah Arendt), en la cultura popular del segle XXI, amb l'objectiu d'analitzar des del gènere i la sexualitat com es representen i es negocien en la ficció les categories d'allò proper-distant en un moment històric en el qual conflueixen moviments poblacionals dramàtics i situacions de precarització extrema. El marc teòric estarà format per la teoria política, els estudis culturals, la teoria de les emocions i els estudis de gènere i sexualitat, una cruïlla teòrica que ha estat molt fructífera en la producció de figures teòriques. L'objectiu és establir una tipologia de figures d'exclusió dotades d'agència a partir d'aquests factors: (a) el gènere i la sexualitat des d'una perspectiva interseccional; (b) la mobilitat i el sedentarisme; (c) la problematització de la norma, allò comú i la comunitat en el subjecte estranyat; (d) les emocions en les pràctiques d'estigmatització i emancipació.

El corpus estudiat està format per una selecció significativa de textos literaris, pel·lícules, sèries de televisió i història gràfica del segle XXI que inclou també la narrativa especulativa, confluint en la creació d'un repertori cultural de masses que fan pensables les qüestions socials i polítiques de la contemporaneïtat. Es prioritzarà la producció ficcional de les autores, encara que no serà un criteri restrictiu ja que es pretén localitzar figures simptomàtiques de l'exclusió en un període històric ben definit i en textos que mostren una important càrrega política.

Les ficcions populars constitueixen un corpus millorat per a l'anàlisi de les inèrcies polítiques i els processos de renegociació, de vegades encoberts. D'una banda actuen com a enunciat performatiu d'allò polític amb la seva capacitat per individualitzar, corporeitzar, dotar d'experiència als personatges i afegir relats de vides que no eren pensables ni nominables al repertori cultural i social de començaments del segle XXI. D'altra banda, afecten a públics massius gràcies a dos dels seus recursos característics: entretenir i emocionar. Així doncs, intervenen de manera decisiva en la conformació social i política de les figures marcades per l'estrangeria, l'estranyesa i l'exclusió, al mateix temps que, creant nous personatges, poden reproduir però també superar els estereotips generalistes i homogeneïtzadors que confinen la diferència a esquemes reductors, dotant a aquests personatges de complexitat, subjectivitat, capacitat d'acció i relats d'experiència i vida.

Per poder superar aquestes generalitzacions s'incidirà en les posicions diferencials de gènere i sexualitat, enfront de les categories generals i fins i tot reïficades de l'alteritat que es formulen en l'universal masculí (refugiades, exiliades, migrants, però també treballadores, esclaves, marginades, preses...). En un moment en què el món està sotmès a canvis dràstics i de gran magnitud, les figures ficcionals de l'exclusió -analitzades des del gènere i la sexualitat- es converteixen en un recurs de gran rendibilitat per estudiar els processos complexos que afecten les negociacions socials i polítiques, ja que en elles es reuneixen la norma i el seu excés.

Objectius

  1. Crear un marc teòric específic per a l'estudi de les figures d'exclusió incidint en com intervenen el gènere, la sexualitat, les emocions i els afectes (affects) i la mobilitat (o la seva absència) en la cultura popular del segle XXI, particularment en la narrativa literària, audiovisual (cinema, televisió) i gràfica.
  2. Posar en relació les categories polítiques "trànsfuga" i "pària moderna" amb categories afins procedents de la teoria feminista, queer i trans per establir una tipologia simptomàtica de figures de l'exclusió en la contemporaneïtat.
  3. Elaborar un corpus significatiu per analitzar la producció i consum culturals del segle XXI a occident.
  4. Analitzar quins mecanismes i dispositius intervenen en la negociació d'allò proper-distant en el corpus de ficció, trencant estereotips al mateix temps que se'n modelen altres de nous.
  5. Estudiar de manera crítica aquestes figures, posant en relació els cossos, les emocions i les experiències amb altres categories que determinen l'exclusió.
  6. Oferir una tipologia de les figures d'exclusió que permetin pensar la contemporaneïtat de manera més complexa i política unint la teoria, la producció cultural i la realitat social.
https://www.ub.edu/adhuc/ca/node/5008