Matilde Font Sariols

Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona en 1945. El seu matrimoni el 1952 amb Miquel Tarradell Mateu, director del Museu de Tetuan en aquell moment, la va portar a excavar al Tíndari amb Nino Lamboglia i també a la necròpoli tunisiana de Cartago (Ard el-Mourali) amb Pierre Cintas. El seu interès per les comunitats fenício-púniques la va animar a publicar l’any 1969 un dels seus primers treballs: un estudi detallat de la citada necròpoli, signant, com serà el seu costum, com Matilde Font de Tarradell. L’obtenció de la càtedra de Tarradell a la Universitat de València el 1956 va suposar el seu trasllat a la ciutat del Túria, on participà en diverses campanyes arqueològiques a la Serreta i al Puig d’Alcoi (Alacant), així com a les intervencions patrocinades per la Bryan Foundation a Mallorca, que li serviren per a aprofundir en el coneixement de les relacions colonials entre les societats protohistòriques mediterrànies. Va ser llavors quan va iniciar la seva tesi doctoral sobre les necròpolis fenício-púniques. El 1970, amb la incorporació de Tarradell a la Universitat de Barcelona, el matrimoni va conformar un equip de treball dedicat a l’estudi de l’Eivissa púnica a partir de l’anàlisi detallada dels fons dipositats al museu arqueològic de l’illa, d’on sorgirà Eivissa cartaginesa (1975), una excepcional monografia pòstuma que aprofundeix en la societat púnico-ebusitana des d’una perspectiva socioeconòmica. Va deixar inacabada la seva tesi doctoral i diversos treballs: un sobre els santuaris insulars, un catàleg ceràmic i un altre sobre les necròpolis rurals de l’illa. Aquest últim fou finalment publicat l’any 2000. 

Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona en 1945. El seu matrimoni el 1952 amb Miquel Tarradell Mateu, director del Museu de Tetuan en aquell moment, la va portar a excavar al Tíndari amb Nino Lamboglia i també a la necròpoli tunisiana de Cartago (Ard el-Mourali) amb Pierre Cintas. El seu interès per les comunitats fenício-púniques la va animar a publicar l’any 1969 un dels seus primers treballs: un estudi detallat de la citada necròpoli, signant, com serà el seu costum, com Matilde Font de Tarradell. L’obtenció de la càtedra de Tarradell a la Universitat de València el 1956 va suposar el seu trasllat a la ciutat del Túria, on participà en diverses campanyes arqueològiques a la Serreta i al Puig d’Alcoi (Alacant), així com a les intervencions patrocinades per la Bryan Foundation a Mallorca, que li serviren per a aprofundir en el coneixement de les relacions colonials entre les societats protohistòriques mediterrànies. Va ser llavors quan va iniciar la seva tesi doctoral sobre les necròpolis fenício-púniques. El 1970, amb la incorporació de Tarradell a la Universitat de Barcelona, el matrimoni va conformar un equip de treball dedicat a l’estudi de l’Eivissa púnica a partir de l’anàlisi detallada dels fons dipositats al museu arqueològic de l’illa, d’on sorgirà Eivissa cartaginesa (1975), una excepcional monografia pòstuma que aprofundeix en la societat púnico-ebusitana des d’una perspectiva socioeconòmica. Va deixar inacabada la seva tesi doctoral i diversos treballs: un sobre els santuaris insulars, un catàleg ceràmic i un altre sobre les necròpolis rurals de l’illa. Aquest últim fou finalment publicat l’any 2000.