ARS PICTA

Aquest fil, la il·lustració de manuscrits i la seva iconografia ens va portar a abordar, en el següent projecte, l’anàlisi de les Bíblies de Rodes i Ripoll, un objectiu extraordinàriament ambiciós, però que ens permetia partir d’un corpus molt ric de models iconogràfics de diversa procedència per a l’anàlisi de l’art alt medieval català, en primera instància.  El nostre grup seminal es va completar amb la participació de M. Castiñeiras que havia treballat puntualment el tema i que, ja en un primer moment, va acceptar de substituir, en un seminari, la docència de Maria Eugènia a la UB sobre la il·lustració de manuscrits.

La relació miniatura/art monumental, un tema de debat constant, el vàrem tractar a partir del primer simposi internacional d’Ars Picta (2007) que portava per títol: Les Fonts de la pintura mural romànica, les actes del qual es van publicar com a primer volum de la col·lecció “Ars Picta, Temes”. Arran del simposi vàrem entrar en contacte amb A. Contessa, autora d’una tesi doctoral i gran coneixedora dels scriptoria  on havien estat elaborades les Bíblies catalanes i que, a partir d’aleshores, ha format part del nostre grup en els successius projectes.

L’anàlisi de la miniatura catalana i aragonesa del segle XI i la seva relació amb els primers conjunts monumentals romànics ens obria una via clara que vàrem seguir a continuació. Arran d’això, i en el procés de l’anàlisi iconogràfica, dels models i de les vies de la seva difusió, oberta a tots els mitjans artístics i, en particular, a l’escultura i a la pintura mural romànica, ens plantejàvem –mantenint el format de seminari i sobretot la complicitat i l’amistat que creixia en paral·lel amb el procés de maduració intel·lectual, de joves i grans– les relacions entre el contenidor i el contingut de les esglésies romàniques.  Dit d’una altra manera, de com l’espai eclesial era el continent i raó de ser de les imatges. El següent projecte pretenia dibuixar el panorama de les arts monumentals del romànic als comtats catalans i als regnes d’Aragó-Navarra, però específicament abordar un nou marc teòric i metodològic que permetés la comprensió global de l’edifici romànic com a marc de la litúrgia amb tots els seus “components” considerats de manera integrada i integradora: l’arquitectura, la decoració monumental, el mobiliari i els objectes sumptuaris (orfebreria, llibres, teixits, etc.) així com els programes iconogràfics.

Amb el títol L’església romànica, l’espai de les imatges vàrem tornar a aplegar col·legues de diversa procedència i tradició historiogràfica per compartir els debats al respecte en el nostre segon simposi internacional.

Els projectes finançats pel Ministerio durant aquests anys ens permetien desenvolupar les nostres recerques i, ben aviat (des del 2005), vàrem rebre el reconeixement, i el finançament, com a Grup de Recerca Consolidat per part de la Generalitat de Catalunya.

L’estudi dels primers conjunts monumentals romànics a Catalunya i Aragó ens va permetre destriar-ne els models iconogràfics, procedència i vies de difusió. A la vegada, però, i en relació concreta sobretot amb la pintura monumental, vàrem poder intuir la possibilitat de definir una nova geografia artística que portaria a agrupar i comprendre millor els conjunts del segle XII. Efectivament, la dimensió geogràfica de les activitats artístiques, arran dels nostres estudis particulars sobre els monuments dels Pirineus, ens menava a interrogar-nos sobre les singularitats iconogràfiques que detectàvem en els conjunts situats, o relacionats estretament, en ambdues vessants de la carena muntanyenca, i fer-ne la interpretació.  Els Pirineus com a regió artística, com a espai de frontera, com a cruïlla de relacions i alhora amb una comprovable transmissió “interna” de models, se’ns dibuixava de manera cada vegada més clara.  És per això que el nostre grup, que havia anat incorporant, al llarg dels anys, altres membres novells però també la  col·laboració de membres de centres europeus essencials en l’estudi de l’art alt medieval, va optar per una línia de recerca sota l’argument o títol Pirineus romànics, espai de confluències artístiques que hem desenvolupat en els darrers projectes (PRECA I, II i III).

En aquests projectes hem incorporat, i alhora ens hem incorporat, de manera decidida i intensa les TIC. D’una banda amb la utilització dels sistemes de SIG i, actualment, en la reconstrucció en 3D, en l’elaboració de models digitals anotats.  Precisament, i en relació amb el darrer aspecte, liderem (M. Guardia) un projecte europeu sota el títol: EHEM (Enhancement of Heritage Experiences: the Middle Ages. Digital Layered Models of Architecture and Mural Paintings over Time), dins el programa JPICH, del qual formen part sengles equips de les universitats italianes de Roma Tre i Tuscia i el Cyens de Xipre. Es tracta d’un equip multidisciplinar liderat des de la Història de l’Art però amb la intensa participació i constant diàleg amb experts en el camp de la  Computació Visual i la Realitat Virtual (en el nostre cas enginyers, però també arquitectes, de la UPC de Barcelona, Girona i Vic).