TEMA 2: SÒLIDS CRISTAL·LINS I NO CRISTAL·LINS

Respecte a la direccionalitat dels diferents enllaços primaris, indicar quina de les següents afirmacions és la correcta.
1. No hi ha cap enllaç primari direccional.
2. L'enllaç metàl.lic és no direccional però l'enllaç iònic si que ho és.
3. L'enllaç covalent és direccional, mentre que, tant l'enllaç metàl.lic com l'enllaç iònic són ambdós no direccionals.
4. L'enllaç covalent i l'enllaç iònic són direccionals, mentre que l'enllaç metàl.lic és no direccional.
En un material ceràmic:
1. L'enllaç interatòmic és covalent i l'enllaç entre les diferents unitats iòniques també.
2. Tant l'enllaç interatòmic com l'enllaç entre el diferentes ions és iònic.
3. L'enllaç interatòmic en covalent mentre que l'enllaç entre les diferents unitats iòniques és iònic.
4. En un material ceràmic únicament apareixen forces de Van der Waals.
En un sòlid iònic, l'empaquetament dels diferent ions es degut:
1. A les forces d'atracció electrostàtiques que permeten l'orientació dels ions.
2. És a l'atzar.
3. Unicament a la disposició geomètrica possible en funció dels radis iònics.
4. A la necessitat de mantenir una electroneutralitat i a la disposició geomètrica en funció dels radis iònics.
Els materials polimèrics
1. Són tots ells cristal.lins donat que l'enllaç covalent intermolecular és direccional.
2. En general tenen propietats mecàniques minses degut a la feblesa de les unions intermoleculars.
3. Presenten una elevada duresa degut a l'elevada energia de l'enllaç covalent intramolecular .
4. Tenen una tempertura de transició vitrea com a consequència del trencament d'enllaços covalents intramoleculars.
Els materials metàl.lics,
1. No presenten cap estructura cristal.lina donat que l'enllaç metàl.lic no és direccional.
2. Únicament poden estar formats per àtoms metàl.lics.
3. Com a consequència de la deslocalització dels electrons en les bandes de conducció, presenten una elevada conductivitat elèctrica, deformabilitat i ductilitat.
4. Són fràgils degut al solapament existent entre els orbitals d'enllaç i les bandes de conducció.
Un material cristal.lí
1. És un material fràgil
2. Presenta una ordenació en dos dimensions dels àtoms o ions constituents del sòlid.
3. Presenta una retícula espaial constituida per la juxtaposició de la cel.la unitat.
4. Únicament pot ser una material ceràmic.
Podem definir el factor d'empaquetament com:
1. Volum que ocupen els àtoms en la cel.la unitat partit per el volum total de la cel.la unitat.
2. Fracció d'un pla cristal.logràfic ocupat pels àtoms, ions o molècules constituents del sòlid cristal.lí.
3. Nombre de cel.les unitat que hi ha per unitat de volum.
4. Número mínim de vegades que s'ha de repetir la cel.la unitat per tal de considerar que un sólid és cristal.lí.
Determinar el número de coordinación de la estructura del NaCl que es mostra a la figura
1. 4
2. 6
3. 8
4. 12
Podem definir el número de coordinació:
1. El número que identifica a quina estructura de Bravais pertany un determinat sòlid cristal.lí.
2. Número de àtoms, ions o molècules que es troben envoltant a un altre.
3. Número de àtoms, ions o molècules que formen la cel.la unitat.
4. Distància interplanar existent dins una mateixa família de plans cristal.logràfics.
El nombre equivalent d'àtoms, ions o molècules d'una cel.la unitat cúbica centrada en les cares (FCC) és?
1. 6
2. 14
3. 8
4. 4
El factor d'empaquetament atòmic per a una cel.la unitat cúbica centrada en el cos (BCC) és de,
1. 0,68
2. 0,74
3. 2R√2
4. (4R)²
Direm que un element presenta alotropia quan,
1. Té una única estructura cristal.lina.
2. Pot formar compostos polimòrfics.
3. Pot tenir més d'una estructura cristal.lina.
4. Les propietats del material són iguals en les tres direccions del espai.
Quins index de Miller descriuen el pla cristal.logràfic representat en la figura,
1. (111)
2. (102)
3. (001)
4. (110)
Determinar els índex de Miller del pla d´una cel.la cúbica que talla els eixos en els punts x=1/3; y=2/3; z=1/2
1. (6 3 4)
2. (3 4 4)
3. (1 2 2)
4. (1/3 2/3 1/2)
En una estructura cúbica la direcció [111] i el pla (111) són
1. Paral.lels
2. Perpendiculars
3. No es poden relacionar
4. En una estructura cúbica no pot existir el pla (111)
Es defineix densitat planar com
1. Nombre de plans amb una mateix index de Miller
2. Massa de la cel.la unitat dividid pel volum de la cel.la unitat.
3. Nombre d'àtoms que hi ha continguts en una cel.la unitaria.
4. Fracció d'àrea del pla cristal.logràfic ocupada per àtoms.
Determinar la densitat atòmica planar del plà (110) de la xarxa cùbica centrada en el cos (BCC),
1. 1/(2R²) (àtoms/nm²)
2. 1/(4R²√2) (àtoms/nm²)
3. 0,866
4. 1/(2R²) (àtoms/Å²)
L'estructura cúbica centrada en les cares
1. És una estructura poc compacta
2. Té una secuència d'empaquetament del tipus ABABABAB
3. És una estructura compacta
4. Té dos àtoms per cada cel.la unitat
Els elements que presenten una estructura compacta, tenen enllaços
1. Direccionals
2. Covalents
3. No podem relacionar ambdós paràmetres
4. No direccionals
Determinar el tipus de xarxa cirstal.lina cúbica que presenta el plom sabent que el seu radi atòmic és de 0,175 nm i la seva densitat es de 11,33 g/cm³
1. Cúbica centrada a les cares (FCC)
2. Cúbica centrada en el cos (BCC)
3. Hexagonal compacta (HCP)
4. Cúbica simple (CS)
Un material policristal.lí
1. Està format per cristalls de diferents composició química.
2. Està format per grans de la mateixa composció química pero d'estructura cristal.logràfica diferent.
3. Està format per grans amb orientacions cristal.lines diferents.
4. Presenta estructures polimorfiques.
Un material cristal.lí presenta anisotropia quan
1. Pot presentar diferents estructures alotròpiques.
2. És un material que només pot cristal.litzar en una determinada direcció de l'espai.
3. Les seves propietats varien en funció de les dirección cristal.logràfiques agafades.
4. Les seves propietats no varien en funció de les dirección cristal.logràfiques agafades.
En la técnica de difracció de R-X, per a una estructura cristal.lina cúbica centrada en el cos (BCC),
1. Tots els plans (hkl) poden difractar.
2. La difracció únicament té lloc en aquells plans en els que els índex de Miller (hkl) són tot parells o tots senars.
3. La difracció únicament té lloc en aquells plans en els que La suma dels índex de Miller (hkl) dona lloc a un número parell.
4. Cap dels plans cristal.logràfics presenta difracció.