TEMA 7: TRACTAMENTS TÈRMICS EN MATERIALS

Quin tipus de diagrama de fases és necessari per a què un aliatge binari sigui endurible per precipitació?
1. Que el diagrama presenti una dissolució sòlida terminal en què la solubilitat disminueixi considerablement amb la temperatura
2. Que es tracti d'un aliatge amb components totalment insolubles en estat sòlid
3. Que existeixi en el diagrama la possibilitat de formar compostos intermedis estequiomètrics que frenin el moviment de les dislocacions
4. Que sigui un diagrama en què un dels components tingui una elevada temperatura de fusió.
Un diagrama de refredament continus és un diagrama molt més important indústrialment que el de refredament isotèrmic. Els trets més importants d'aquest tipus de diagrama són:
1. Que es tracta d'un diagrama de refredament isotèrmic, però porta sobreposades diferents velocitats de refredament
2. Que d'aquest diagrama es desprèn que és impossible obtenir martensita d'un acer eutectoide
3. Que les línies inicials i finals de transformació del diagrama es desplacen a temps més grans i temperatures inferiors respecte als diagrames de transformació isotèrmica
4. Existeix una velocitat crítica de refredament per sota de la que no es pot refredar el material
L'ausrevingut de l'acer és un tractament tèrmic que consta de 4 etapes: 1) Austenització, 2) Tremp fins a una temperatura lleugerament superior a la de transformació martensítica, 3) Manteniment a aquesta temperatura el temps necessari per a què tingui lloc la transformació d'austenita, 4) refredament a l'aire fins a temperatura ambient. L' estructura obtinguda és:
1. Bainita
2. Martensita
3. Martensita revinguda
4. Perlita
El marrevingut (martemprat)de l'acer és un tractament tèrmic que consta de 4 etapes: 1) Austenització, 2) Tremp fins a una temperatura lleugerament superior o lleugerament inferior a la de transformació martensítica, 3) Manteniment a aquesta temperatura el temps necessari per a què s’homogeneïtzi, sense que s’iniciï la transformació de l'austenita, 4) refredament a velocitat moderada per evitar grans gradients de temperatures. La estructura obtinguda és:
1. Martensita revinguda
2. Martensita
3. Martensita + Bainita
4. Perlita
Al refredar lentament des de 950º fins a una temperatura just per sota de 723º (723 - dT), un acer (AISI 1020) amb un 0,2%C, s'obté:
1. 100 % d'austenita
2. 23,1% de ferrita + 76,9% d'austenita
3. 23,1%d'austenita (0,8%C) + 76,9% ferrita pro-eutectoide (0,02%C)
4. 76,9% ferrita proeutectoide + 2,7% cementita eutectoide +20,4% ferrita eutectoide
Si una mostra prima d'acer eutectoide (AISI 1080 ) s' austenitza a 860ºC, es manté a aquesta temperatura durant una hora (temps necessari per austenitzar) i finalment es trempa en aigua, la microestructura obtinguda és:
1. martensita
2. martensita revinguda
3. perlita grossa
4. esferoidita
Si una mostra prima d'acer eutectoide (AISI 1080) s' austenitza a 860ºC, es manté a aquesta temperatura durant una hora (temps necessari per austenitzar), es trempa en aigua, s'escalfa de nou a 350º durant una hora i es trempa de nou en aigua, la microestructura obtinguda és:
1. martensita
2. martensita revinguda
3. perlita grossa
4. esferoidita
Si una mostra prima d'acer eutectoide (AISI 1080), s' austenitza a 860ºC, es manté a aquesta temperatura durant una hora (temps necessari per austenitzar), es trempa en un bany de sals fosses a 690ºC durant tres hores, i finalment es trempa en aigua, la microestructura obtinguda és:
1. martensita
2. martensita revinguda
3. perlita grossa
4. esferoidita
Si una mostra prima d'acer eutectoide (AISI 1080), s' austenitza a 860ºC i es manté a aquesta temperatura durant una hora , es trempa en un bany de salt fosses a 580ºC durant dos segons i finalment es trempa en aigua, la microestructura obtinguda és:
1. 100% martensita
2. 100% perlita fina
3. Aproximadament 50% de perlita fina + 50% de martensita.
4. 100% austenita
Quan un aliatge binari de Al-10%Cu en pes, es porta per refredament lent des de 700ºC fins a una temperatura just per sobre de la temperatura del eutectic (548ºC + dT) s'obté una microestructura formada per alfa pro-eutectic. Quina quantitat de aliatge es troba en forma alfa pro-eutèctic a aquesta temperatura i quina composició té?
1. 84,2%alfa pro-eutectic d'un 5,65%Cu.
2. 6,5%alfa pro-eutectic d'un 5,65%Cu.
3. 9,28%alfa pro-eutectic d'un 10%Cu.
4. 84,2%alfa pro-eutectic d'un 10%Cu.
Quan un aliatge binari de Al-10%Cu en pes, es refreda lentament des de 700º fins just per sota de la temperatura del eutèctic (548ºC -dT), s'obté una microestructura bifàsica. Indiqueu composició i quantitat de cada fase.
1. 90,7% alfa de 5,65% Cu
  9,3% de tetha de 52,5%Cu
2. 9,28% d'alfa proeutectoide de 6,5%Cu
  15,8% d'alfa eutectoide de 16,5% Cu
3. 84,2% d'alfa proeutectoide de 5,65%Cu
  15,8%de tetha de 52,5%Cu
4. 15,8%de tetha de 52,5%Cu
  84,2 d'alfa eutectoide de 6,5% Cu
Un tractament tèrmic de maduració,
1. Pot realitzar-se en tres etapes: solubilització, tremp i maduració
2. pot realitzar-se a qualsevol material
3. pot realitzar-se per qualsevol composició, tant sols cal tenir cura de la temperatura
4. equival a l'enduriment per dissolució sòlida
Al refredar lentament un acer hipereutectoide amb un 1,1%C, des de 900ºC fins a una temperatura just per sota de 723ºC (723 - dT), s'obté:
1. 83.8% de ferrita + 16,2% cementita
2. 83,8% de ferrita eutectoide + (5,1% cementita pro-eutectoide + 11,1 cementita eutectoide)
3. 90% de ferrita eutectoide + 10% cementita eutectoide
4. 100%Austenita
Al refredar lentament un acer hipereutectoide amb un 1,1%C, des de 900ºC fins a una temperatura just per sobre de 723ºC (723 + dT), s'obté:
1. 5% de ferrita + 95% cementita
2. 83,8% de ferrita eutectoide + 16,6 cementita eutectoide
3. 90% de ferrita eutectoide + 10% cementita eutectoide
4. 94,9% d'austenita + 5,1 cementita proeutectoide
Quant té lloc la maduració d'un aliatge a una temperatura relativament baixa:
1. Es separen dues fases fàcilment observables al microscopi òptic
2. Es formen zones de precipitats o zones GP ( Guinier- Preston) inestables
3. Es formen zones de precipitats o zones GP ( Guinier- Preston) estables
4. Es manté la dissolució sobresaturada
La martensita és:
1. Un producte de la descomposició lenta de l'austenita
2. Una dissolució sòlida sobresaturada de carboni en ferro tetragonal centrat en el cos
3. Una fase que es presenta sempre en els acers amb més d'un 0,2%C.
4. Un microconstituent de la perlita
Un tractament de revingut d'un acer es realitza per:
1. Modificar la perlita fina
2. Sempre per sota de 200ºC
3. Per modificar les propietats de la martensita
4. Per provocar una estabilització de carburs èpsilon
Un normalitzat d'un acer és un tractament tèrmic de
1. Formació de microestructures segregades per tal de millorar les propietats mecàniques.
2. Austenització seguit d'un refredament en aire estàtic
3. Refredament ràpid de l'austenita per tal d'obtenir un acer d'elevada duresa.
4. Un tractament de l'acer perquè la seva composició s'ajusti a la normativa internacional
Un tractament de recuit total d'un acer és un tractament tèrmic que:
1. Dóna lloc a una martensita revinguda amb molt bones propietats mecàniques
2. És més econòmic que el normalitzat per que no cal treure l'acer del forn per refredar-lo
3. Es realitza escalfant acers hipoeutectoides i eutectoides 40ºC per sobre del límit austenita-ferrita i refredant molt lentament
4. Es realitza escalfant acers hipoeutectoides i eutectoides 40ºC per sobre del límit austenita-ferrita i refredant molt ràpidament.
En un tractament de recuit total a un acer hipereutectoide
1. Ha d'austenitzar-se a uns 40ºC per sobre de la temperatura eutectoide i refredar-se molt lentament en el forn
2. No cal austenitzar-lo, ja que tant sols cal un refredament molt lent per tal de dissoldre la cementita
3. Als acers hipereutectoides no se'ls pot realitzar un tractament de recuit total
4. Després del tractament adequat s'obté una microestructura de tipus eutectoide
Què és un precipitat coherent?
1. És un precipitat format per àtoms de solut a partir d'una dissolució sobre saturada amb una estructura cristal·lina idèntica a la de la matriu
2. És un precipitat format per àtoms de solut a partir d'una dissolució sobre saturada amb una estructura cristal·lina pròpia i diferent de la matriu
3. És un compost intermetàl·lic estequiomètric en una matriu metàl·lica
4. És el producte de descomposició d'una dissolució sobresaturada refredada a l'aire
Què és un tractament tèrmic de recuperació?
1. És un tractament tèrmic que ens permet recuperar el metall pur a partir d'un aliatge per tal de reciclar-lo
2. És un tractament tèrmic que té lloc a temperatures molt properes a la de fusió i que provoca un creixement important de la mida de gra
3. És un tractament tèrmic en què es dissipen les tensions internes i algunes dislocacions es restauren en estats d'energia menors
4. És un tractament tèrmic que permet recuperar la forma original en un metall que ha estat deformat en calent
El tractament de recristal·lització
1. Té lloc a una temperatura fixa per cada material i permet obtenir mides de gra controlats
2. Permet obtenir monocristalls escalfant el material a temperatures properes a la de fusió
3. La temperatura del tractament es característica de cada material i independent del grau de deformació
4. Sols pot tenir lloc en aquells metalls que prèviament han estat deformats en fred
Que és un tractament tèrmic de recristal·lització?
1. És un tractament que té lloc a una temperatura d'aproximadament un 30% la temperatura de fusió, independentment del grau de deformació que presenti el metall
2. És un tractament tèrmic que permet obtenir una nova estructura de gra lliure de deformacions
3. La mida de gra obtingut en el tractament depèn de la temperatura, però és independent del temps
4. Té lloc a una temperatura fixa per cada material i permet obtenir mides de gra controlats
El tractament tèrmic de maduració (envelliment) de l'alumini és la tercera etapa d'enduriment per precipitació d'aliatges d'alumini que
1. Té lloc sempre a temperatura ambient
2. Consisteix en la formació d'un precipitat finament dispers.
3. Té per objecte augmentar la ductilitat dels aliatges d'alumini
4. Es realitza després d'un tremp i revingut