TEMA 8: PROPIETATS MECÀNIQUES

La deformació lineal media o convencional:
1. és l'allargament absolut experimentat per un material sotmès a esforç
2. s'obtén dividint l'allargament experimentat per la longitud original
3. s'obtén fent el logaritme neperià de la longitud instantània dividida per la longitud original
4. s'obtén fent el logaritme decimal de la longitud instantània dividida per la longitud original
Una barra d'aliatge d'alumini (10 mm de diàmetre) es sotmet a tracció amb una força de 10,000 N. El mòdul de Young és de 70,000 MPa i el coeficient de Poisson de 0.33. La disminució de diàmetre experimentada per la barra sota l'esmentat esforç és de:
1. 0.006 mm
2. 0.66 mm
3. 6 mm
4. 0.0047 mm
El mòdul d'elasticitat o de Young:
1. varia amb la temperatura
2. no és una propietat intrínseca del material
3. representa la resistència mecànica del material
4. és independent de l'orientació cristal·logràfica
Els materials que presenten un gran allargament elàstic seguit d'una deformació plàstica molt petita o inapreciable i després trenquen són els:
1. polímers termoplàstics
2. polímers termostables
3. metalls després d'un recuit total
4. elastòmers
Els materials en els que es poden produir processos de deformació plàstica, assolint allargaments del 600% o superiors són:
1. les ceràmiques cristal·lines
2. els metalls endurits per tractament tèrmic
3. els polímers termoplàstics
4. els polímers termostables
Les dislocacions en els metalls són responsables dels procesos de:
1. difusió en estat sòlid
2. corrosió
3. deformació plàstica
4. formació d'aliatges
El maclatje és un defecte planar responsable de:
1. la conductivitat elèctrica en ceràmiques
2. la deformació plàstica
3. la semiconductivitat
4. l'estovament dels materials
En un acer al carboni tractat tèrmicament en diferents condicions:
1. el límit elàstic de l'acer després de tremp és superior al de l'acer amb recuit total
2. el límit elàstic de l'acer després de tremp és inferior al de l'acer amb recuit total
3. el límit elàstic de l'acer normalitzat és superior al de l'acer després de tremp
4. el valor del límit elàstic és independent de l'estat de tractament
En un recuit de baixa temperatura o restauració després de treball en fred:
1. no hi ha variació apreciable en les propietats mecàniques
2. no hi ha disminució de les tensions internes o residuals
3. involucra nucleació i creixement cristal·li
4. no modifica ni les propietats físiques ni la resistència a la corrosió
L'enduriment de metalls pot tenir lloc per:
1. corrosió
2. recuit total
3. deformació mecánica en fred
4. augment de la mida de gra
L'enduriment de metalls pot tenir lloc, entre d'altres, per:
1. tractament tèrmic
2. pasivació
3. generació de vacants
4. relaxació de tensions
L'enduriment de metalls pot tenir lloc, entre d'altres, per:
1. disolució sòlida
2. recuit total
3. difusió en estat sòlid
4. homogenització
La fragilitat en les ceràmiques es deu a:
1. el tipus d'enllaç entre àtoms o ions
2. les parts vítries que contenen
3. les ceràmiques no són fràgils, són tenaces
4. a l'elevada deformació plàstica que pateixen
La deformació plàstica en els polímers:
1. es deu fonamentalment al lliscament entre cadenes
2. es produeix per sota la temperatura de transició dúctil-fràgil
3. es produeix per sota de la temperatura de transició vítria
4. és típica dels elastòmers
Una probeta de ferro pur s'ha assajat a tracció. La longitud inicial és de 50.89 mm i la secció original de 81.14 mm2. La longitud després de l'assaig és de 69 mm i la secció final en la zona de fractura de 26.26 mm2. La força en el límit de proporcionalitat és de 15,000 N i la força màxima de 23,060 N. La resistència a la tracció és de:
1. 284 MPa
2. 185 MPa
3. 103 MPa
4. 321 MPa
En un aliatge d'alumini amb 4% Cu, quina propietat/propietats es poden millorar amb un tractament d'envelliment o maduració:
1. la ductilitat
2. la maleabilitat
3. la resistència a la corrosió i al desgast
4. la resistència mecànica i la duresa
L'escala de microduresa de Vickers:
1. utilitza un penetrador de piràmide de diamant de base rectangular
2. utilitza càrregues de 5 a 20 kg-f
3. s'empra, entre d'altres, per mesurar la duresa de recobriments o de materials sotmesos a enduriment superficial
4. es llegeix directament el valor de duresa en el duròmetre
En una de les escales de duresa es requereix emprar una relació previament a fer la corresponent medició:
1. escala Knoop i relació P/D
2. escala Vickers i relació P2/D
  
  (nota: P està elevat al quadrat)
3. escala Brinell i relació P2/D
  
  (nota: P està elevat al quadrat)
4. escala Brinell i relació P/D2
  
  (nota: D està elevat al quadrat)
L'assaig Brinell:
1. permet mesurar dureses en tot tipus de materials
2. és assaig vàlid per a capes primes
3. és de lectura directa
4. degut a la mida de l'empremta afecta molt l'acabat superficial del material
En les escales de duresa Rockwell:
1. s'utilitzen sempre penetradors fets amb diamant
2. la mesura es fa en base a la profunditat de penetració i es llegeix directament en el duròmetre
3. en totes les escales s'utilitza sempre la mateixa càrrega
4. els valors de duresa obtinguts es corresponen amb els de l'escala Vickers
En l'assaig d'impacte:
1. el resultat obtingut és independent de la temperatura
2. podem determinar la temperatura dúctil-fràgil d'un material
3. el resultat és independent de si el material s'entalla o no
4. podem determinar la temperatura de transició vítrea d'un material metàl·lic
La fallada en el buc del Titanic es produí per:
1. termofluència
2. un problema relacionat amb la temperatura de transició dúctil-fràgil
3. fatiga
4. un problema relacionat amb la temperatura de transició vítria
La fallada en els eixos de vagons de ferrocarril es produeix normalment per un problema de:
1. termofluència
2. fatiga
3. temperatura de transició dúctil-fràgil
4. temperatura de transició vítria
Els següents factors permeten millorar la vida de fatiga d'un material:
1. augmentar les geometries exaltadores o concentradores de tensió
2. controlar les tensions residuals, però si en queden en el material que siguin de compresió
3. augmentar la rugositat superficial del material
4. fer un tractament de recuit en el material
Les propietats més importants a tenir presents en un disseny d'enginyeria civil són:
1. la duresa i la ductilitat
2. la resistència mecànica i la resistència a la termofluència
3. la rigidesa i la resistència mecànica
4. la rigidesa i la maleabilitat