és l'allargament absolut experimentat per un material sotmès a esforç
s'obtén dividint l'allargament experimentat per la longitud original
s'obtén fent el logaritme neperià de la longitud instantània dividida per la longitud original
s'obtén fent el logaritme decimal de la longitud instantània dividida per la longitud original
Una barra d'aliatge d'alumini (10 mm de diàmetre) es sotmet a tracció amb una força de 10,000 N. El mòdul de Young és de 70,000 MPa i el coeficient de Poisson de 0.33. La disminució de diàmetre experimentada per la barra sota l'esmentat esforç és de:
0.006 mm
0.66 mm
6 mm
0.0047 mm
El mòdul d'elasticitat o de Young:
varia amb la temperatura
no és una propietat intrínseca del material
representa la resistència mecànica del material
és independent de l'orientació cristal·logràfica
Els materials que presenten un gran allargament elàstic seguit d'una deformació plàstica molt petita o inapreciable i després trenquen són els:
polímers termoplàstics
polímers termostables
metalls després d'un recuit total
elastòmers
Els materials en els que es poden produir processos de deformació plàstica, assolint allargaments del 600% o superiors són:
les ceràmiques cristal·lines
els metalls endurits per tractament tèrmic
els polímers termoplàstics
els polímers termostables
Les dislocacions en els metalls són responsables dels procesos de:
difusió en estat sòlid
corrosió
deformació plàstica
formació d'aliatges
El maclatje és un defecte planar responsable de:
la conductivitat elèctrica en ceràmiques
la deformació plàstica
la semiconductivitat
l'estovament dels materials
En un acer al carboni tractat tèrmicament en diferents condicions:
el límit elàstic de l'acer després de tremp és superior al de l'acer amb recuit total
el límit elàstic de l'acer després de tremp és inferior al de l'acer amb recuit total
el límit elàstic de l'acer normalitzat és superior al de l'acer després de tremp
el valor del límit elàstic és independent de l'estat de tractament
En un recuit de baixa temperatura o restauració després de treball en fred:
no hi ha variació apreciable en les propietats mecàniques
no hi ha disminució de les tensions internes o residuals
involucra nucleació i creixement cristal·li
no modifica ni les propietats físiques ni la resistència a la corrosió
L'enduriment de metalls pot tenir lloc per:
corrosió
recuit total
deformació mecánica en fred
augment de la mida de gra
L'enduriment de metalls pot tenir lloc, entre d'altres, per:
tractament tèrmic
pasivació
generació de vacants
relaxació de tensions
L'enduriment de metalls pot tenir lloc, entre d'altres, per:
disolució sòlida
recuit total
difusió en estat sòlid
homogenització
La fragilitat en les ceràmiques es deu a:
el tipus d'enllaç entre àtoms o ions
les parts vítries que contenen
les ceràmiques no són fràgils, són tenaces
a l'elevada deformació plàstica que pateixen
La deformació plàstica en els polímers:
es deu fonamentalment al lliscament entre cadenes
es produeix per sota la temperatura de transició dúctil-fràgil
es produeix per sota de la temperatura de transició vítria
és típica dels elastòmers
Una probeta de ferro pur s'ha assajat a tracció. La longitud inicial és de 50.89 mm i la secció original de 81.14 mm2. La longitud després de l'assaig és de 69 mm i la secció final en la zona de fractura de 26.26 mm2. La força en el límit de proporcionalitat és de 15,000 N i la força màxima de 23,060 N. La resistència a la tracció és de:
284 MPa
185 MPa
103 MPa
321 MPa
En un aliatge d'alumini amb 4% Cu, quina propietat/propietats es poden millorar amb un tractament d'envelliment o maduració:
la ductilitat
la maleabilitat
la resistència a la corrosió i al desgast
la resistència mecànica i la duresa
L'escala de microduresa de Vickers:
utilitza un penetrador de piràmide de diamant de base rectangular
utilitza càrregues de 5 a 20 kg-f
s'empra, entre d'altres, per mesurar la duresa de recobriments o de materials sotmesos a enduriment superficial
es llegeix directament el valor de duresa en el duròmetre
En una de les escales de duresa es requereix emprar una relació previament a fer la corresponent medició:
escala Knoop i relació P/D
escala Vickers i relació P2/D
(nota: P està elevat al quadrat)
escala Brinell i relació P2/D
(nota: P està elevat al quadrat)
escala Brinell i relació P/D2
(nota: D està elevat al quadrat)
L'assaig Brinell:
permet mesurar dureses en tot tipus de materials
és assaig vàlid per a capes primes
és de lectura directa
degut a la mida de l'empremta afecta molt l'acabat superficial del material
En les escales de duresa Rockwell:
s'utilitzen sempre penetradors fets amb diamant
la mesura es fa en base a la profunditat de penetració i es llegeix directament en el duròmetre
en totes les escales s'utilitza sempre la mateixa càrrega
els valors de duresa obtinguts es corresponen amb els de l'escala Vickers
En l'assaig d'impacte:
el resultat obtingut és independent de la temperatura
podem determinar la temperatura dúctil-fràgil d'un material
el resultat és independent de si el material s'entalla o no
podem determinar la temperatura de transició vítrea d'un material metàl·lic
La fallada en el buc del Titanic es produí per:
termofluència
un problema relacionat amb la temperatura de transició dúctil-fràgil
fatiga
un problema relacionat amb la temperatura de transició vítria
La fallada en els eixos de vagons de ferrocarril es produeix normalment per un problema de:
termofluència
fatiga
temperatura de transició dúctil-fràgil
temperatura de transició vítria
Els següents factors permeten millorar la vida de fatiga d'un material:
augmentar les geometries exaltadores o concentradores de tensió
controlar les tensions residuals, però si en queden en el material que siguin de compresió
augmentar la rugositat superficial del material
fer un tractament de recuit en el material
Les propietats més importants a tenir presents en un disseny d'enginyeria civil són:
la duresa i la ductilitat
la resistència mecànica i la resistència a la termofluència