Durant la dècada dels 60s del segle passat, l’aufrany es va extingir de bona part de Catalunya i només van romandre algunes poques parelles en àrees més a l’oest a tocar d’Aragó. Durant 1980s, una nova parella es va establir una mica més a l’est i, a partir de 1990s, l’espècie va anar recolonitzant poc a poc antics territoris i àrees on no es tenia constància d’haver-se observat mai abans, com ara algunes àrees del centre i est de Catalunya, incrementant-se així la seva població i àrea de distribució.

Avui en dia hi ha a prop de 30 territoris ocupats a l’àrea d’estudi que són monitoritzats cada any, posant èmfasi en l’èxit reproductiu, la dieta, l’estat sanitari dels polls, el marcatge dels polls amb emissors GPS i l’estudi de la relació entre l’espècie i els nous escenaris canviants amb els que aquesta es troba. Recentment s’han estudiat diversos aspectes relacionats amb l’ecologia de l’espècie, com ara la distribució de l’espècie en relació als abocadors (veure estudi 1), una nova metodologia basada amb isòtops estables per tal de determinar la seva dieta (veure estudi 2), els components moleculars i contaminants relacionats amb la supervivència i estat sanitari dels polls (veure estudis 3 i 4) i un anàlisi de viabilitat d’aquesta població (veure estudi 5). Tot aquest coneixement i informació hauria de servir per implementar mesures de conservació efectives no només per a la població d’aufrany a Catalunya sinó també per altres poblacions amenaçades o en regressió.

Aquest any, com a resultat de la pandèmia de la Covid-19, hem tingut moltes limitacions per tal de realitzar un seguiment adequat de la població d’aufrany, de manera que no hem pogut prospectar tots els territoris potencials de la mateixa manera. Tot i així es va poder determinar que, dels 24 territoris dels que es va poder fer seguiment, 15 es van reproduir amb èxit, un va fracassar i dels altres territoris no es disposa prou informació per determinar si l’espècie es va reproduir. La productivitat d’enguany va ser de 1,25 polls per parella, el que es pot considerar una bona productivitat per a aquesta població. La mala notícia va ser la desaparició d’una parella en un territori “tradicional”. Aquest fet es va produir després de la mort dels polls d’una parella propera l’any passat causa dels rodenticides (llegiu la notícia relacionada). Per contra, es van descobrir dues noves parelles al sector oriental de l’àrea de distribució, corroborant així l’expansió d’aquesta població.

Aquest programa de seguiment i recerca està realitzat per l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona i l’IRBIO, amb la col·laboració del Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona i el finançament de Red Eléctrica de España, Fundació Catalunya-La Pedrera i la Diputació de Barcelona. Aquest projecte també va rebre el premi del Delta Birding Festival organitzat i finançat per ICO, Oryx i Fundació Catalunya-La Pedrera. Durant el treball de camp, ha estat essencial la participació del Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals, així com del guardes de la xarxa de parcs naturals de la Diputació de Barcelona i els tècnics de la Generalitat de Catalunya i la Subdirección General de la Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica. Grup de Naturalistes d’Osona, GACO, ICO i Naturalistes de la Garrotxa també han participat en el seguiment i han aportat suport logístic. El Servei de la Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya ha participat amb suport logístic i l’obtenció dels permisos necessaris. Finalment, Ferrovial i el Consorci per a la gestió de residus urbans d’Osona també han participat donant suport logístic.

error: Content is protected !!

Pin It on Pinterest