CENTRE DE MONITORATGE DE LA BIODIVERSITAT DE MUNTANYES MEDITERRÀNIES

Els indicadors de la biodiversitat: el procés de selecció

Per poder conèixer quins elements dels ecosistemes cal seguir de forma prioritària, es van seleccionar i analitzar una sèrie d’indicadors de la biodiversitat tot seguint un procediment de treball jeràrquic (Figura 1) obtenint així quatre tipus d’indicadors: de l’estat de les espècies, dels hàbitats, dels processos ecològics i de l’efecte dels factors de canvi. 

Primerament es va fer una cerca d’informació ja fos publicada o inèdita sobre les espècies, hàbitats i comunitats biològiques presents en l’àmbit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac  (341 documents i publicacions; 19 bases de dades de seguiments). La informació es va compilar en bases de dades organitzades per espècies (2.759 espècies), hàbitats (96) i seguiments de biodiversitat (29).

Seguidament, les espècies, els hàbitats i els factors de canvi es van valorar quantitativament amb un Índex de rellevància (Taula 1) de forma independent i es van seleccionar aquells que tenien un índex més elevat (valor de 3 per a espècies i hàbitats, i de 2 pels factors de canvi). Com a resultat es van seleccionar 581 espècies, 12 hàbitats i 11 factors de canvi.

Paral·lelament, es van identificar, definir i seleccionar de forma qualitativa els processos ecològics més rellevants dels sistemes mediterranis en funció de les característiques biològiques de l’àmbit d’estudi (espècies i hàbitats), així com de les comunitats ecològiques, les interrelacions més rellevants en l’àmbit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac . En aquest sentit es va elaborar un esquema que recollís les possibles relacions tròfiques i interaccions entre les espècies, els hàbitats i els condicionants externs (abiòtics i antròpics) del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (Figura 2) i es van definir els principals processos ecològics.

Obtinguts els indicadors a nivell d’espècies, hàbitats, processos ecològics i factors de canvi, es va procedir a agrupar-los per similituds generant un Catàleg dels seguiments. En el cas concret de les espècies es van agrupar per similituds taxonòmiques i/o funcionals (per ex.: flora amenaçada rupícola, peixos continentals, etc.), mentre que pels hàbitats es van agrupar per similituds florístiques, estructurals i ecològiques. A nivell pràctic i metodològic, la component ‘hàbitat’ tenia un valor transversal i metodològic donat que en el cas del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac  es van escollir uns hàbitats representatius dels ecosistemes mediterranis (Figura 3) i que alhora serien els que es mostrejarien tant pels indicadors a nivell d’espècies, del mateix hàbitat, dels processos ecològics o bé dels factors de canvi.

El catàleg dels seguiments va permetre seleccionar els Seguiments prioritaris, que varen resultar ser aquells 26 seguiments que tenien un Índex de prioritat més elevat en funció de l’especificitat, la generalitat (espècies abundants, hàbitats representatius, processos ecològics comuns), la rellevància (espècies bandera, hàbitats singulars), les interaccions entre organismes i la utilitat per la gestió i la presa de decisions.

En funció dels Seguiments prioritaris seleccionats, es van definir les Escales de seguiment: de punt (per a espècies o processos localitzats geogràficament), de parcel·la (amb la filosofia d’interaccions dels organismes i processos que es donen segons hàbitats) i de macroescala (per aquells organismes i processos que es donen a escales més àmplies).

Seguidament, es van elaborar els Protocols dels seguiment, per a tots els Seguiments prioritaris seleccionats, de forma estandarditzada, adaptats als indicadors seleccionats, en consens amb experts i tenint en compte les iniciatives i seguiments que s’estan duent a terme al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Per aquesta elaboració també es va tenir en compte que els indicadors poden formar part d’un o més nivells de seguiment i que alguns dels seguiments requeriran de més d’un protocol de seguiment, ja que les diferents espècies, alguns components de l’habitat o certs processos ecològics requereixen de protocols de seguiment específics.