El Parc natural de Sant Llorenç del Munt, el primer creat a l’Estat Espanyol, acull al Centre de Monitoreig de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies que té per objecte el seguiment de la biodiversitat per a tenir un diagnòstic continuat dels seu estat i gestionar-la sosteniblement. Aquest espai natural té comunitats amb plantes i animals endèmics, és a dir únics al món, com els roqueters –comunitats pedregoses- però també té boscos de pinàcies endèmiques mediterrànies de gran valor.

Durant la COVID 19, els seguiments han permès conèixer la resposta de la biodiversitat davant de l’absència de la presència humana. L’impacte de la hiperfreqüentació  humana en aquest Parc es tradueix en erosió, pèrdua de plantes i animals, allunyament de la fauna, pèrdua de la reproducció i mort directe. Els resultats del confinament han comportat un experiment natural inaudit pels investigadors i una lliçó per a la gestió. Àrees erosionades pel trepig humà s’han vist recobertes per catifes de plantes que les han recolonitzat, amb plantes endèmiques que han recuperat terreny com el peu de colom, l’arenària, la corona de reina,… Els escorpins i escurçons molt afectats per la persecució humana, i que són espècies-clau ja que s’alimenten d’insectes i rosegadors s’han tornat a veure, al costat de les perdius que feia dècades que no es reproduïen per les molèsties humanes. Als camins ha estat comú trobar petjades i rastres de toixons, fagines, guilles, i gats mesquers, on el trepig humà i els gossos acompanyants els allunyaven o predaven. Els lladrucs dels cabirols en ple bosc i el seu acostament als investigadors ha estat la nota del dia a dia i els animals atropellats per bicicletes i cotxes abans trobats per dotzenes han estat ara anecdòtics.

Si els humans som capaços de conservar la Sagrada Família sense discussió pel seu ‘valor intrínsec’ com no podem fer el mateix amb la biodiversitat si a més aquesta ens proporciona ‘valors de servei’ com l’oxigen que respirem, i els recursos que emprem? Si coneixem com és d’important per a la nostra salut i benestar tenir uns ecosistemes naturals ben conservats, per que no aprofitem aquesta crisi de la COVID-19  per a canviar la gestió? Per que no regulem la presència humana a les àrees més riques en biodiversitat i traslladem fora dels parc les activitats que sabem que causen pertorbacions? En definitiva per que no valorem els valors intrínsecs i de servei que ens proporciona la biodiversitat i establim reciprocitat amb ella? Si ho fem, la nostra salut i les generacions futures ens ho agrairan.

 

Sabadell, juny de 2020.

Joan Real

Professor de la Universitat de Barcelona i investigador de l’IRBIO

error: Content is protected !!

Pin It on Pinterest