L’any 2017 s’ha consolidat com el sisè any de seguiment de la població d’aufrany a la Catalunya central i oriental (comarques de l’Anoia, Vallès Occidental, Bages, Berguedà, Solsonès, Osona, Ripollès i Garrotxa) per part de l’Equip de Biologia de la Conservació i el Grup de Naturalistes d’Osona (GNO). Durant aquests anys, s’ha anat recollint informació sobre els paràmetres demogràfics de la població, la seva dieta i les condicions ambientals dels territoris ocupats. A més a més, també s’ha registrat la informació obtinguda de tots els individus anellats durant aquest període que han sigut observats vius o morts dins o fora de Catalunya. Tota aquesta informació és de gran utilitat de cara a descriure l’expansió recent de l’aufrany a la Catalunya central i Oriental així com també és essencial per a establir les aplicacions de la investigació a la conservació de l’espècie.
El 2017 es van confirmar 18 territoris ocupats dels 28 prospectats, nou més es van considerar desocupats i no es va poder confirmar l’ocupació del territori restant. Aquest elevat nombre de territoris desocupats és una de les dades més destacades d’aquest 2017. La meitat d’aquests, ja havien sigut desocupats anys anteriors, en alguns d’ells s’hi havien observat molèsties per parapents o treballs forestals i aquest cop ja no hi vam arribar a observar individus. La resta de territoris desocupats havien criat amb èxit els últims anys, però el 2017 no se’n va localitzar el niu i, en alguns casos, ni tan sols es va observar la presència d’individus. Els motius d’aquesta desocupació territorial són desconeguts, tot i així se sap que l’aufrany és una espècie sensible a les molèsties i pot canviar la ubicació dels seus territoris per intentar evitar-les. Cal destacar, però, que el 2017 dues noves parelles han ocupat territoris desconeguts fins ara, una d’elles al Ripollès i l’altra al Priorat, comarca que aquest 2017 va ser incorporada a l’àrea d’estudi. De les 18 parelles territorials, totes van realitzar posta, però una d’elles va fracassar durant la incubació i l’altra quan els polls tenien pocs dies d’edat. Les 16 parelles restants es van reproduir amb èxit i van portar un total de 22 polls a l’envol, obtenint-se una de les productivitats més elevades dels últims anys (1,22 polls per parella territorial). Aquests 22 polls van ser anellats amb una anella convencional i una de lectura a distància. A més a més, a tots ells se’ls varen prendre mesures biomètriques, mostres de sang i plomes i es varen recollir restes alimentícies als nius.
L’Equip vol agrair el suport dels Parcs de Sant Llorenç del Munt de la Diputació de Barcelona, del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del Parc Natural del Montsant, així com de la Fundació la Pedrera. També volem agrair molt especialment al Cos d’Agents Rurals i en concret al Grup de Suport de Muntanya per l’accés als nius per tal de poder anellar els polls, al Centre de Recuperació de Torreferrussa pels diagnòstics dels exemplars ferits o morts i la informació proporcionada, i al Servei de Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya per la informació proporcionada i el suport rebut. Finalment, també volem agrair la col·laboració de guardes, agents rurals i naturalistes que han fet possible el seguiment dels diversos territoris.