Àliga perdiguera

El seguiment de la població catalana d’àliga perdiguera realitzat des de 1980 ens ha permès obtenir informació acurada sobre l’ocupació, la supervivència adulta i la productivitat d’una mostra elevada dels territoris d’àliga perdiguera a Catalunya. Gràcies a això, podem estudiar com funciona la població catalana i analitzar la viabilitat de la població catalana en el marc del conjunt de poblacions ibèriques i franceses. Tot i així, aquest gran volum d’informació s’havia tractat fins al moment a escala poblacional però no encara per generar informació útil i precisa sobre les mesures de gestió més adients en cada territori. Per aquest motiu, entre els anys 2014 i 2016, vam desenvolupar un projecte pioner amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el finançament de la fundació suïssa Mava, adreçat a establir els objectius de conservació per garantir la viabilitat de les poblacions d’àliga perdiguera a Catalunya i a promoure la creació sinèrgies amb tots els actors de la societat implicats en la conservació d’aquesta espècie per tal de garantir la sostenibilitat de les mesures de conservació a llarg termini.

En el marc d’aquest projecte, es va estimar la supervivència adulta i la productivitat pel període 2006-2015 i la supervivència preadulta pel període 2008-2015 en base a la informació obtinguda gràcies al seguiment anual de la població. Com a aplicació pràctica per a la conservació d’aquesta espècie, es elaborar una proposta de mesures de conservació que s’haurien de portar a terme en els territoris d’àliga perdiguera de la província de Barcelona. Per fer-ho, es van caracteritzar els territoris estudiats en termes de supervivència adulta, productivitat i taxa de creixement territorial, i per cada territori s’avaluà si els valors observats es trobaven en nivells adequats i garantien l’autosostenilitat territorial (balanç net entre naixements i morts superior a zero).

Un dels resultats del projecte ha estat generació de les guies de conservació “Guidelines for the conservation of Bonelli’s eagle populations”, amb de l’objectiu que gestors, parts interessades i naturalistes tinguin una eina pràctica per a gestionar adequadament l’espècie en els seus diferents marcs d’actuació (local, municipal, espais protegits o regions) i sigui útil en la conservació de l’espècie. Els capítols d’aquestes guies s’agrupen en dues grans seccions corresponents a dos estadis en el marc del procés de conservació: (1) Identificació dels objectius de conservació, és a dir, diagnosticar els problemes, i (2) Implementació de les accions de conservació, és a dir, resoldre els problemes. Per tal d’emmarcar cada capítol dins un full de ruta per a la conservació de poblacions d’àliga perdiguera, en el capítol introductori inclou un arbre de decisions. Responent de manera seqüencial les preguntes que es descriuen en aquest arbre de decisions el lector és guiat cap a un capítol concret d’aquestes guies.

Finalment, es va elaborar un inventari de parts implicades en la conservació de l’àliga perdiguera a Catalunya que comprèn 226 entitats, administracions i/o companyies privades, als quals se’ls hi va enviar una enquesta, la informació derivada de la qual ha estat de gran utilitat per a l’elaboració de les guies de conservació. La mateixa presentació pública dels resultats el dia 3 de març de 2016 va propiciar la trobada i les sinèrgies entre administracions, entitats i col·lectius directament implicades en la conservació de l’espècie.