Plans de gestió

Els ecosistemes mediterranis han estat modelats des d’antic per l’agricultura, la ramaderia i l’explotació del bosc. L’abandonament generalitzat d’aquestes pràctiques tradicionals en àrees de muntanya mediterrània a partir de mitjans del segle passat, ha comportat una disminució dels espais oberts dels que depenen moltes espècies presa clau en la conservació d’aquests ecosistemes, com el conill i la perdiu, base alimentària de diversos depredadors amenaçats com l’àliga perdiguera.

En aquest context actual d’homogeneïtzació del paisatge, els incendis forestals suposen una oportunitat per aquestes espècies d’hàbitats oberts. Per aquest motiu, durant el període 2005-2008 l’Equip de Biologia de la Conservació va rebre el suport de la Diputació de Barcelona per realitzar un pla de gestió dels hàbitats en un sector del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac afectat parcialment per un incendi que l’any 2003 va cremar 4.600 ha. L’àrea objecte d’aquest Pla es correspon amb un antic territori d’àliga perdiguera actualment desocupat, de manera que la finalitat d’aquest pla era millorar les condicions d’hàbitat per afavorir una potencial recolonització d’aquest territori. Per fer-ho, es van establir els objectius de gestió en cadascun dels hàbitats presents a l’àrea delimitada pel pla i, gràcies al finançament de l’Obra Social “La Caixa”, l’any 2007 es van actuar sobre 35 ha de matollar, on es va realitzar un desbrossament mecànic per reduir la cobertura arbustiva i afavorir el creixement de l’estrat herbaci, afavorint així l’abundància de conill.

Per altra banda, després de l’incendi de 1994 que va afectar bona part de l’espai natural protegit dels Cingles de Bertí, els hàbitats oberts van anar desapareixent progressivament i el paisatge es va homogeneïtzar, dominat per un dens matollar i alzinar de rebrot amb un elevat risc d’incendi. Conseqüentment, les poblacions de conill, llebre i perdiu van anar disminuint dràsticament i la parella d’àliga perdiguera present a l’espai presentava una productivitat molt baixa (0,57 polls per any durant el període 2000-2007). Per revertir aquesta situació, el 2007 es va signar un conveni de col·laboració entre diverses parts ha permès gestionar una finca privada de 112 ha situada en aquest espai. Les parts implicades en aquest projecte han estat: el propietari (cessió de la finca), l’Equip de Biologia de  la Conservació (redacció del Pla de Gestió, i direcció de l’execució de les actuacions), la Diputació de Barcelona i la Fundació Catalunya-La Pedrera (finançament del projecte), i la Societat de Caçadors (execució de les actuacions i compromís d’aplicar criteris de gestió cinegètica sostenible). Les actuacions establertes en aquest Pla de Gestió, executades progressivament des del 2009, són diverses: creació d’àrees obertes com deveses, pastures i conreus, i el seu manteniment per mitjà de ramats, la recuperació i creació d’abeuradors per a la fauna, i la regulació de la presència humana. Després d’haver executat les actuacions es va poder constatar un increment de les poblacions de conill, llebre i perdiu, i un increment de l’èxit reproductiu de la parella d’àligues (1,00 polls per any durant el període 2008-2011).

Aquestes experiències de gestió dels hàbitats s’han mostrat efectives per incrementar les abundàncies de conill i perdiu, principals preses de l‘àliga perdiguera i de molts altres depredadors dels ecosistemes mediterranis, afavorint també a moltes altres espècies lligades a la presència d’hàbitats oberts. Buscar les sinèrgies entre els diferents col·lectius implicats (propietaris, gestors, entitats i usuaris) és clau no només per garantir l’èxit d’aquestes actuacions, sinó també per trobar fórmules que garanteixin el seu manteniment a llarg termini.