Àliga perdiguera
Cada any des del 1980 realitzem un seguiment de territoris d’àliga perdiguera a Catalunya, amb la finalitat d’obtenir informació bàsica de l’espècie com ara el nombre d’individus que conformen la població, o paràmetres demogràfics com la supervivència dels individus i la productivitat. Per altra banda, també col·laborem amb altres investigadors i centres de recerca europeus per tal de poder estudiar la població catalana d’aquesta espècie no de manera aïllada sinó en el context europeu. Gràcies a aquesta informació, podem identificar els principals paràmetres implicats en la dinàmica demogràfica de les diverses poblacions ibèriques i franceses
L’Anàlisi de Viabilitat de Poblacions (AVP) realitzat per a la població catalana d’àliga perdiguera en base als paràmetres demogràfics obtinguts pel període 1990-2013 mostren que el número de parelles territorials disminuiria un 3% anual. A més, la supervivència adulta és la taxa vital que té un impacte més gran sobre tendència demogràfica de la població catalana, amb un efecte 32 vegades superior a la productivitat i 2,7 vegades la supervivència preadulta. Els resultats també mostren que per a que la població catalana sigui autosostenible, la supervivència adulta hauria de ser superior a 0,925. L’AVP realitzat per al conjunt de poblacions ibèriques i franceses també indica que la població catalana mostraria una davallada important i el seu risc d’extinció a mig termini seria elevat si no rebés individus d’altres poblacions. En contrast, la població catalana s’ha mantingut estable en els darrers anys o fins i tot ha crescut lleugerament.
Per altra banda, l’anàlisi de la informació d’individus trobats morts o ferits a Catalunya des de 1960 mostra un increment de la importància relativa de l’electrocució en el període 1990-2014 (61,19%) respecte el període 1960-1989 (24,32%). Per la seva part, els models multiesdeveniment realitzats en base a la informació obtinguda a partir de l’anellament de polls i el seu reavistament durant el període 2008-2014 ofereixen una estima de l’electrocució de 62% per individus no territorials i de 26% per individus territorials, mentre que les dades obtingudes a partir de la informació d’individus trobats morts o ferits a Catalunya pel període 1990-2014 mostra unes estimes del 69,4% i el 50,0% respectivament. Finalment, es va poder demostrar que salvar cada any dos exemplars adults territorials o quatre exemplars joves serviria perquè la població catalana d’àliga perdiguera es pogués mantenir estable.
A partir d’aquests estudis podem concloure que la baixa supervivència adulta i preadulta és la principal causa del desequilibri demogràfic que pateix la població catalana d’àliga perdiguera i que, per tant, els esforços de conservació han d’anar dirigits a millorar aquestes taxes vitals. Al mateix temps, es va poder estimar quin esforç de correcció de suports elèctrics caldria fer per tal que la població catalana és mantingués estable, informació de gran utilitat per als gestors, ja que els permet ser més efectius i optimitzar els recursos.
Aquests estudis han estat possible gràcies al suport de diverses administracions, entitats i empreses. Entre elles, Miguel Torres S. A., Diputació de Barcelona, Endesa, la fundació suïssa Mava, el Ministerio de Educación y Ciencia, el Ministerio de Economia y Competitividad i el Ministerio de Ciencia e innovación. El Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya també han participat activament en les tasques d’anellament dels polls.
Publicacions relacionades
A45.- HERNÁNDEZ-MATÍAS, A., REAL, J., PARÉS, F. & LLACUNA, S. 2016. Siblicide in Bonelli’s Eagle (Aquila fasciata). Journal of Raptor Research, 50 (1):125-128. https://doi.org/10.3356/rapt-50-01-125-128.1 pdf
A39.- HERNÁNDEZ-MATÍAS, A., REAL, J., PARÉS, F. & PRADEL, R. 2015. Electrocution threatens the viability of populations of the endangered Bonelli’s eagle (Aquila fasciata) in Southern Europe. Biological Conservation, 191: 110-116. http://dx.doi.org/10.1016/j.biocon.2015.06.028 pdf
A36.- HERNÁNDEZ-MATÍAS, A., REAL, J., MOLEÓN, M., PALMA, L., SÁNCHEZ-ZAPATA, J.A., PRADEL, R., CARRETE, M., GIL-SÁNCHEZ, J.M., BEJA, P., BALBONTÍN, J., VINCENT-MARTIN, N., RAVAYROL, A., BENÍTEZ, J.R., ARROYO, B., FERNÁNDEZ, C., FERREIRO, E., & GARCÍA, J. 2013. From local monitoring to a broad-scale viability assessment: a case study for the Bonelli’s Eagle in western Europe. Ecological Monographs, 83:239–261. http://dx.doi.org/10.1890/12-1248.1 pdf
A30.- HERNÁNDEZ-MATÍAS, A., REAL, J., PRADEL, R., RAVAYROL, A. & VINCENT-MARTIN, N. 2011. Effects of age, territoriality and breeding on survival in Bonelli’s Eagle Aquila fasciata. Ibis, 153 (4): 846–857. doi: 10.1111/j.1474-919X.2011.01158.x. pdf
A29.- HERNÁNDEZ-MATIAS, A., REAL, J. & PRADEL, R. 2011. Quick methods for evaluating survival of age-characterizable long-lived territorial birds. The Journal of Wildlife Management, 75 (4): 856–866. doi: 10.1002/jwmg.102. pdf
A26.- ROLLAN, A., REAL, J., BOSCH, R., TINTÓ, A. & HERNÁNDEZ-MATÍAS, A. 2010. Modelling the risk of collision with power lines in Bonelli’s Eagles Aquila fasciata and its implications for conservation. Bird Conservation International, 20: 279-294. doi:10.1017/S0959270910000250. pdf
A24.- HERNÁNDEZ MATÍAS, A., REAL, J., PRADEL, R., RAVAYROL, A., VICENT-MARTIN, N., BOSCA, F. & CHEYLAN, G. 2010. Determinants of territorial recruitment in Bonelli’s Eagle Aquila fasciata populations. The Auk, 127(1):173-184. doi: http://dx.doi.org/10.1525/auk.2009.09143. pdf
A22.- BOSCH, R., REAL, J., TINTÓ, A. & ZOZAYA, E. L. 2007. An adult male Bonelli’s eagle (Hieraaetus fasciatus) eaten by a subadult Golden eagle (Aquila chrisaetos). Journal of Raptor Research, 41 (4): 388. pdf
A18.- REAL, J., GRANDE, J.M., MAÑOSA, S. & SÁNCHEZ-ZAPATA, J.A. 2001. Causes of death of Bonelli’s eagle Hieraaetus fasciatus in Spain. Bird Study, 48: 221-228. pdf
A17.- MAÑOSA, S. & REAL, J. 2001. Potential negative effects of collision with transmission lines on a Bonelli’s eagle population. Journal of Raptor Research, 35 (3): 247-252. pdf
A16.- REAL, J., MAÑOSA, S. & MUÑOZ, E. 2000. Trichomoniasis in a Bonelli’s eagle population in Spain. Journal of Wildlife Diseases, 36 (1): 64-70. pdf
A12.- REAL, J. & MAÑOSA, S. 1997. Demography and conservation of western european Bonelli’s eagle Hieraaetus fasciatus populations. Biological Conservation, 79:59-66. pdf
A8.- REAL, J. & MAÑOSA, S. 1990. Eagle Owl (Bubo bubo) predation on juveniles of Bonelli’s eagle (Hieraaetus fasciatus). Journal of Raptor Research 24 (3): 69-71. pdf
B26.- ROLLAN, À., HERNÁNDEZ-MATÍAS, A. & REAL, J. 2016. Guidelines for the conservation of Bonelli’s eagle populations. Universitat de Barcelona. Barcelona. http://hdl.handle.net/2445/69446 pdf
B25.- REAL, J., HERNÁNDEZ-MATÍAS, A., ROLLAN, À. & TINTÓ, A. 2015. El águila perdicera en Cataluña: de la amenaza a la conservación. Aplicaciones a la mitigación de la electrocución. Universitat de Barcelona – Endesa, S.A. pdf
B17.- REAL, J. 2006. Metodología de censo en el águila perdicera. In: DEL MORAL, J.C. (Ed.) El águila perdicera en España. Población en 2005 y método de censo: 130-139. SEO/BirdLife, Madrid. pdf
E32.- HERNÁNDEZ-MATÍAS, A. 2010. Analyse démographique des populations de France, de Catalogne et d’autres régions de la péninsule ibérique : Analyse de la survie et viabilité des populations. In: SCHER O. & M. LECACHEUR (Eds.), 2011. La conservation de l’Aigle de Bonelli. Actes du colloque international, 28 et 29 janvier 2010, Montpellier. CEN LR, CEEP, CORA FS & DREAL LR: 23-26. pdf
E31.- HERNÁNDEZ-MATÍAS, A. 2010. Analyse démographique des populations d’Aigle de Bonelli de France, Catalogne et d’autres régions de la péninsule ibérique : Recrutement territorial et dispersion des Aigles de Bonelli en France et Catalogne. In: SCHER O. & M. LECACHEUR (Eds.), 2011. La conservation de l’Aigle de Bonelli. Actes du colloque international, 28 et 29 janvier 2010, Montpellier. CEN LR, CEEP, CORA FS & DREAL LR: 20-22. pdf
E29.- HERNÁNDEZ-MATÍAS, A. & REAL, J. 2009. Population Viability Analysis of the Bonelli’s Eagle: Modeling the Whole Western European Metapopulation. In: Raptor Research Foundation. 2009 Annual Conference. 29 September – 4 October 2009. Pitlochry, Scotland. pdf
Enllaços relacionats
- S’anellen els dos polls d’àliga cuabarrada nascuts al Parc del Garraf (28/06/2019): Veure
- Capítol del programa ‘El bosque protector’ de TVE sobre l’àliga perdiguera (28/08/2016): Veure
- Salvar dues àligues adultes cada any a Catalunya faria sostenible la població d’aquesta espècie en perill d’extinció (29/07/2016): Llegir més
- Reportatge del Servei d’Audiovisuals de la UB ‘L’àliga perdiguera: 30 anys d’estudi de les poblacions en el continent europeu’ (27/03/2014): Veure
- L’àliga perdiguera: trenta anys d’estudi de les poblacions europees per conèixer-ne la dinàmica i millorar-ne la conservació (02/10/2013): Llegir més
